El Suprem jutjarà Garzón per haver investigat els crims del franquisme

La decisió de l’alt tribunal comportarà la suspensió cautelar del jutge denunciat per grups ultradretans

.

08/04/10 02:00 – DOLORS BELLÉS

El jutge de l’Audiencia Nacional Baltasar Garzón.

Baltasar Garzón s’asseurà al banc dels acusats del Suprem per un delicte de prevaricació en haver-se declarat competent per investigar els crims del franquisme. Així ho va acordar ahir el jutge de l’alt tribunal Luciano Varela, en la interlocutòria en què transforma en procediment abreujat les diligències obertes contra Garzón per les denúncies presentades contra ell el 2009 per Manos Limpias, Dignidad y Justícia, i Falange Española. En la interlocutòria, Varela diu que Garzón va dictar una resolució sabent que no era competent per fer-ho, delicte que pot ser penat amb 20 anys d’inhabilitació. La decisió de Varela implicarà la suspensió cautelar del jutge.

A partir d’ara, les parts disposen d’un termini comú de deu dies per sol·licitar l’obertura de judici. El recurs que la defensa de Garzón pugui presentar contra la decisió de Varela no interromp la tramitació de la causa, per la qual cosa les organitzacions ultradretanes Falange Española y de las JONS, Manos Limpias i Libertad y Justícia ja poden presentar els seus escrits d’acusació. Si la sala penal del Suprem rebutja, com és previsible, el recurs que presentarà la defensa de Garzón, aquest disposarà d’un curt termini per formular el seu escrit de defensa i després serà Varela qui decreti l’obertura del judici oral, a demanda de les acusacions. Un cop es decideixi l’obertura del judici oral seria el moment en què el poder judicial ordeni la suspensió cautelar de les funcions del jutge. La resolució d’ahir suposa el final de la fase d’instrucció de la primera de les tres causes obertes contra Garzón. Les altres dues investiguen possibles conductes delictives del jutge vinculades amb els cobraments que va rebre per l’organització d’uns cursos a Nova York i amb la intervenció de les comunicacions dels imputats en el cas Gürtel.

La decisió de fer seure Garzón al banc dels acusats es produeix després que el febrer passat la sala penal del Suprem hagués rebutjat el recurs que va presentar Garzón contra la resolució judicial de Varela en què s’exposaven els motius per jutjar-lo per un presumpte delicte de prevaricació, comès en la seva investigació dels crims del franquisme.

En aquesta acta, Varela incloïa valoracions de fons contra el jutge, com ara que l’examen de les actuacions havia revelat, «com a fet probable, que el magistrat querellat va actuar amb la finalitat d’eludir la decisió del legislador sobre el règim de localització i exhumació de víctimes dels terribles crims del franquisme sabent que aquests havien estat objecte d’amnistia per les corts democràtiques d’Espanya, la voluntat de les quals va decidir conscientment ignorar i deixar de banda».

El «cas Gürtel» pel mig

El jutge està perplex perquè el Suprem ha rebutjat totes les proves presentades, segons va dir una font pròxima al magistrat, que va assenyalar que aquest recorrerà contra la decisió del magistrat Varela. Una decisió que el director d’Amnistia a l’Estat espanyol, Esteban Beltrán, va considerar d’«insòlita en la lluita per la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes». Garzón, el jutge mediàtic, que Felipe González va fitxar el 1993 pel PSOE, va promoure l’ordre d’arrest internacional contra el dictador xilè Augusto Pinochet i va ser el jutge de les detencions contra independentistes catalans el 1992, va veure com li anaven obrint causes penals després que el febrer del 2009 hagués destapat la trama Gürtel. El calvari va començar quan va veure com el seu amic Mariano Fernández Bermejo havia de dimitir com a ministre de Justícia per haver participat en una cacera amb Garzón el dia abans que destapés el cas Gürtel. A partir d’aquí va veure com les causes per denúncies presentades contra ell que havien estat arxivades es reobrien.

Organitzacions ultradretanes darrere del procés

Associacions ultradretanes com Manos Limpias i Falange Española y de las JONS, imputades en el cas Gürtel i advocats són darrere de les querelles que, a causa de la decisió adoptada ahir pel Suprem, faran que el jutge Baltasar Garzón s’assegui al banc dels acusats. A les querelles per haver ordenat la intervenció de les comunicacions a la presó dels imputats en el cas Gürtel que investiga la trama de corrupció que afecta alts càrrecs del PP i la presentada per diverses associacions ultradretanes per haver investigat els crims del franquisme, s’hi sumen la dels advocats José Luis Mazón i Antonio Panea pels cobraments que el jutge de l’Audiencia Nacional va rebre durant la seva estada a Nova York entre el 2005 i el 2006. De tots aquests querellants, és el sindicat ultradretà de funcionaris valencià Manos Limpias, la que sembla haver tingut sempre Garzón com a objectiu. Aquest col·lectiu, que es defineix com un sindicat d’«àmbit nacional» però que no té representació en cap centre de treball, va ser fundat el 1995 per l’advocat Miguel Bernad Remón, exsecretari general del Frente Nacional –partit d’ultradreta creat el 1986 per Blas Piñar per reconstruir Fuerza Nueva–. Des d’aleshores ha presentat nombroses denúncies i, tot i que la majoria han estat desestimades, la seva gran fita va ser la condemna de l’expresident del Parlament de Vitòria Juan María Atutxa el 2008 per no haver dissolt el grup Sozialista Abertzaleak. En la seva última actuació contra Garzón, l’ha acompanyat l’associació Libertad e Identidad i Falange Española y de las JONS, hereva del partit fundat el 1933 per José Antonio Primo de Rivera. Falange, que nega que sigui una organització «ultra» o «hereva política del franquisme», va decidir denunciar Garzón per «defensar la memòria dels falangistes», als qui –segons diu Falange– el jutge va acusar genèricament de crims contra la humanitat, en els quals «no es va tenir res a veure», perquè el partit havia deixat d’existir el 1937.

Varela, un progressista contra un jutge mediàtic

El magistrat del Suprem Luciano Varela és un dels més destacats representants de l’ala progressista de la judicatura espanyola. Natural de Pontevedra, va exercir com a jutge en aquest territori i a Astúries, abans d’aconseguir una plaça el 2007 al Suprem, on instrueix la querella que organitzacions ultradretanes van presentar contra el jutge Baltasar Garzón. Membre fundador de l’associació progressista Jutges per a la Democràcia, Varela va ser l’encarregat de redactar l’esborrany del projecte de la llei del jurat, el 1994, per encàrrec de l’aleshores ministre de Justícia, Juan Alberto Belloch.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: