El PSOE i l’enterrament de la “memòria històrica”

L’anomenada Llei de “memòria històrica” només va tenir per objectiu per i enterrar el moviment memorialista de rehabilitació de les víctimes de la repressió franquista

.

Octavio Alberola | 28-10-2009 a les 1:29 |

Des de la proclamació de l’anomenada Llei de “Memòria Històrica” (el 26 de desembre de 2007) ja va quedar en evidència la voluntat del Govern socialista d’enterrar el procés de recuperació de la memòria iniciat a finals del passat segle per acabar amb l’amnèsia històrica propiciada per la Transició i poder rehabilitar les víctimes de la repressió franquista.

Que tal era el propòsit ho prova el fet que, transcorreguts pràcticament dos anys des de llavors i malgrat que en aquesta Llei es proclamava el “caràcter injust de totes les condemnes, sancions i expressions de violència personal produïdes per motius inequívocament polítics o ideològics, durant la Guerra Civil, així com les que, per les mateixes raons, van tenir lloc a la Dictadura posterior “, no es procedit a la rehabilitació jurídica de les víctimes de la repressió franquista. Ni s’ha procedit ni es procedirà, ja que és de més en més evident que es va redactar i aprovar aquesta llei amb aquest propòsit.

És per això una quimera esperar que l’anul • lació de les sentències pronunciades pels tribunals franquistes vingui d’un Govern i un Partit (socialista) que en cap moment ha volgut fer-ho, i que només es va resignar a assumir la responsabilitat de presentar una proposta de Llei de memòria històrica quan la pressió dels grups memorialistes no li van deixar una altra alternativa. Però prenent-se molt de temps per negociar amb els partits parlamentaris i deixar en mínims seu contingut: tant polític com jurídic.

Per si hagués dubtes, n’hi ha prou de veure en què han quedat totes les iniciatives que han volgut interpretar aquesta Llei de manera més valenta i conseqüent. No només la del jutge Baltasar Garzón, d’obrir el sumari pels crims del franquisme i les desaparicions forçades, sinó fins i tot les que des d’instàncies partidàries o institucionals (la Generalitat de Catalunya) s’han anat anunciant amb bombo i platerets en els mitjans de comunicació per obligar el ministre de Justícia i al fiscal general de l’Estat a presentar-acord amb els Arts. 956 i 961, respectivament, de la Llei d’enjudiciament criminal-recursos de revisió de totes les sentències“il • legítimes, per vicis de forma i fons” dictades pels Consells de Guerra i altres tribunals franquistes. I això malgrat que aquests eren també “il.legítims”, ja que la Llei de “memòria històrica” els declara com a tals “per ser contraris a dret i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just”.

El súmmum d’aquesta vergonyosa situació ha estat veure a la néta del president Companys obligada a conformar-se amb un simple document de “reparació” de la figura del seu avi expedit per l’actual Ministeri de Justícia. I llegir (El País) que els hereus del poeta Miguel Hernández i una Comissió Cívica per a la recuperació de la Memòria Històrica d’Alacant-que aglutina a partits progressistes, sindicats, entitats culturals i persones referents de diversos àmbits-han presentat avui, davant el registre de la Subdelegació del Govern d’Alacant, una sol licitud formal per la “reparació i reconeixement personal del poeta injustament condemnat”. És a dir: una altra innòcua resolució del Ministeri de Justícia com la donada a la néta de Companys.

El més sorprenent és que aquest col.lectiu també crea a la possibilitat que aquesta resolució pugui servir per obligar al Tribunal Suprem a “revisar i anul.lar” la sentència del Consell Sumaríssim que li va ser imposada el poeta, “de tal manera que la seva innocència sigui pública, jurídica i oficialment reconeguda “. Sorprenent, perquè Zapatero ha dit repetides vegades que, d’anul • lació, res …

Efectivament, Zapatero i altres dirigents socialistes no han cessat de repetir la seva decisió de no anar més enllà del que estipula aquesta Llei a màxim; seguir subvencionant “activitats memorialistes” per reduir la frustració i les protestes de tots els que esperaven molt més d’ells . La prova l’hem tingut avui al assabentar (Europa Press) que la Comissió d’Educació del Congrés abordarà, previsiblement en la seva pròxima reunió, una proposició no de llei (PNL) presentada pel PSOE per demanar al Govern la creació d’una línia de beques de recerca per a treballs “que permetin conèixer la relació exacta i completa de les persones assassinades, represaliades, empresonades i exiliades durant la Guerra Civil i el franquisme”. I que, per complir aquest objectiu, “els socialistes proposen la signatura d’un conveni entre el Ministeri d’Educació i el Centre Documental de la Memòria Històrica, ja que entre els caps d’aquesta és fomentar la recerca històrica sobre la guerra, l’exili, el franquisme i la transició i atorgar ajuts a investigadors. “

O sigui que la recuperació de la “memòria històrica” quedarà reduïda a la “recerca històrica” i només entre les mans d’investigadors …

Res doncs de reparació jurídica per a les víctimes de la repressió franquista i encara menys de fer-los justícia exigint responsabilitats als seus victimaris.

És encara possible dubtar de la intenció del PSOE d’enterrar definitivament el moviment de memòria històrica?

.

Més informació:

Estat Espanyol

Memòria històrica

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: