Perpinyà s’ha de convertir en la vila que pretén ser

Ja no es tracta de jugar a la “Bella dorment del bosc”! Perpinyà afrontarà o patirà el decenni 2010, el del gran trastorn del TGV, amb les 30 viles de la seua àrea urbana.

Divendres, 2.10.2009. 21:00h

Projecció virtual del Teatre de l’Arxipèlag de Perpinyà, obert a finals de 2010

L’equip municipal de Perpinyà procedent de l’elecció de juny de 2009 disposa d’un mandat escurçat però prou llarg per realitzar un bon nombre de projectes, sovint iniciats des de fa temps. Amb el nou hospital i el quart pont de 8,5 milions d’euros, oberts aquesta fi d’any, amb la variant de la vila, l’ordenació de les ribes de la Tet, el nou teatre, de 42 milions d’euros, l’estació TGV, i la transformació del barri Sant Iscle, acollint entre altres l’Hotel de l’aglomeració i una estació d’autobusos, Jean-Paul Alduy, el batlle-constructor, ha contribuït de manera incontestable a remodelar i a modernitzar una ciutat que s’ha quedat molt de temps sense grans projectes, sense oblidar els que queden per engegar, com el gran retorn del tramvia, imaginat per al decenni 2020. Aqueixos projectes però, sols tenen sentit si la població els fa seus. Així, per no enfonsar-se en l’aïllacionisme, el Teatre de l’Arxipèlag haurà de tenir a la vegada una programació atravit per existir de cara a les grans ciutats rivals, tot practicant una política tarifària adaptada a la realitat social del territori. De fet, el repte es troba en aquest punt, com que cal ara oferir vida real al marc urbà, acabat de repensar, sense perdre de vista que els projectes més costosos no són sempre els més eficaços. La “vianantització” del voral Vauban és, per exemple, un èxit notable, mentre que les places de Catalunya i de la República refreden les esperances, amb llurs bancs ” anti-indigents” (és impossible dormir-hi) que allunyen també els enamorats i els avis. Efectivament, la museïtzació de l’espai urbà és perillosa quan s’acompanya d’una voluntat deliberada de donar una imatge esterilitzada. Finalment, l’hipercentre haurà de continuar la rehabilitació, respectant les poblacions d’aquí, de vegades presents des de fa més de dos segles, sense cedir ni a l’especulació immobiliària, ni a la conversió en targeta postal. Cal doncs, tot esperant el plat de resistència, esperar que tot el què passa ara només sigui “l’aperitiu” de les ajudes promeses per Jean-Louis Borloo, l’actual ministre del Desenvolupament sostenible.

Universitat, aeroport, TGV : existir en el mapa d’Europa

A més a més de complir amb les seues apostes, Perpinyà ha de salvar les infraestructures dignes de la vila que pretén ser. A nivell d’ensenyament, la Universitat, ara autònoma, s’ha d’inscriure en el temps, amb la dificultat de convertir-se en un pol d’excel·lència, malgrat ser força a prop de Tolosa de Llenguadoc, la segona vila estudiantil de França, i de Montpeller. El bon punt de Perpinyà és l’aposta per la Xina i la presència de 10.000 estudiants, entre el quals hi ha un 35% d’estrangers. Per una altra banda, la Universitat de Perpinyà Via Domitia opta per a les energies renovables, amb PolyEnr, la primera escola d’enginyers en energies renovables, per assegurar la seua supervivència, i encara, pot ocupar els “nínxols” deixats vacants per les seues rivals. En l’àmbit dels transports caldrà aprendre a existir en un mapa redibuixat pel TGV. Ser una etapa, també, per als barcelonins, seduït per l’acostament de París que el de Perpinyà, la segona capital de Catalunya. Si la Fidélissima no ha de mancar el tren, tot i disposar d’una generositat de temps esperant la seua arribada, li pertoca enlairar-se, sense lamentacions sobre l’episodi desgraciat que ha vist Girona convertir-se en la base sud-europea de Ryanair, si bé Perpinyà s’havia apuntat al concurs. El desenvolupament de l’aeroport és essencial per a la vila, però Ribesaltes, que acull una part de la zona aeroportuària nord-catalana, no és membre de l’Aglomeració Perpinyà-Mediterrani, competent en matèria de transports i d’infraestructures, mentre que la regió Llanguedoc-Rosselló afavoreix l’aeroport de Montpeller. Perpinyà, amb 530.000 passatgers el 2000, va caure als 458.000 el 2008.

Empènyer l’àrea urbana de Perpinyà fins a Cervera

Perpinyà mediterrània Comunitat d’Aglomeració (PMCA) disposa de 30 vicepresidents per a un total de 100 consellers! O sigui 30 persones que perceben cadascuna més de 2700 euros bruts mensual, en un territori de de 200.000 habitants, mentre un simple conseller cobra 1051 euros. Seria fàcil estalviar limitant a una desena les vicepresidències, tot frenant el sistema de les complaences amistoses, produïnt un estalvi anual superior a 400.000 euros. Caldrà també trobar fronteres a l’aglomeració, que ja inclou 26 municipis, aviat 30, però les manques subsisteixen, amb les viles de Cabestany i Ribesaltes, on es troba l’aeroport, corresponent a 20.000 habitants per guanyar. Desgraciadament la lògica d’adhesió és més sovint dictada per afinitats polítiques que per la preocupació de crear una entitat coherent. Ara bé, coexisteixen tres realitats: la ciutat-centre, amb 120.000 habitants, l’agglomeració, amb 230.000, i l’àrea urbana de Perpinyà, amb 300.000 habitants. PMCA assolirà un 75% de la població de la Catalunya del nord, si prossegueix la seua extensió. És una institució que fa doblet amb el Consell General o és la futura entitat que li succeirà? L’agglomeració rossellonesa s’engreixa i els seus representants continuen sense se escollits directament. Perquè aqueix espai de més de 200.000 habitants, amb una àmplia façana litoral, no s’orienta més cap als camins de mar ? Pot estendre’s fins a Portvendres, port de Perpinyà? Englobant el conjunt de la plana del Rosselló, PMCA podria arribar a la Catalunya del Sud, a través d’Argelers i Cervera de la Marenda, al si d’un arc Perpinyà-Figueres-Girona del qual el TGV seria un metro gegant, al cor d’un espai urbà de dimensió continental.

.

Etiquetes: perpignanperpinyàpolitiquepolítica

Anuncis

3 Respostes

  1. Bona tarda,

    pots utilitzar els meus articles en llur integralitat sense cap problema i fins i tot sense avisar-me, però crec que seria convenient mencionar la web o l’autor…

    Molt atentament

    Marc Delclòs

  2. Ho sento Jaume, no ho vaig veure!

    Gràcies i bona continuació!

    Adiu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: