Països catalans: Seguiment de la “Consulta popular per la independència”. Una lliçó de democràcia i civisme

kaosenlared realitzarà el seguiment de les consultes per la independència que es realitzen a Catalunya (en català), seguint la informació de les webs germanes: Llibertat.cat, L’accent, …

Kaos. Països Catalans |12 de desembre  a las 14:58 |

13-D, La independència és l’únic camí

Llibertat.cat

Arenys de Munt ha marcat una abans i un després en la lluita per les llibertats nacionals dels catalans i les catalanes. Per primer cop, després de 300 anys d’ocupació militar i espoliació econòmica, diferents focus arreu dels Països Catalans manifestaran la seva voluntat de continuar existint i d’existir com a poble lliure, desempallegat finalment de la dominació espanyola que ens condemna a la desaparició lenta, que destrueix el nostre territori, empobreix les nostres condicions de vida i pretén anorrear-nos com a identitat col.lectiva de catalanes i catalans que volem continuar sent. El 13-D implicarà un abans i un després en la lluita per la llibertat col.lectiva que per a nosaltres només té un camí: la independència nacional dels Països Catalans.

Des del Tancament de Caixes de 1899 és potser l’acció col.lectiva més agosarada en temps de “pau” que planta cara a un enemic històric, un Estat espanyol que no ha entès un altre llenguatge que el de la resistència col.lectiva a la seva dominació. La voluntat del Poble Català ha tornat a ressorgir de les cendres després de dècades d’ignominioses imposicions, d’anys de terror i de negacions polítiques i jurídiques. Després de segles de cops militars que reinstauraven la dinastia dels borbons, de persecució de la nostra llengua i cultura i de la voluntat popular, de nou aquesta expressió de consciència de poble apareix emergent reclamant d’una vegada per totes una antiga reivindicació latent i una condició necessària per poder continuar existint com a poble: la independència, la llibertat.

El 13-D esdevindrà una data històrica que marcarà un abans i un després en el camí de la nostra llibertat col.lectiva o de la nostra subjugació definitiva. En qualsevol cas es posarà de manifest que s’han esgotat les vies mortes dels estatuts d’autonomia com a fórmula imposada per l’Estat i pels botiflers per perpetuar els seus interessos i la seva dominació, confrontats als interessos col.lectius de les classes populars d’arreu dels Països Catalans. Els estatuts d’autonomia tindran com a data de defunció simbòlica el 13-D i les posteriors fornades de consultes: perquè la voluntat i l’exercici democràtic d’aquestes consultes no pot ser suplantat per cap dictamen ni per cap essència ni per cap document.

161 i més poblacions que decidiran sobre el seu futur col.lectiu no són un entreteniment de diumenge a la tarda. La tasca d’organitzar les consultes sobre la independència s’està realitzant des del treball de milers de persones organitzades que configuren un nou poder, un poder popular no ja controlat pels designis dels partits tradicionals ni domesticat per la premsa del règim, un poder descentralitzat que només obeeix a la voluntat de llibertat del Poble Català.   La revolta nacional de les consultes implica també un vessant de revolta de progrés, perquè aquest moviment ha activat molta de la població políticament passiva que ara s’activa en defensa dels seus drets, nacionals i socials.

Es tracta d’una revolta democràtica que pot obrir interessants relacions de reconstrucció d’un contrapoder popular real, molt minso des del desballestament de l’Assemblea de Catalunya als anys 70. Un Poder Popular de Ruptura que té el punt de partida en la reivindicació del Dret a l’autodeterminació com a dret democràtic fonamental que desvetlla la consciència sobre altres drets socials i llibertats col.lectius. Una revolta que s’encomana comarca a comarca i que supera la fragmentació regional dels Països Catalans. Les consultes han arribat tímidament a les Illes Balears. I no costa gens endevinar que aquesta revolta es pot estendre amb facilitat al País Valencià, on es podria convertir en un element de multiplicació de les consciències que acostin la població valenciana a les propostes de la Unitat Popular.

L’encert de l’Esquerra Independentista en la dinamització d’aquesta revolta de les consultes ha consistit precisament en la seva tasca de lluita ideològica: especialment pel que fa a la defensa de la territorialitat dels Països Catalans, però també pel que fa a aspectes de construcció de la Unitat Popular des del marc de les consultes. En aquest sentit el paper de la CUP ha estat cabdal, pel seu caràcter catalitzador i clarificador des de les seves propostes quant al marc territorial (l’agitació que destacava el marc dels Països Catalans), mentre altres partits amb identitat independentista han amagat vergonyosament la reivindicació de tota la Nació Catalana.

La lluita per la independència no serà un camí fàcil. Aquestes dificultats ja es van preveure fa molts anys, quan el moviment independentista establia fa més de 30 anys l’estratègia de la Unitat Popular com a camí per reeixir en els seus objectius de reunificació, independència i socialisme. Una estratègia consistent a acumular les consciències i l’organització de la població catalana en la defensa dels interessos populars amb l’Autodeterminació com a eix vertebrador. Una trajectòria de lluita que ha madurat i que ha avançat. Però que requereix en aquests moments més que mai de la seva implicació, de la seva responsabilitat i de la seva força.

La lluita per la independència es converteix en una fita més pròxima a mesura que la massa social s’hi suma. Cada població que s’hi adhereix a les consultes i cada nouvingut que s’afegeix al projecte independentista marquen un compte enrere en aquest camí irreversible. La lluita no serà fàcil i cal preveure més d’un entrebanc durant aquest trajecte. Però és l’únic camí que tenim com a catalans i catalanes si volem fer valer els nostres drets democràtics i llibertats, els nostres interessos socials i la defensa de la nostra terra. La independència és l’únic camí, i el tret de sortida sonarà el 13-D.

Demà segueix la jornada electoral en detall a Llibertat.cat

___________________________________________________________________________________

Una editorial en defensa de l’encaix català a Espanya EDITORIAL 167

Dimarts, 1 de desembre de 2009

L’accent

El passat dijous 26 de novembre, una dotzena de diaris del Principat de Catalunya publicaven una editorial conjunta en defensa de l’Estatut davant la més que probable retallada del Tribunal Constitucional. La iniciativa, sorgida de La Vanguardia i El Periódico, va rebre l’adhesió instantània de la societat civil oficial i també de part de l’entorn del nou sobiranisme.

Quin és, però, el sentit últim d’aquest editorial? Ras i curt, és un crit d’auxili dels catalans que volen continuar dins l’Estat espanyol. Al llarg de tot l’article hi plana no l’amenaça, sinó la por que una sentència desfavorable allunyi encara més sectors socials de l’autonomisme i la mobilització independentista s’estengui cada vegada més. És la por d’un espanyolisme que es veu sense arguments el 13-D si el Constitucional, animat per les ganes de confrontació dels seus sectors més ultres, emet la sentència pocs dies abans.
El compromís implícit de l’editorial amb l’Estat espanyol és clar. D’entrada, l’editorial situa com a elements legitimadors de l’Estatut el rei i el pacte constitucional de la transició. Una vegada més, es retorna al somni autonomista d’una monarquia amb paper d’arbitri en un Estat compost. I una vegada més es retorna al mite del pacte constitucional com a fruit d’un procés entre iguals. La realitat, però, és una altra: la monarquia borbònica és una restauració feta per la dictadura franquista per tal, entre altres coses, de garantir la unitat d’Espanya, i el pacte constitucional no fou res més que una reforma de la dictadura duta a terme sota la tutela dels militars. Per això, ni el rei ni els actors del pacte constitucional no sortiran a la palestra en defensa de l’estatut.

D’altra banda, l’editorial supura en totes les seves línies la fe en un sistema jurídic neutral, que no sabem si existeix en algun altre país, però del quals tenim proves fefaents que a l’Estat espanyol no s’hi ha instal·lat mai. El sistema jurídic espanyol és una de les potes del sistema de dominació, i per tant, atén a la raó d’estat i no a un concepte ètic de Justícia quan considera amenaçats els seus principis bàsics. Les missions del Tribunal Constitucional i de l’Audiència Nacional converteixen aquestes institucions en les encarregades d’intentar donar una pàtina jurídica a la raó d’Estat espanyola.

Els estatuts d’autonomia, per molta polèmica que generin, continuen essent una peça fonamental de la submissió de la nació catalana a l’Estat espanyol. Que una part important i segurament majoritària de l’espanyolisme hagi decidit tractar l’estatut principatí quasi com una declaració d’independència no determina la bondat d’aquest estatut.

En els darrers anys, la deserció de les files autonomistes cap a les files independentistes ha anat en augment. Això fa que molts dels sobiranistes de darrera hora naveguin entre dues aigües i, fent una pèssima interpretació de la situació i de la pròpia història, hagin volgut sumar-se a aquesta “unitat” catalana patrocinada i impulsada per dos mitjans que defensen la pertinença de la nació catalana a l’estat espanyol i aplaudida especialment pel partit que governa al Principat i a l’Estat.

I aquí és on torna a relluir el paper clau de l’Esquerra Independentista. Aquest anàlisi podria semblar una obvietat si no fos perquè a alguns sobiranistes de nou encuny se’ls desorienta el full de ruta davant les maniobres efectistes de l’autonomisme. Així, doncs, cal insistir en recalcar que les institucions de l’Estat no són organismes neutres, que el mite del pacte constitucional i la monarquia conciliadora és radicalment fals, que això que s’ha vingut a anomenar la unitat de les forces catalanistes és una maniobra de reforç de l’autonomisme i que allò que representa La VanguardiaEl Periódico no pot esdevenir company de viatge d’un procés independentista.

_____________________________________________________________________________________________

Sant Jaume de Frontanyà inaugura la jornada de consultes independentistes

L’ACCENT.CAT Dissabte, 12 de desembre de 2009 14:03

14 de les 21 persones amb dret a vot de Sant Jaume de Frontanyà ja havien dipositat la papereta a l’urna aquest dissabte al matí. Aquest municipi, el més petit dels que aquest cap de setmana organitzen consulta independentista (i també el que té menys habitants del Principat), s’ha avançat un dia a la convocatòria que demà diumenge es fa en 166 poblacions del país.

D’altra banda, aquest dissabte s’han reunit 103 alcaldes i regidors de Mallorca, Menorca i Eivissa per constituir una plataforma que impulsi també consultes sobre la independència a les illes.

>> Demà diumenge L’ACCENT farà un seguiment en directe de l’evolució de la jornada a través d’una xarxa de col·laboradors arreu del país

.

Mes informació:

Derechos Humanos

Estado Español

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: