Crida i Manifest de Dissabte Sant __ Escrit de Daniela Grau, Catalunya del Nord

smolins9 | dissabte, 3 d’abril de 2010 | 03:40h

.

Internacionalitzem
la nostra
problemàtica:

No som 4 províncies,
no som sis o set milions …
Som 12 milions !

Aquest és el meu pensament més profund i més intens,  la meva convicció  i us prego divulgar-lo si hi esteu d’acord, perquè és el fruit  no sols de la nostra experiència recent  al nord havent  comprovat com es portaven els pseudonacionalistes catalans  a les acaballes del franquisme  que no van dubtar acceptar la constitució espanyola per tenir una engruna de poder , quan  un  refús pacifista hauria tingut molt ressò a Europa…  sinó també és fruit  de l’analisi de la nostra història: els representants del poder al Principat als segles anteriors  no van dubtar lliurar els catalans dels Comtats reiterades vegades als botxions francesos, en lloc de fer pinya, sense adonar-se que així perdien forces i acabarien ells també arrasats del mapa…

penso que la presència del Guia com a representant   del País Valencià a l ‘acte de Sabadell va ser un encert així com les seves recomanacions que són les meves i les  de tota la “perifèrie” : en cap cas deixar de mencionar i justificar la nació sencera.

patriòticament
Daniela Grau, Catalunya del Nord.

——————-

Benvolgut Salvador.

Com que quan es va anar a Brussel·les segons tinc entès només es va denunciar l’estat espanyol, em permeto enviar-te dos documents per si els vols publicar.

L’un consta de 4 fulls el rebràs en correu adjunt és el text que membres de la Federació d’entitats de la Catalunya del Nord  vam portar a Brussel·les el 2006 i  vam fer arribar a tots els eurosdiputats en  anglès, alemany, hongarès, castellà etc…. Hi vam anar per denunciar la situació  de la Catalunya del Nord i ho vam aprofitar per a presentar la realitat nacional conjunta global. No per a presentar-nos com a “regió de França”.

L’altre és l’article que hi ha a continuació en negreta

Sabent que actualment al Principat molts demanen un estat propi i no aprofiten l’avinentesa per parlar de la nació sencera, perquè no gosen i es justifiquen amb arguments pseudopragmàtics,  sabent  també que 10 Mil volen anar a  internacionalitzar les nostres reivindicacions a Suïssa i tement que es mosseguin la llengua com va passar a Brussel·les,  t’adjunto un text meu que he enviat a un dels organitzadors a Suïssa.

T’agraeixo publicar tant els documents referenciats com el següent article.

Daniela Grau

——————————————-

“Crida i Manifest de Dissabte Sant”

per la defensa del reconeixement, per la defensa de la unitat i per la defensa de la llibertat de tota la Nació Catalana.

(10 MIL per a reivindicar la nació de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó i a l’Alguer.)

Tots els qui reivindiquem un estat català propi, sense alhora mencionar que Catalunya és una nació partida i colonitzada  per dos estats opressors europeus,  perpetuen la mentida dels opressors: fer creure que Catalunya és una regió d’ Espanya.

No podem a la vegada demanar un estat propi i continuar sent políticament correctes, és a dir  fent  autocensura per tal d’agradar més. Aquest comportament ens ha sempre d’entrada subjectats a l’enemic. Parlem molt  de dignitat  però no podem ser dignes quan tergiversem la veritat, quan ens portem com a esclaus amordassats.

El plantejament de la  problemàtica nacional –  és a dir la denuncia de l’explotació nacional tant pel que fa al territori dins l’estat francès (el més pobre de França amb l’índex d’atur més elevat) com als dins l’estat espanyol –   no és  només un plantejament ètic, de respecte de la memòria històrica, de fidelitat  a les arrels, de complaença a una  minoria, la dels pocs catalans no colonitzats, ans al contrari és un plantejament pragmàtic. Ens podem permetre el luxe d’amagar la veritat quan la nostra supervivènvia com a nació europea està tan amenaçada?

Hem de dir la veritat per tres raons fonamentals: d’una banda per convèncer la resta d’europeus de l’ existència de la nació,  d’altra banda per obtenir l’ajuda de les altres nacions europees que malden per tenir un estat propi,  per fi  per donar coratge i orgull als nostres propis compatriotes, que ignoren en general fins els límits del nostre propi territori.

Europa  està  conscient des de fa decennis dels problemes de les regions transfrontereres i més o menys intenta trobar-hi solucions i donar pressupostos  de desenvolupament. Però li falta fer el pas següent: reconèixer que molts problemes regionals transfronterers oculten de fet problemes nacionals i que concedir diners a regions que no tenen una existència legal (com la Catalunya del Nord sotmesa al doble colonialisme, al de París i al de Montpeller)  i que per això no poden autoadministrar-se en tota llibertat,  és posar un pegat en un banc.

A Europa només se sap que Catalunya és una regió d’Espanya i que per tant com a màxim ha de reivindicar  més autonomia.  Com  convencer-los que no som una regió d’Espanya,  que volem un estat propi, si no  els informem d’entrada  que som una nació esquarterada, doblament oprimida des de fa tres segles?

A més,  plantejar la doble opressió nacional per part de l’estat francès i l’estat espanyol i divulgar-ho a nivell internacional fa dels bascos, dels bretons, dels alsacians, dels corsos, i de la llarga llista dels colonitzats per França a ultramar que ho veuen  i  ho senten a les televisions i a internet, uns aliats potencials…

Exposar la causa  pròpia tot i  defensant a la vegada la causa dels altres no és sumar més forces? No és a reforçar la credibilitat que es vol aconseguir? Com s’explica que nosaltres catalans ens glorifiquem tant de ser universalistes per defensar la pau  i fer ajudes humanitàries a tot arreu, no en som gens  per a defensar la pròpia causa?  Com és que preferim minimitzar-la, diluir-la, quedar dins un marc provincialista, en lloc de ser els portaveus dels pobles colonitzats arreu i més particularment dins una Europa autosatisfeta que es creu democràtica?

Una raó nogensmenys important de plantejar la problemàtica nacional, sempre  il·lustrada pel mapa dels Països Catalans amb noms de totes les ciutats puntals, és enfortir la consciència nacional, l’autoestima, el coneixement propi dels catalans colonitzats que en saben tan poc com els forasters del propi país. Com ha de saber un català del Nord que té una història pròpia, una llengua mil·lenària, que pertany a una nació i que doncs pot aspirar a un estat propi si ni tan sols ha vist mai un mapa dels Països Catalans i  si els representants catalans a les instàncies europees  no  tenen el valor i l’encert de divulgar-lo públicament?

Tant en Pau Casals  com l’Oscar Ribes van saber aprofitar l’avinentesa d’un discurs a escala mundial per a al·ludir a l ‘existencia de tots els Països Catalans. Ells la van situar fa decennis en  un pla cultural i lingüístic ; ara a Europa és el moment de denunciar els colonialismes interiors, el negacionisme pel que fa a l’existència de nacions partides per falses fronteres, víctimes de genocides identitaris ocultats….

No precisar quins són els territoris de  la nació catalana és perpetuar la  traïció del govern d’en Pujol  que afirmava en rètols penjats  a l’Alt Empordà: “som una nació, som 6 milions”  com si Catalunya  comencés a la Jonquera. Nosaltres els exclosos, catalans del Nord, mallorquins, valencians, andorrans, algueresos no podem permetre   que s’ oculti  la catalanitat compartida per raons pretesament pragmàtiques.

El vertader pragmatisme al segle xx  és fer  discursos desalienadors,  és posar fi a tres segles i mig de colonització,  és convèncer-nos que ens han formatat per  amagar el cap sota l’ala, per pidolar,  per acontentar-nos de  reivindicacions minimalistes (constitució espanyola, amnistia als botxins franquistes, estatutet derrotat ja mig segle abans, i … ara:  nació limitada a les 4 províncies).

El vertader pragmatisme és trencar amb l’autocensura colonial, és difondre les legítimes raons del nostre combat, és desalieanar el nostre poble.

Daniela Grau Humbert
Catalunya del Nord

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: