El ‘preu’ d’una Catalunya independent

Sabata | 14/12/2009 – 7:25

El resultat de les votacions populars celebrades ahir a 168 municipis catalans posa de manifest que una part dels ciutadans que viuen en aquesta autonomia vol abandonar Espanya. Aquest col • lectiu pot ser més o menys, però tant ERC com CiU han donat suport a aquests pseudo referèndums perquè consideren que en aquest col.lectiu poden pescar vots en les eleccions autonòmiques previstes per a la tardor.

No obstant això, el que cap dels dos partits ha plantejat obertament als seus possibles votants és e l cost que tindria per a ells la separació de Catalunya de l’Estat espanyol. Quina seria la moneda en curs?, Qui hagués rescatat les caixes d’estalvis?, Qui garantiria les emissions de deute?

La crisi financera ha posat de manifest els problemes que tenen els països petits per salvar als seus bancs i treure a la superfície les seves economies. Islàndia, Irlanda o la mateixa Holanda han tingut serioses dificultats per rescatar a les seves entitats financeres.

Una nova divisa

El problema és que els economistes no es posen d’acord en el preu que la comunitat catalana hauria de pagar per ser independent. Ni tampoc sobre l’efecte que la segregació tindria en l’economia espanyola. Aquestes són algunes de les inquietuds recollides entre l’empresariat i la societat civil catalana sobre una Catalunya independent.

La independència de Catalunya implicaria la sortida de l’euro. L’Estat català hauria de demanar la seva integració per separat dins de la UE per entrar de nou en la moneda comuna o bé adaptar el seu sistema econòmic a una nova divisa, tenint en compte que els compromisos financers i el deute contret estan en euros.

Emissió de deute més cara

El deute que emet actualment la Generalitat està avalada pel Regne d’Espanya, el que li garanteix certa credibilitat en els mercats internacionals i unes qualificacions favorables de les agències internacionals. El deute catalana està qualificada per Moody’s com AA2, mentre que l’espanyola és AAA. El deute prevista en els Pressupostos per al 2010 és de 29.000 milions, només un 14 per cent del PIB, però al costat de la independència d’Espanya, Catalunya s’hauria de portar la seva part corresponent de deute espanyol, el que elevaria aquest percentatge a límits superiors.

Sistema finance propi

En l’actual procés de fusió de caixes d’estalvis, les catalanes han estat de les primeres a executar plans conjunts amb els seus corresponents ajudes del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Froben). La quantitat sol • licitada per les noves entitats en procés de fusió puja a 2.450 milions d’euros que aporta directament el Banc d’Espanya.Catalunya comptaria, després de la seva suposada independència, amb la primera caixa d’Espanya, La Caixa, la cinquena-Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa-, la novena-Penedès i Laietana-i la desena-Girona, Manlleu, Sabadell i Terrassa-a les que es sumaria el Banc Sabadell. Podria la Generalitat rescatar sense ajuda exterior a alguna de les noves caixes en cas de no estar regulats pel Banc d’Espanya?

La Seguretat Social

El novembre d’aquest any, Catalunya sumava 3.128.777 afiliats a la Seguretat Social, xifra que representa un retrocés anual de 5,96 per cent. Segons dades del Ministeri, Catalunya va generar un superàvit de 1.794 milions d’euros a la caixa única de la Seguretat Social el 2008. La reclamació històrica dels independentistes catalans per trencar aquesta guardiola única hagués impedit que ciutadans de nou comunitats autònomes espanyoles cobraran la seva pensió l’any passat.

Superàvit comercial

Alguns economistes, com el catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jacint Ros i Hombravella, són ferms defensors de la cada vegada menor dependència comercial entre Espanya i Catalunya. “Tenim una estructura econòmica bona, acceptable amb encara un component industrial considerable, una composició general diversificada i un nivell de renda per habitant deu punts sobre la base mitjana europea “, assenyala Ros.

Pel que fa a l’estructura del mercat, l’economista assegura que Catalunya ha superat les proves d’internacionalització amb uns nivells per sobre de la mitjana espanyola i una reducció significativa del pes del mercat espanyol en el seu PIB.

Dèficit fiscal

Segons una associació d’empresaris independentistes, el Centre Català de Negocis (CCN) que es defineix a si mateixa com “grup de pressió”, Espanya perjudica el PIB català. Els seus càlculs són els següents. Segons dades de l’Oficina Estadística Europea, l’Estat espanyol va registrar el 2008 un PIB de 26.200 euros anuals per càpita. El de Catalunya va ser de 29.700 euros. Segons CCN, el dèficit fiscal de Catalunya va ser d’un 10 per cent del PIB i per tant uns 2.900 euros per habitant.

Si aquesta xifra se suma als 29.700 euros de PIB català per càpita, el resultat és un PIB de la Catalunya independent de 32.600 euros. Per tant, quart país de la UE.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: