Per què no munta l’all i oli entre Rosselló i Llenguadoc?

Amb el cas Frêche, els mitjans de comunicació parisencs presenten el Llenguadoc-Rosselló com un “Llenguadoc-Llenguadoc”. Es poden casar Perpinyà i Monpeller?

.

..Escuts del Llenguadoc i de Catalunya

Passat el Tractat dels Pirineus, el 1659, la primera gran reorganització territorial va arribar al març de 1790 amb la creació de 83 departaments. Després de 1918, la importància del transport ferroviari va precedir la idea d’unes infraestructures supradepartamentals, però només va ser passat 1945, en un context de planificació ajudat per l’adveniment de l’automòbil, quan van sorgir les regions. Edgar Faure va impulsar els seus “programes d’acció regional” el 1955 i un any més tard es va presentar la primera versió de l’esquema regional de Serge Antoine. Aleshores sols es tractava d’un “esglaó de treball” per a regions previstes per tenir més d’un milió d’habitants i reagrupar diversos departaments, sense dividir-los. El mapa de les regions de 1956 s’assembla alhora a l’actual i al de les províncies de l’Antic Règim. La Catalunya del nord (amb el nom oficial de “département des Pyrénées-Orientales”) anava lligada amb Tolosa de Llenguadoc, però el 1960 va passar de la regió Migdia-Pirineus al futur Llenguadoc-Rosselló.

Són legítimes les ganes de divorci?

Amb un 20% de la població regional del Llenguadoc-Rosselló, la Catalunya del nord pateix objectivament els efectes regionals, ja que des de l’abril 2004, llevats dels “contractes territorials”, les inversions regionals han ofert uns 1338 euros per cada habitant al departament de l’Erau, o sigui un volum de d’1,338 mil milions, però cada habitant nord-català ha cobrat en mitjana 924 euros, que corresponen a 416 milions rebuts per la Catalunya del nord, on el retard assoleix per tant 65 milions d’euros. A la presidència, però, l’accessió d’un Català seria un signe d’equilibri, com ho considera Georges Frêche, el dofí del qual és el català Christian Bourquin, previst per 2014. Fins ara, tot i que des de l’Hotel de la Regió, a Montpeller, obert el 1988, és obra de l’arquitecte català Bofill, mai cap català no ha presidit la institució. Entre els cinc presidents consten els dos audesos Francis Vals (1974) i Robert Capdeville (1983-1986), el gardès Edgar Tailhades (1974-1983), el loserià Jacques Blanc (1986-2004) i l’actual president tarnès, Georges Frêche.

Perpinyà, a distàncies de 150 a 200 km de Montpeller, Tolosa de Llenguadoc i Barcelona, no és l’única que qüestiona la coherència territorial regional: la prefectura de l’Auda es troba a menys de 100 km de Tolosa de Llenguadoc i a 150 km de la prefectura de la Regió. Afegint que l’àrea urbana de la primera és el doble de la segon, entenem millor per què els carcassonesos es miren més ganes Tolosa que Montpeller. Nimes, tot i ser propera de Montpeller, pertany a una xarxa urbana pròpia del delta del Roine, propera d’Avinyó i d’Arles del Roine, orientada cap a Ais de Provença i Marsella. Finalment, els loserians, a més de no haver format part de la Septimània, es troben a equidistància de Clarmont d’Alvèrnia i de Montpeller i miren més el Massís Central que el Mediterrani.

Portada per la no pertinença al Llenguadoc, l’excepció catalana justificaria per tant una regió diferent per als Pirineus Orientals, seguint l’exemple de Còrsega, separada de Provença-Alps-Costa Blava (PACA) el 1972. A escala europea, la seua pertinència seria més forta que la Rioja, regió espanyola de 316.000 habitants i 5.045 km², mentre que la Catalunya del nord té 440.000 habitants i 4.116 km².  Tanmateix, aquesta idea, d’ara endavant superada, és progressivament reemplaçada per una obertura al sud.

Existir en una regió tres cops més grossa que l’actual

Més que divisions, Serge Antoine pensava amb fusions, sobretot PACA i el Llenguadoc-Rosselló o inclús Aquitània i Migdia-Pirineus. Altres esquemes, més amples, són proposats per la Unió Europea, la nomenclatura d’Unitats Territorials Estàtiques (NUTE 1) de la qual aplega Còrsega, PACB i el Llenguadoc-Rosselló, mentre que el 2003 la partició geogràfica per a les eleccions europees de 2004 (utilitzada de nou el 2009) reunia Aquitània, Migdia-Pirineus i el Llenguadoc-Rosselló.

Les eleccions regionals de 2010 precedeixen la reforma de les institucions territorials franceses de les quals sorgiran els “consellers territorials”. De passada, el projecte de llei preveu la possibilitat de fusionar departaments o regions, a través del consentiment de totes les assemblees al·ludides i de la població, mitjançant referèndums. Per a la Catalunya del nord, la incorporació en un espai dos o tres vegades més ample és una esperança de desenvolupament? Val la plena firmar convenis en un eix Perpinyà-Girona, per acabar existint en el triangle Barcelona-Tolosa-Montpeller?

.

Permalik: http://blogs.la-clau.net/marcdelclos/blog/per-que-no-munta-lall-i-oli-entre-rossello

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: