Un Estatut no apte per ambigus

En vigílies de nou de la temuda sentència de Tribunal Constitucional es tornen a sentir les admonicions dels caps de la tribu que ja en el seu dia, afirmen, van advertir del perill de ficar-se en l’embolic de la reforma estatutària. És, sobretot, la pesada cançoneta d’aquells que van fer o fan de l’ambigüitat la seva carta de presentació i fins i tot un certmodus vivendi. Però tots ells tanquen, em temo, fosques raons. Jordi Pujol, per exemple, que difícilment podia veure en el nou Estatut res que no fos una esmena a la totalitat pòstuma a la seva gestió. O Josep Antoni Duran i Lleida, que estava a Baqueira quan Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero pastissos la norma. O els autors de La Rectificació, que van veure com a Madrid perdien la seva aura de català bo i passaven a ser sospitosos.

Des del 30 setembre 2005 ningú pot dir que els catalans juguen amb les cartes marcades

Tothom té els seus motius, és cert, però anem als fets, a la història recent. És que no hi havia un clam i es va teixir una àmplia unanimitat a partir del 2002 al voltant de la idea que si no es renovaven les regles del joc l’autonomia catalana estava amenaçada per la deriva aznarista? No era evident, en l’agonia del pujolisme, que el gastatpeix al cove ja no donava per més i alimentava la imatge del català xantatgista i insolidari? No estàvem prou madurs els catalans per, després de gairebé 30 anys de democràcia, pactar entre nosaltres un horitzó nacional per presentar-lo després a Espanya i que ningú, mai més, pogués dir que no se sabia el que volien els catalans? Em costa creure que els pessimistes d’avui no fossin animadors d’ahir. Em remeto a les hemeroteques.

L’Estatut aprovat pel Parlament el 30 de setembre de 2005 és, possiblement, el principal fita de la història recent de Catalunya. Per primera vegada, sense l’alè dels fusells al clatell, els catalans posaven negre sobre blanc en la relació que volien amb Espanya. Ningú no pot dir, des d’aquest moment, que els catalans juguen amb les cartes marcades. El que volen, almenys el 2005, està escrit i ratificat pel 90% dels diputats del Parlament, que és, convé recordar-ho, el dipositari de la sobirania de Catalunya. Un Estatut de tall confederal, lògic si es té en compte que els confederals i els independentistes eren i són majoria a la Cambra, però admissible també per als federals.

És imprescindible, doncs, aclarir una cosa: l’Estatut dels catalans és el del 30 de setembre de 2005. L’altre, el que ara està analitzant amb lupa el Constitucional, és l’Estatut pactat amb les Corts Generals, on resideix la sobirania espanyola. És un text transaccionat, fruit d’un procés negociador que va posar en evidència les vergonyes del sistema de partits català i espanyol, però que va resultar acceptable finalment per una majoria de catalans com el que era: el millor Estatut possible en aquell moment. Que ara aquest Estatut, pactat amb generositat i amb grans renúncies, estigui amenaçat és el que enerva la societat. No pel seu contingut en si, sinó pel que significa d’acord amb l’altra part, a la qual també fa. És l’equivalent a perdre als despatxos el que es va guanyar (o es va empatar) en el terreny de joc de la legalitat. Una estafa, en suma, o pitjor, un pacte traït.

Una sentència contrària del Tribunal Constitucional equivaldria, en aquest sentit, a desfer el que s’ha acordat, un pas enrere. Per això la reacció del PSOE serà determinant.Si respecta el pacte en els seus termes polítics tot i la sentència, hi haurà camí per recórrer. Però siguem clars; res apunta que sigui així i d’aquí els últims crides desesperats de Montilla i Iceta. Perquè saben que si el pacte es trenca no tindran arguments per defensar l’Estatut de juny de 2006, el de Mas i Zapatero. El revés obligarà a tornar la vista al text del 30 de setembre i afrontar una crua realitat: que Catalunya no cap en aquesta Constitució. I en aquest brou de cultiu ja no hi haurà lloc per ambigüitats.

Compartir: Facebook delicious technorati yahoo meneame myspace

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: