‘Les consultes han servit per visualitzar per primera vegada que algun dia podrem fer un referèndum sobre la independència’

Decidim.cat és una plataforma que reuneix gairebé 1.400 càrrecs electes locals d’arreu dels Països Catalans pel dret a decidir. La plataforma va néixer abans de les consultes sobre la independència, i ara treballa perquè els alcaldes dels municipis on es faran consultes el 28-F s’hi impliquin. Hem parlat amb Laura Vilagrà, promotora de Decidim.cat i alcaldessa de Santpedor.

.

15.02.2010

Decidim.cat és un moviment d’alcaldes i regidors pel dret de decidir. Creieu que és des dels ajuntaments que s’han d’impulsar les consultes?

Nosaltres el que sempre diem és que el protagonisme i i lideratge l’ha de portar la societat civil, que és com ha funcionat fins ara. Aquesta és l’escletxa que ens permet ara mateix l’ordenament jurídic i, per tant, és bo i interessant que la societat civil hagi volgut despertar d’aquest son dels justo, hagi volgut organitzar-se i hagi aconseguit una mobilització tan important. Ara bé, també és veritat que aquest debat comença als ajuntaments quan es presenta una moció i l’ajuntament decideix donar suport a les consultes. Per tant, és cert que als municipis on els ajuntaments s’hi han implicat ha funcionat més bé. Amb l’experiència del 13-D s’ha vist que on els càrrecs electes s’hi han implicat hi ha hagut una participació més gran i un èxit més gran de la convocatòria.

Doneu suport només s’hi ha sortit de l’Ajuntament o també si ha sorgit dels ciutadans?

En principi donem suport sempre que hi hagi una maduració del procés. Si neix dels ajuntaments sempre donem aquest suport, si és per part dels ciutadans ja corre més a càrrec dels electes locals i el suport que hi puguin donar. Si que és veritat que, majoritàriament, el 99% són consultes en les que l’ajuntament hi ha donat suport ni que sigui amb el grup majoritari que té l’alacaldia en contra. Ha passat per exemple en el cas de Manresa, el PSC no hi ha donat suport però ERC sí i s’ha tirat endavant.

Majoritariament, de quin partit són aquests regidors i alcaldes?

Bàsicament són de CiU, ERC, les CUP i enteses associades a iniciativa. També és veritat que hi ha regidors del PSC per exemple. Per tant no es pot tampoc encasellar a ningú. Som un moviment transversal, hi som a títol individual, ningú hi és perquè és d’un partit, sinó que som regidors i alcaldes. Com a entitat vam néixer el desembre de l’any passat, abans que es generessin totes aquests consultes. Per tant ja feia temps que treballàvem, feia temps que estàvem esperant el moment adequat perquè tot això s’activés. També perquè hi ha la llei de consultes que aviat s’aprovarà, per tant és un procés bastant madur que ja tenia aquesta finalitat.

D’on va sortir doncs l’idea de promoure aquesta plataforma?

Va sorgir en el sentit que l’estat no reconeix el dret a decidir i això és un greuge, des del punt de vista democràtic i nacional, que tenim com a país. I és en aquest sentit que ens vam trobar una colla d’alcaldes i regidors i vam dir: això no pot ser per tant hem d’organitzar-nos. I així va començar Decidim.cat. Van començar a haver-hi adhesions i en aquests moments tenim uns 1200 o 1300 regidors de tots els Països Catalans, amb una visió nacional completa. Hi ha regidors de les Illes i algun del País Valencià.

Hi ha hagut implicats per una banda ajuntaments i per l’altra societat civil. Quina relació tenen en aquests dos actors en aquests processos?

Voldria destacar que hi ha unes coordinadores nacionals i unes coordinadores locals. En els àmbits locals cap problema, ens hem entès bé arreu, perquè ens coneixem bé i treballem junts habitualment. I a més, en un municipi societat civil i societat política moltes vegades coincideixen en persones, en aquest sentit tot ha estat molt més fluid. Sí que és veritat que a nivell nacional algunes persones van anar més en la línia de dir, això és una iniciativa ciutadana i per tant els polítics que se n’apartin. Però, en un procés com aquest, primer, no podem malbaratar esforços de ningú i no podem permetre’ns anar d’esquena polítics i societat civil, hem d’anar a la una. Perquè és un procés molt dur, molt difícil, ens costarà molt que ens reconeguin aquest dret. I per tant, hem de fer pinya. No vol dir que no hi hagi hagut cosetes,que han transcendit als mitjans de comunicació però tothom ha vist que la via és aquesta.

És una iniciativa que ha sortit del món local. Està anant per davant del Parlament?

Més que res hem trobat aquesta escletxa, podríem dir que és la via catalana que hem trobat, ja que l’estat no pot controlar tant que fem els ajuntaments o a què donem suport. De totes maneres el parlament ja ho estava treballant amb la Llei de Consultes, que és una llei que el que planteja és una confrontació amb l’estat i un xoc de legitimitats en el sentit que, segons l’ordenament jurídic estatal, per fer un referèndum has de demanar permís a l’estat, els ajuntaments també, no només el Parlament. Hem fet una llei que diu, molt bé, hem de demanar permís a l’estat però: què passa si el Parlament aprova fer un referèndum i l’estat et diu que no? Hi ha un xoc de legitimitats entre la democràcia, que és arribar a un acord majoritari en un Parlament, i un estat que està dient que no. Aquí genera aquest punt de conflicte que és el que ens interessa a nosaltres provocar com a càrrecs electes. Perquè, a la vida, si no es forcen situacions, si no vas una mica al límit costa aconseguir els teus objectius. I, evidentment, hi ha gent o algun partit polític que pot tenir por d’aquesta confrontació, perè en general la cosa ha d’anar per aquí.

Aquest procés va sortir d’un sol municipi: Arenys de Mar i ara ja en són 341. Creies que agafaria aquesta volada?

Aquí hi va haver error garrafal de l’estat. Va posar la carn a la graella per impedir-ho i va fer gran un referèndum que potser hauria sortit en un mitjà de comunicació petit del Maresme i, en canvi, amb tota la volada que se li va donar, va ser la guspira que ha fet encendre la resta de municipis que potser estaven més adormits i d’una altra manera ni s’ho haguessin plantejat. Hi ha casualitats positives, en aquest cas ha estat així i en aquest món s’ha d’aprofitar tot i els catalans no podem desaprofitar cap oportunitat d’anar tirant endavant i anar tibant del carro.

Són consultes no vinculants. De què creus que han servit?

Han servit per una cosa molt important, per primera vegada visualitzar que algun dia podrem fer un referèndum sobre la independència. Moltes persones grans que es pensaven que mai podrien votar per aquest concepte han viscut una petita esperança de futur i, en aquest sentit, és molt pedagògic. I ha aglutinat gent que fins ara no treballàvem junts, que formàvem part de partits, societat civil desorganitzada i aquesta és la línia, només ens en sortirem amb la unitat de tothom. Evidentment, tenim particularitats i diferències però no es poden posar sobre la taula, si no al contrari.

La llei de consultes en la que s’està treballant permetrà que aquestes consultes que, per ara, són locals i no vinculants siguin nacionals i vinculants?

Jo crec que aquesta llei obre la porta a que ho puguem fer si som valents. Però és això, amb unitat de tothom i sent valents, perquè haurem de forçar la màquina, haurem de, en algun moment, provocar el conflicte, però jo crec que és una llei q obre la porta i, per tant, depèn de les majories del Parlament i de la valentia dels polítics que governin però crec que sí, que ha de permetre un referèndum en el seu dia.

Tot aquest procés pot acabar donant lloc a una majoria social amplia que doni suport a la independència?

El que és cert és que amb aquests processos, i bé de més lluny, hem aconseguit que cada cop més gent s’autodeclari com a independentista. Hem normalitzat que a la gent no li faci por dir que vol la independència del seu país. Fins i tot persones que fins ara no s’ho havien plantejat o que tiraven més cap a tendències sobiranistes autonomistes, podríem dir, ara fan un cop de puny sobre la taula i diuen que ja n’hi ha prou i, com que no hi ha absolutament res a fer amb l’estat espanyol hem d’anar cap a un altre procés. Per tant, si que és veritat que aquests processos han ajudat a ampliar la base social de l’independentisme i això és una gran notícia pel país

Creus que la participació i el resultat serien diferents si ho fossin?

No s’ha pogut utilitzar tota la maquinària de les institucions per poder fer campanya, organitzar la consulta, poder arribar als electors, hem de recordar que no tenim el cens, per tant no podem enviar casa per casa informació. Per tant, si es pogués fer d’una manera més organitzada, seriosa i legal la participació seria més alta. I si fos vinculant encara més perquè el que ha passat és que la gent que volia votar que no no s’ha mobilitzat, amb la qual cosa la participació ha estat baixa també per aquests motius. En alguns llocs, perquè en altres han arribat al 60 per cent, i això és brutal. S’ha de veure per què en uns municipis hi ha hagut més participació i en altres menys. A Decidim.cat tenim un manual de bones pràctiques en el que diem que ens sembla que va molt lligat a la implicació dels càrrecs electes. Al lloc on s’han implicat ajuntaments i càrrecs electes ha anat millor que on han estat més desafectes.

Des de fora de Catalunya es diu sovint que això de l’independentisme són només paraules i que no és una preocupació real dels catalans?

Cada cop més gent posa entre les seves prioritats el, diguem-ne, conflicte amb Espanya, però és clar, depèn de com preguntis les coses. Evidentment ara en aquests moments la gent està molt preocupada perquè la situació econòmica és molt dolenta, però també és veritat que molta gent pensa que no sortim de la crisi perquè tenim el llastre d’haver de tirar del carro d’un estat espanyol que no se n’acaba de sortir. És a dir, que Catalunya sola, o fins i tot els Països Catalans, hauríem sortit molt abans de la crisi per entendre’ns, perquè tenim una economia molt exportadora isort n’hi ha que els mercats anglesos, alemanys s’han recuperat i la nostra industria ha tret el cap. No és que estiguem en una situació fantàstica però sí que ens hem pogut recuperar. Per tant, cada cop més gent vincula les dues coses. La crisis brutal que estem vivint amb el fet que sols ens en sortiríem més bé.

I creus que des de fora de Catalunya també han vist aquest canvi de xip?

Jo diria que fins i tot s’ho han pres més seriosament des de fora de Catalunya que alguna gent d’aquí, perquè el tema del país basc és greu però el consideren més un tema de seguretat pública. El tema català els posa frenètics perquè veuen que tenim una potència brutal i perquè, si perden aquesta part, perden la gallina dels ous d’or i l’han espremut tant que ara vol volar.

Sovint sentim dir que la nostra és una societat poc interessada en la política, sentim a parlar de desafecció i, en canvi, aquestes consultes han estat possibles gràcies a la implicació de la societat civil a fer política. A què creus que es degut?

La gent té ganes de participar en política diferent de les institucions clàssiques, perquè veuen que potser hi ha temes que no es resolen prou ràpid. Els polítics estem desprestigiats, però a vegades també diria que injustament desprestigiats, perquè hi ha molts tipus de polítics. Quan la gent s’imagina als polítics s’imagina el Parlament, la gent que cobra un bon sou, però en política hi ha molta gent que treballa als ajuntaments, que és del que parlem quan parlem de les consultes, que ni cobra un duro i a sobre estan mal vistos. Per tant, això de la desafecció és més amb els grans temes, la gent veu que hi ha temes que no se solucionen. També és degut a que l’Estatut ha anat com ha anat, al tema nacional se li ha de donar una sortida, per tant el tema desafecció té molts matisos i s’hauria d’analitzar bé. En canvi la gent sí que està disposada a participar en política a prop de casa seva, al seu ajuntament o per un tema com aquest que ha fet que molta gent i deixés un munt d’hores. I és molt maco, com a país, que la gent s’impliqui en això. Vol dir que encara estem vius i que hem de donar molta guerra.

Creus que aquest procés ajudarà a reconciliar societat civil i polítics?

Crec que en part sí, perquè a nivell local hem treballat molt colze a colze i a la majoria de llocs l’experiència ha estat positiva. Per tant jo crec que, com a mínim en els àmbits aquests més locals, hi ha una comunió més gran. Ara, això no vol dir que faci populisme i digui que tot és fantàstic i va molt bé, tampoc és això. Però crec que posem les bases per poder reconstruir ponts i que no es vegin com a coses tan allunyades l’una de l’altra.

Ara s’acosta el 28 de febrer, el 25 d’abril, i després?

Això continua, això no pot parar. D’entrada, el 28 de febrer hi haurà consultes en uns 70 municipis, el 25 d’abril ja n’hi ha confirmats més de 100, però segur que en seran més i després què passa amb Barcelona que està treballant. En aquest sentit hi ha molta tela encara per tallar, el que hem de fer és no parar, mantenir el pols, la tensió perquè això no es mori aquí. Els que tenim responsabilitats polítiques hem de tirar del carro amb la societat civil, però la política ha de ser també un motor de canvi, no ha d’anar fent si no que també ha d’intentar canviar la realitat que no ens és positiva.

.

Compartir: Facebook Remoume Technorati La Tafanera Catosfera Delicious Wiko Independència Digg Yahoo Meneame Furl Reddit Fresqui Google Mixx Live StumbleUpon Simpy Barrapunto Webeame Twitter

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: