Els pirates posen rumb al llibre

Escriptors espanyols comencen a denunciar la còpia fraudulenta de les seves obres a Internet – Els experts creuen que la indústria editorial triga a reaccionar.

.

Antonio Fraguas – Madrid – 2010.04.25

Séverine (33 anys, accent francès) llegeix un llibre electrònic en un vagó de la línia 5 del metro de Madrid. “És la tercera part de Crepúsculo. Meu marit se l’ha baixat d’Internet. La traducció no és gaire bona, però és el que hi ha”, explica. A la Xarxa proliferen incomptables pàgines on trobar enllaços a edicions no autoritzades d’èxits editorials com el citat de Stephenie Meyer.

La pluja fina de les descàrregues sense autorització ha començat a refermar i els senyals d’alarma s’han encès entre autors i editors. El 2005 hi va haver 23 denúncies, en 2009, 286. Des de començament del 2010 ja són 173, segons dades de Cedre, la societat de gestió que defensa els drets d’autors i editors. “Hem d’evitar que amb el llibre passi el que ha passat amb la música i amb les pel lícules”, assenyala l’escriptora Julia Navarro, autora d’obres supervendes com La germandat del Sant Sudari o la recent Digue’m qui sóc. “L’endemà de la seva aparició ja tenien accés a Internet”, es queixa Navarro.

Divendres passat, la UNESCO (l’organisme de l’ONU per promoure la cultura i l’educació) va anunciar la creació d’un observatori mundial de lluita contra la pirateria. “No pot haver desenvolupament del llibre si no es respecta el dret d’autor”, va assenyalar la directora d’aquesta institució, Irina Bokova.

“Jo he tingut piratejat el gruix de la meva obra. Tinc trenta i tants llibres i sobretot els més comercials han estat piratejats des de fa bastant temps”, afirma un altre supervendes, Lorenzo Silva, que després d’haver penjat grans fragments dels seus textos de manera voluntària a Internet, sembla haver arribat al límit de paciència després de descobrir que el seu últim títol, L’estratègia de l’aigua, prolifera a Internet. “Vaig un cop d’ull fa uns dies i el llibre estava almenys en mitja dotzena de llocs: en blocs que tenen molt bon rotllo i els amos dels lectors els donen les gràcies … és molt graciós. Els donen les gràcies per penjar el treball d’altres. Posen un enllaç i et porta a un lloc, un allotjament (Megaupload, Rapidshare, o qualsevol d’aquests), i és un lloc que està ple de publicitat “.

Tant Silva com Navarro han denunciat aquests casos a Cedre, els responsables expliquen que en aquests casos es localitza el servidor on s’allotgen les còpies no autoritzades i es demana la seva eliminació. Aquesta societat de gestió presentar divendres a Barcelona un manifest signat per escriptors, traductors i editors de Catalunya, en el qual es defensa “l’accés legal” a les seves obres. L’escriptor Juan José Millás no veu tanta urgència: “Jo no ho he denunciat. De moment no està sent significatiu, encara que acabarà sent-ho”.

Alguns autors van prenent consciència del fenomen i no només han començat a denunciar. Sigrid Kraus, directora editorial de Salamandra, assenyala que un conegut novel.lista estranger ha enviat un text original protegit: “A cada manuscrit ha posat en diagonal una marca d’aigua amb el meu nom, de manera que si jo l’hi pas a algú se sap quin és l’origen. Anem a començar a treballar així amb tots els llibres importants i sempre en paper “. Salamandra és l’editorial a Espanya de la sèrie Harry Potter, la distribució digital sense autorització ha estat massiva. “El que fem és intentar descobrir qui ho penja, dirigir-nos a ell amb advocats i demanar-li que el retiri”, apunta Kraus.

A escala nacional, la indústria va donar la veu d’alarma fa unes setmanes. Els editors asseguren haver deixat d’ingressar 150 milions d’euros el 2009 per l’anomenada pirateria, una xifra que la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE) explicarà en un informe detallat el proper mes de juny.

L’expert en noves tecnologies per a la cultura Javier Celaya, del Grup Grup DosDoce de Comunicació, va sorprendre l’anunci de FGEE. “Aquests 150 casos milions de pèrdues de la presumpta pirateria per a mi són 150 milions d’euros de lectors que estan demanant contingut digital. Fins ara s’ha dit que no hi havia demanda i de cop hi ha unes pèrdues impressionants …”. Celaya no és l’únic que subratlla la dificultat dels consumidors per accedir amb autorització a un catàleg en català ia un preu accessible (precisament el que li passava a la lectora del metro). “La demanda no és molt gran encara, però hi ha i el problema és que el que vol comprar no pot”, indica Ignacio Latasa, del portal www.leer-e.es , on es venen tant edicions digitals com lectors electrònics.

Aquests experts consideren que la indústria espanyola no ha tingut en compte el digital a l’hora de comprar drets, mentre que les editorials nord-americanes si, fins i tot per la publicació d’obres en català. “Nosaltres intentem vendre aquí L’ombra del vent, de Ruiz Zafón, que estava publicat en espanyol en un format digital als Estats Units i no vam poder”, indica Latasa. La manca d’un catàleg digital atractiu suposa, per Celaya, un seriós problema: “S’està creant un hàbit, un comportament per part de l’usuari que, en no haver-hi una oferta legal, comença a recórrer a pàgines de descàrregues”.

Per omplir aquesta llacuna en l’oferta es va anunciar el passat estiu la creació d’una gran plataforma de distribució de llibres digitals formada per les editorials Santillana, Planeta i Mondadori. El secretisme al voltant d’aquesta iniciativa és total. Les fonts contactades per EL PAÍS no han volgut fer cap declaració. S’espera que la plataforma sigui presentada el proper mes de juny.

UNA FEBLE PROTECCIÓ

A la Xarxa arriben obres copiades de dues maneres. La menys sofisticada consisteix en escanejar el llibre i pujar a un servidor l’arxiu en el format de lectura PDF. Desenes de pàgines web apunten a aquests fitxers mitjançant enllaços. Els usuaris només han de punxar per a descarregar al vostre ordinador o en el seu lector electrònic l’última novetat.

La via que requereix més perícia-encara que no molta més, a dir l’expert en noves tecnologies Javier Celaya-, consisteix en trencar el sistema de protecció de les edicions digitals. Com els CD i els DVD, els llibres electrònics disposen d’un sistema anticòpia, el que en argot s’anomena DRM (de l’anglès sistema de gestió de drets). El més habitual és el ACS4, d’Adobe.

Quan una edició digital es copia, l’usuari accedeix a totes les seves prestacions: canviar la mida i el tipus de lletra, fer cerques … Aquestes possibilitats són les que ofereix el format Epub, en el qual estan codificats la major part dels títols digitals.

Gairebé tots els lectors digitals reprodueixen diversos formats de text. Alguns fabricants van intentar limitar a un format propi, com Amazon amb la seva Kindl. Els peus alterar llavors el programa amb què opera l’aparell i van aconseguir pedaç per trencar la protecció. És el que s’anomena crackejat.

.

Avís a les ‘universitats pirata’

L’edició digital va créixer un 35% el 2009

Claus per entendre el llibre digital a Espanya

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: