Gerardo Díaz Ferrán: La imatge de la casta empresarial

Al final, Gerardo Díaz Ferrán ha resultat ser un entabanador, un morós. Però no és cap excepció, és la imatge del seu gremi

.

JM Álvarez | Per a Kaos en la Red | 22-12-2009 a les 18:56

Díaz Ferrán donant el braç a l’ofensor del Poble

Alguns recordaran a Gerardo Díaz Ferrán, president de la Patronal espanyola (CEOE), responent als convidats del programa televisiu “Tinc una pregunta per vostè”.Va estar seriós, aplomat, afirmant una i altra vegada que els patrons només volen el millor per als obrers.En definitiva, la seva intervenció va estar dedicada a fer lloances als empresaris perquè són imprescindibles per a generar ocupació i benestar, la qual cosa és totalment fals, quan la classe obrera es proposa demostrar el contrari.

Durant la crisi econòmica que va viure l’Argentina el 2001 (veure documental “Obert per fallida”), centenars d’empresaris van deixar abandonats a la seva sort als treballadors-com Díaz Ferrán ha fet ara-i aquests van ocupar les fàbriques, organitzant-se en cooperatives on les decisions es prenien, i es prenen, en assemblees, tots amb els mateixos drets i les mateixes obligacions. A poc a poc, les factories van començar a rendibilitzar, demostrant que la figura del patró és prescindible en l’organització de la producció i per generar ocupació, ja que moltes cooperatives van augmentar les seves plantilles.

Díaz Ferrán, l’empresari exemplar que va anunciar que anava a hipotecar casa seva “per arreglar Air Comet” (empresa de la seva propietat que acaba de trencar), va obtenir un crèdit per 4,5 milions d’euros, gràcies a que el seu domicili va ser valorat per sobre del preu de mercat, concretament el doble del que costen els habitatges nous (que són més cares) al barri de luxe que habita. Ningú no sap on va anar a parar el gruix dels milions, però no sembla que l’aerolínia s’hagi beneficiat, tan sols mínimament, d’ells. Segons diverses informacions, el deute d’Air Comet puja a uns cent milions d’euros, entre sous de la plantilla, impagaments a la Seguretat Social i préstecs adquirits.

Al final, Gerardo Díaz Ferrán-, que en el show televisiu només li va faltar dir que tenia la vareta màgica per acabar amb la crisi-ha resultat ser un entabanador, un morós que havia de diners a tot el món. No obstant això, es fa necessari ressaltar que ell no és cap excepció, sinó una imatge significativa de com es mouen les coses en aquest selecte gremi. De moment la casta empresarial el manté de president de la CEOE (faltaria més, és dels seus), però encara que el rellevin abans o després, el nostre home no correrà risc d’exclusió social, com els obrers aturats de llarga durada.

A la imatge, Gerardo i Esperanza, Esperanza i Gerardo. Entre pillos anda el joc …

.JM Álvarez a Kaos en la Red

Més informació:

Estat Espanyol

Opinió

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: