Mobilització contra la impunitat dels crims del franquisme

Desenes de milers de persones amb fotos de desapareguts van a 21 ciutats espanyoles i set estrangeres en suport a Garzón.

.

2010.04.25

Amb informació de Margot Molina, Pere Rius, Josep TorrentAndreu Manresa.

Desenes de milers de persones es van manifestar ahir en contra del processament del jutge Baltasar Garzón per la seva investigació dels crims del franquisme i contra la impunitat dels delictes comesos durant la Guerra Civil i la dictadura. En 21 ciutats espanyoles i set estrangeres es van sentir crits de suport al jutge i crítiques al Tribunal Suprem.

En la més multitudinària, a Madrid, familiars de les víctimes van caminar acompanyats per molts artistes i pocs polítics. Entre els primers, els actors Juan Diego Botto i José Sacristán, el poeta Juan Gelman o el cantant Miguel Ríos, i entre els segons, Pedro Zerolo (PSOE), Gaspar Llamazares (IU). No va anar cap membre del Govern. El líder del PP, Mariano Rajoy, va qualificar la mobilització de “campanya brutal i antidemocràtica”. En acabar, es va llegir un manifest que afirmava que el procés a Garzón “embruta” la memòria de les víctimes.

Molts dels assistents a la protesta de Madrid confessaven que no havien anat mai a una manifestació. Mai havien protestat per res, explicaven ahir gent gran de 80 anys.

– “Espanya al revés! Corruptes i feixistes jutgen al jutge!”

.Amb una mà subjectant el seu bastó i una altra agafant la pancarta de la manifestació contra la impunitat dels crims del franquisme caminava Gervasio Puerta, de 88 anys. Al seu costat, gairebé en enlaire, cridava amb totes les seves forces Carmen Arrojo, de 91. “Sóc aquí perquè és la meva obligació. Avui me’n recordo molt del meu company afusellat, del meu pare, dels meus vuit anys fugida …

El recorregut, de la plaça de Cibeles a Sol, es va omplir de fotografies de les víctimes del franquisme, en senyal d’homenatge. De noms coneguts (Grimau, Companys), de desconeguts i de desapareguts. En primera fila, Carmen Páez, néta d’un afusellat, plorava d’emoció. “Encara no he trobat el meu avi. Es va lliurar en acabar la guerra perquè deixessin d’assetjar la meva família, i li van pegar un tir al clatell en un camí de Torrejón. Però pregunto a tot arreu i em diuen que no poden ajudar-me “, relata. “I ara sento que el que li passa a Garzón és per culpa nostra”.

– “És-pe-ran-za! Di-missió!”, Cridaven cada poc, dirigint-se a la presidenta de la Comunitat de Madrid, que dijous va anomenar “carcamal” a les persones que s’han manifestat en suport del jutge Garzón.

El secretari de Moviments Socials del PSOE, Pedro Zerolo, va assegurar que era una mobilització “en defensa de la democràcia i d’un jutge just”. Gaspar Llamazares va opinar: “és la justícia espanyola la que està asseguda a la banqueta. El futur dels nostres fills dependrà de l’honor que sapiguem fer de la lluita dels nostres avis. Si volem una democràcia honrada, hem de honrar a ells”.

– “Tapan la Gürtel, atacant a Garzón!”

Faust Canals, que va anar al jutge Garzón amb el desig de exhumar les restes del seu pare i el seu oncle, enterrats sense el seu consentiment “al costat del botxí”, en el Valle de los Caídos, va advertir que les mobilitzacions havien de continuar: “Anem a seguir lluitant perquè Garzón no se sent a la banqueta i perquè no tornin a enterrar la nostra causa dels desapareguts “.

L’hispanista Ian Gibson, que ha passat una mala temporada, per la desil.lusió de no haver trobat Lorca a la fossa de Alfacar (Granada), estava eufòric: “Estic molt orgullós d’aquesta manifestació. Sento que és un moment històric. El món sencer ens mira per alguna cosa vergonyós. A la guerra civil es van poder cometre excessos des dels dos bàndols, però després aquí hi va haver un genocidi. I la gent vol una investigació, vol saber la veritat del que va passar. S’equivoca la dreta en dir que volen reobrir ferides perquè aquestes ferides no es van tancar mai “.

Ángel Rojo – “Estava predestinat”, riu-, president de l’Associació d’Amics dels Brigadistes Internacionals, explicava que la gent gran d’altres països que havien vingut a combatre a la Guerra Civil l’anomenaven per preguntar què passava a Espanya, perquè no entenen el procés contra Garzón: “En els seus països és impensable una cosa així. Els crims de lesa humanitat no prescriuen”, explica. “Els jutges diuen que els faltem al respecte, però el respecte cal guanyar-se’l”.

Hi havia molta gent gran, però també molts joves, alguns d’ells amb un adhesiu sobre el pit en què es llegia “nét”. “Jo no tinc familiars represaliats, i tampoc vaig patir la dictadura franquista, perquè tinc 32 anys, però he vingut a protestar per la qual cosa considero una injustícia i per solidaritzar-me amb les víctimes”, explicava César Darío.

– “Ni un pas enrere! Aquesta batalla, la guanyarem!”

L’actor Juan Diego Botto, fill d’un desaparegut de la dictadura argentina, va qualificar la jornada d ‘”èxit desbordant” i va argumentar: “S’està parlant de les víctimes del franquisme, de les milers de persones que porten anys pidolant de ministeri a ministeri, d’administració en administració, demanant informació sobre els seus familiars desapareguts. La gent no sap tot això. Ara els ha sentit “.

Enmig de pancartes i retrats de desapareguts, un home disfressat de Darth Vader portava un enorme cartell en què es llegia: “Varela, el costat fosc sabrà recompensar”.

Les manifestacions es van repetir en 21 ciutats espanyoles. A la de Sevilla van anar la mare i les germanes del magistrat querellat. A Barcelona, en què van participar 4.500 persones, va intervenir l’ex fiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo: “No ha estat el jutge Varela el que ha expulsat a Falange del procés contra la Garzón, sinó la societat espanyola amb la seva pressió”. A la Comunitat de València prop de 2.000 persones van mostrar la seva solidaritat amb Garzón, ia Palma de Mallorca ho van fer altres 500.

La protesta de Madrid va acabar amb un manifest en què es deia que el procés contra Garzón obert al Tribunal Suprem “torna a la nit fosca dels assassins”.

.

Artícles relacionats:

“És una qüestió de justícia i de dignitat”

• Concentracions a Portugal, França i Argentina

• “Llei d’amnistia per a qui?”

• El PSOE homenatja als seus parlamentaris des Pablo Iglesias

.

Permalink:  http://www.elpais.com/articulo/portada/acoso/Garzon/desata/multitudinaria/moviliza

Anuncis

Una resposta

  1. Avui a Hospitalet una xerrada amb Jimenez Villarejo al auditori BArrades de suport a Garzón

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: