L’explicació social de la contundència policial a la Cimera del Canvi Climàtic a Copenhaguen

L’explicació cal buscar-la en dos fets. La darrera experiència de Christiania, al maig del 2007, però sobretot en la falta de cultura de manifestació que es té, en general, a Escandinàvia. Ens ho explica el politòleg i expert en el Nord d’Europa, Adrià Alcoverro.

.

22.12.2009 – 07:12 – Unió Europea

El passat dilluns 14 de desembre molts titulars de la premsa europea es feien ressò de la contundència policial (per a molts contundència és un simple eufemisme per amagar brutalitat) envers les manifestacions pacífiques organitzades per diferents organitzacions ecologistes de tot el món. L’actuació policial ha estat defensada per part de les institucions daneses amb l’aprovació de lleis per poder fer detencions preventives setmanes abans de l’inici de la Cimera del Canvi Climàtic.

Per molts juristes, l’ús de la detenció preventiva es troba sempre en el llindar de la legalitat i dels respecte dels drets més bàsics.  La justificació en aquest cas emprada per les autoritats policials i polítiques daneses, i com en tots aquests casos, és sempre la mateixa: evitar un mal major. El discurs emprat pel govern danès ha sorprès molta gent que no s’esperava que a Escandinàvia fos possible emprar un discurs més propi de l’administració Bush o del govern d’Aznar. L’explicació cal buscar-la en  dos fets. La darrera experiència de Christiania, al maig del 2007, però sobretot en la falta de cultura de manifestació que es té, en general, a Escandinàvia.

La batalla de la “Ciutat Lliure de Christiania” va posar Copenhagen al centre de les mirades internacionals. Els intents de la policia per entrar a dins del barri de Christiania per enderrocar una sèrie d’edificis van rebre la resposta de part dels habitants de Christiania. Durant uns dies la policia va intentar, sense èxit, entrar a dins del barri, i extenses zones de Copenhagen es van convertir en un camp de batalla. Per acabar-ho d’adobar centenars de joves okupes i antisistema d’altres punts d’Europa (sobretot del Nord d’Alemanya)  van creuar la frontera danesa per dirigir-se cap a la capital i ajudar els seus “germans en armes” de Christiania. Resultat: la civilitzada ciutat de Copenhagen va ser Sarajevo durant uns dies.

D’altra banda, el Primer Ministre Rasmussen i la Cancellera Angela Merkel pactaven el tancament de la frontera Daneso-Alemanya, un fet excepcional tenint en compte l’àrea Shengen i les normes bàsiques de lliure circulació que estableix. Tot plegat un conflicte que el govern danès no va saber com encarar. Les autoritats daneses ara s’han curat en salut, i han fortificat la ciutat per evitar aldarulls,  a l’estil de la cimera del G-8 a Gènova l’any 2001 sense arribar però a aquells extrems.

La falta de cultura de manifestació és una evidència a Fennoscàndia (Escandinàvia i Finlàndia) especialment a Suècia, Finlàndia i Noruega. Dinamarca és segurament l’estat més acostumat a manifestacions però sempre molt lluny dels estats de l’Europa central. Les  grans manifestacions són en general  poc freqüents, reduïdes, i no generen gaire simpatia en l’opinió pública acostumada al pactisme entre els diferents agents socials i les institucions governamentals. El model corporativista de l’estat del benestar està basat en uns sindicats molt forts:  un de cada cinc finesos està afiliat a un dels dos grans sindicats, i a Suècia el sindicat més potent, el Landsorganisationen i Sverige, té 1,8 mil·lions d’afiliats en un país de 9’3 milions d’habitants.

Els sindicats mantenen un diàleg constant amb el govern el que ha evitat situacions de tensió entre govern i agents socials molt corrents en d’altres parts d’Europa. Per aquesta raó, les manifestacions es consideren una situació extrema a la qual no s’hi ha d’arribar. En els darrers anys, les més habituals són d’estudiants en contra dels retalls en educació que sovint  són secundades només per uns quants centenars de persones.

El trencament de la “pau social” reflectit en una gran manifestació genera inquietud en la majoria de la població encara que aquesta sigui pacífica. Hi ha d’altres vies per aconseguir protegir els drets dels treballadors, dels estudiants,  etcètera. Les reaccions d’aquests dies del govern danès  a Copenhagen responen a aquesta visió compartida  de bona part de la població danesa. També  són expressió de la por dels escandinaus al desordre, al caos. Fet que potser contradiu la visió d’Escandinàvia, com a model  democràtic, que es té des de la resta d’Europa.

.

Compartir: Facebook Remoume Technorati La Tafanera Catosfera Delicious Wiko Independència Digg Yahoo Meneame Furl Reddit Fresqui Google Mixx Live StumbleUpon Simpy Barrapunto Webeame Twitter

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: