El TC, el Estatut y la teoría de Julia Roberts

FRANCESC VALLÈS 27/11/2009

Arran de l’apassionat debat que en els darrers dies s’està generant sobre la més o menys imminent sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut, em va venir al cap una teoria que fa uns anys em va explicar el meu professor de Filosofia del Dret a la facultat, per explicar els problemes que poden sorgir en la creació i l’aplicació del dret. La va anomenar la teoria de Julia Roberts.

Aquest nom tan poc jurídic té el seu origen en una escena protagonitzada per la famosa actriu nord-americana en la pel lícula L’informe pelicà. Hi un professor de Dret Constitucional planteja en classe un cas real sobre el conflicte existent entre la competència d’un Estat que va regular per llei la sodomia per convertir-la en un delicte sexual i el dret a la intimitat reconegut en la Constitució federal. El professor pregunta als seus alumnes quina creuen que va ser la decisió del Tribunal Suprem en aquest assumpte. Julia Roberts, alumna, fa un legat en defensa del dret a la intimitat, afirmant que l’Estat no pot tenir competència per limitar un dret fonamental protegit en la Constitució i que, en conseqüència, la llei de l’Estat hauria de ser declarada inconstitucional. Després d’això el professor, resolent el problema que havia plantejat, afirma: “Molt ben argumentat, però lamento dir-te que el Tribunal Suprem va dir tot el contrari”. Al que Julia Roberts respon: “Doncs si és així, es va equivocar!”.

El TC espanyol ha de resoldre sobre la constitucionalitat de l’Estatut de Catalunya. El recurs interposat pel PP l’obliga a fer-ho. Tot i que altres Estatuts amb preceptes idèntics o similars al català, van perviure immunes en el nostre ordenament jurídic, simplement perquè el PP no va apreciar cap motiu per ser recorreguts. No només això, sinó que a sobre els va votar. Així doncs, el TC haurà de pronunciar-se. Però el judici de constitucionalitat que ha de realitzar, no consisteix a buscar arguments per declarar inconstitucionals preceptes de l’Estatut. La nostra Constitució no li atribueix la potestat per actuar com un legislador negatiu amb capacitat per expulsar discrecionalment, normes del nostre ordenament jurídic. De així ser, el TC tindria poders per corregir, al seu antull, la voluntat del Parlament. I el TC no pot substituir el poder legislatiu. Tot el contrari.

En el seu examen de constitucionalitat, el TC està subjecte a l’anomenat principi de conservació de la norma i la seva missió consisteix principalment en trobar alguna interpretació de la llei recorreguda que sigui conforme a la Constitució. Ha de buscar una interpretació que tingui com a finalitat última, preservar la llei aprovada pel Parlament.Trobar criteris que permetin mantenir la norma en l’ordenament jurídic, ja que és el poder legislatiu qui l’ha aprovat en expressió de la sobirania popular. I això és així perquè, òbviament, cap Parlament fa lleis, sabent que són inconstitucionals. D’aquí que, en la mesura que el TC sigui capaç de trobar encara que només sigui una interpretació constitucional de la llei que s’examina, ha de conservar el text de la norma. En definitiva, el TC ha de treballar per trobar una interpretació de la llei que tingui cabuda en el marc de la Constitució, i no per buscar elements d’inconstitucionalitat.

Tot i això, el Tribunal podria declarar inconstitucional aspectes de l’Estatut. En efecte, jurídicament podria fer-ho, ja que en el judici per a l’adequació del text a la Constitució, podria apreciar que sobre algun precepte no hi ha interpretació possible que tingui cabuda en el marc de la nostra norma fonamental. Però, i aquí retorn a la teoria de Julia Roberts, el TC ha de ser conscient del que té entre mans, i del que vol dir política i constitucionalment l’Estatut. En el seu examen de constitucionalitat, el TC ha de ser molt conscient que l’Estatut no és una norma qualsevol. La seva aprovació, i la de tots els altres Estatuts que es van reformar en l’anterior legislatura, implica l’elaboració d’un nou pacte autonòmic. La voluntat política d’avançar en la concepció del nostre Estat de les autonomies, superant una primera fase fructífera, però ja esgotada. Significa la plasmació d’una voluntat majoritària de reescriure les bases de la nostra arquitectura institucional.És una voluntat quasi-constituent. És un pacte originari de dret. Un nou pacte constituent que el TC no pot ni ha d’ignorar. El TC pot declarar inconstitucional algun precepte de l’Estatut. Però el que no pot fer en cap cas és equivocar-se. Això ho sap fins Julia Roberts.

Francesc Vallès és diputat i coordinador del PSC al Congrés i professor de Dret Constitucional de la UAB

Mes informació:

Catalunya pressiona en defensa de l’Estatut

De la Vega demana “calma i esperar” la sentència sobre l’Estatut

Compartir: Facebook delicious technorati yahoo meneame myspace

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: