Entrevista a Xavier Vendrell: ‘Esquerra continua sent viva per la força de la militància i lluitarem pels 25 diputats’

Xavier Vendrell concedeix aquesta entrevista en exclusiva a Crònica.cat per explicar la decisió de deixar el seu escó al Parlament i dedicar-se la campanya electoral d’ERC. Una decisió ‘consensuada, dialogada i col·lectiva’. La mà dreta de Joan Puigcercós reforçarà d’aquesta manera el lideratge a l’equip de campanya.

26.04.2010 – 19:04 – Països Catalans

Xavier Vendrell cedeix el seu escó al Parlament de Catalunya per dedicar-se ‘full time’ a la campanya electoral d’Esquerra de cara les eleccions catalanes. Senyor Vendrell, quin és l’objectiu que vostè persegueix amb aquesta acció?

Doncs evidentment l’objectiu és que la campanya funcioni el millor possible, i que agafi el màxim d’embranzida possible. Aquesta aposta, aquesta decisió, respon a la voluntat d’ERC de bolcar-nos-hi perquè creiem que hem estat fent una feina a través dels nostres 2.000 càrrecs electes, a través dels milers de militants, dels centenars de seccions locals que treballen cada dia a cada racó del país i que han aconseguit guanyar una força que ha permès que haguem estat una força determinant. I això és el que ha permès que hi hagin una sèrie de lleis que s’han aprovat perquè Esquerra tenia aquesta força. És impensable que el partit dels socialistes hagués aprovat una llei de consultes populars, és impensable que el partit dels socialistes hagués blindat el català a l’escola o al cinema; és impensable que el PSC  hagués aprovat una llei per anar transformant l’estructura administrativa que té Catalunya, que és la pròpia d’una estructura espanyola, a l’estructura que li és pròpia, l’estructura de vegueries. Tot això, amb el vot dels socialistes era impensable si Esquerra no hagués tingut la força que ha tingut. Per tant, estem transformant un país, estem fent una sèrie de coses que, històricament, el nacionalisme no s’havia atrevit ni a plantejar i que no només ho estem plantejant sinó que a més ho estem assolint i no només ho estem assolint sinó que, a més, estem arrossegant al partit dels socialistes i, per tant, cosim al partit dels socialistes a Catalunya. Per tant, el que volem és rendibilitzar tota aquesta feina feta.

Vostè parla de rendibilitzar tota aquesta feina, que el ciutadà reconegui l’esforç que s’ha fet al Govern I les coses que s’han fet. Tenen la sensació de que no ha estat reconegut d’Esquerra? Sembla com si vostè mateix tingués la sensació de que ERC no ha sabut o el ciutadà no ha entès l’esforç que ha fet ERC.

Miri. L’aposta estratègica d’Esquerra no és un aposta senzilla d’explicar. No és una cosa que s’entengui a la primera de canvi, que la vegis i diguis “ah, és clar, ho han fet per això!”. Quan a la gent li dius: “Per assolir la independència de Catalunya, calia fer José Montilla President de la Generalitat”, no és una cosa òbvia. La gent diu “No, això no és així”. Jo estic convençut que als llibres d’història, els nostres néts, llegiran que Catalunya va ser independent, entre altres coses, perquè un dia els independentistes van fer President a una persona que les seves arrels eren de for a de Catalunya I que, en aquell moment, apostava per construir el projecte de l’Espanya plural. Això es reconeixerà alguna dia; d’aquí vint, trenta, quaranta o cinquanta anys. Esquerra, per a poder continuar arrossegant, estirant d’aquest projecte de la independència, no pot perdre força. I per tant necessita que, com a mínim una part  de la ciutadania li reconegui ara, aquesta tasca que ha fet. Que una part de la ciutadania admeti que, sense el paper d’Esquerra, avui, parlar de la independència no seria la cosa més normal del món; que sense el paper d’Esquerra, avui, no s’estarien fent consultes per la independència, que sense que Esquerra un dia no hagués apostat per una reforma del Estatut que sabíem que era una via morta perquè sabíem, hem sabut des del primer dia, que amb Espanya no aniríem enlloc però calia fer la prova, calia demostrar als federalistes que no hi havia ningú que es voles federar amb ells a l’altre costat; que a Espanya, que a Madrid no hi havia ningú que fes  l’aposta federalista i que per tant el federalisme no té sentit si no hi ha un interlocutor sincer, real, a l’altra banda. Pasqual Maragall creia que hi era i ho creia sincerament. I Pasqual Maragall ens deia: “Veureu com a Espanya tenim amics que ens donaran la mà i ens ajudaran a resoldre els nostres problemes”.Bé. L’aposta d’Esquerra Republicana de fer Pasqual Maragall President primer, per a fer aquella reforma de l’Estatut, ha servit per a que molts d’aquests federalistes s’adonessin de que això del no és cert. I l’aposta de fer aquest segon govern , altra vegada amb el socialistes i aquesta vegada amb Montilla al capdavant,  ha servit per a que tothom sabés que el nostre projecte, el de la independència, és un projecte inclusiu, que no exclou a ningú, que vol incorporar tothom en aquest projecte. I per tant això és el que fa que sigui possible que s’afegeixin a aquest projecte persones que no se senten sentimentalment desvinculades d’Espanya, sinó que continuen vinculades sentimentalment amb Espanya però que s’adonen de que Espanya només ens vol per xuclar-nos els recursos, i que no vol res més de nosaltres que els nostres diners i per tant, que l’única manera de poder desenvolupar-nos amb plenitud i de que el nostre país pugui tenir tot allò que necessita i que mereix és assolint un Estat propi.Tot això és possible que, avui, molta gent se’n adoni, que haguem entrat en aquest procés, en aquest debat en que molta gent estigui reflexionant sobre això, en que el debat sigui sobre la taula d’una manera normalitzada, tranquil·la, serena, pacífica, gràcies a l’estratègia que ha  desplegat Esquerra. I és imprescindible que la gent entengui això. Això – fixi’s que he hagut d’estar parlant una llarga estona per explicar-ho –  no ho puc resumir en una frase i per tant és difícil de comunicar políticament. I per tant l’esforç que hem de fer per a que la gent, els ciutadans entenguin que això és així, és molt gran.

Això que vostè repeteix de la militància i l’exemple del director de campanya és perquè tenen la sensació de que hi ha part de la militància de que no ha entès o no comparteix aquest missatge?

Jo crec que això es va visualitzar en el procés congresual i es va veure que hi ha una part d’aquesta militància que no ho havia entès I aquest a part de la militància majoritàriament va abandonar el partit. Jo crec que la gent, la militància d’Esquerra ara ja ho ha entès, d’una forma generalitzada; altre cosa és que la nostra militància porta una lluita de molts anys, ha hagut d’aguantar molta pressió mediàtica, ha hagut d’aguantar un qüestionament, és allò que deia en Georges Lakoff  ha aconseguit establir un marc, un marc en el qual el tripartit, la idea que ha aconseguit inocular a totes les complicitats mediàtiques de l’entorn de Convergència, l’entorn dels poders fàctics d’aquest país, que no volen evidentment que Esquerra tingui un paper – després parlarem perquè no ho volen –  han aconseguit inocular la idea de que el tripartit és un desastre I els culpables d’aquest desastre que es diu tripartit és Esquerra Republicana.

Considera que Esquerra ho ha fet bé al govern?

Doncs bé, nosaltres considerem que el tripartit ha fet grans coses – evidentment que deu haver comés alguns errors – però ha fet grans coses, grans lleis de que parlàvem al principi que eren impensables i que el senyor Pujol no es va atrevir ni a plantejar, que l’actual tessitura política ha permès fer aquest salt, que avui s’estigui plantejant el projecte de la independència com un projecte normalitzat, i a més a més el projecte amb més força que hi ha a la política catalana. I tot es això es combat intentant diluir-ho amb aquest marc de que el tripartit és un desastre. I això, evidentment, arriba un moment que et desmoralitza; és una militància que porta molts anys lluitant i que, arriba un moment que és normal que arribi a pensar que no val la pena lluitar perquè, al final la ciutadania no ens entén.

Aquesta decisió d’abandonar el seu escó al Parlament de Catalunya després de tres legislatures, és una decisió personal o és una decisió col·lectiva?

És una proposta personal amb una finalitat col·lectiva i compartida col·lectivament.

… per tota l’organització?

Per tota l’organització. És una proposta meva personal, he estat jo qui ha pres aquesta iniciativa. Ho he proposat en primer lloc al President del partit però després s’ha comunicat a la resta de dirigents del partit I tothom evidentment veu amb molt bons ulls que centri totes les meves forces en aquesta campanya perquè aquesta campanya és molt important, ens juguem molt i cal que tots plegats fem un gran esforç per la campanya i en aquest moment sembla lògic que jo prioritzi això en tant que direcció de la campanya.

Això vol dir que Xavier Vendrell en el futur tornarà a treballar únicament en el partit i abandona el Parlament de Catalunya o no és més que un fet circumstancial?

Això vol dir que, des d’ara fins el novembre la meva prioritat és la campanya …….. I vol dir que l’endemà de les eleccions jo estic a disposició del partit, sabent que sí, que la meva etapa com a parlamentari ja està exhaurida, crec que ja he aportat el que podia aportar al Parlament, crec que també puc aportar coses en altres àmbits del partit si el partit, i especialment si el president del partit, consideren que puc aportar alguna cosa en algun altre àmbit em tenen a la seva disposició.

Aleshores ara és un tot o rés, aquesta aposta personal que està fent vostè, en aquest moment?

No, no … No, ho comento perquè és clar, ho deixo tot per dedicar-me a una campanya electoral en la qual les enquestes fins ara, les que han sortit fins ara, donaven una certa , uns mals resultats dintre del parlament de Catalunya a Esquerra Republicana de Catalunya Miri, les enquestes sempre marquen tendència i, per tant, és evident que Esquerra, en aquest moment, no està en la posició més fàcil. És evident que, no en el moment en que deixo l’escó al Parlament sinó en el moment que accepto la proposta del president del partit i candidat, Joan Puigcercós, de dirigir aquesta campanya electoral sóc conscient de que accepto un repte, un repte molt difícil. I això ho vaig acceptar al setembre.

En aquest sentit, jo sí que crec que és important que… això que diu vostè, que sembla increïble que la Banca, ACS i tots aquestos que continuïn  guanyant quantitats increïbles, no sé si més o menys que l’any passat,  però que són molts diners quan en aquest moment, a Catalunya, molta gent està vivint una situació molt difícil i molt complexa. L’eix central de la campanya serà aquest que ha dit vostè, de convèncer a la gent de l’obra que ha fet Esquerra al Govern o hi ha alguna altra idea-força per aquesta campanya electoral a la que vostè ara es dedicarà al cent per cent?

No. Aquesta campanya, evidentment, és una campanya que no renuncia a tot allò que hem fet però que, a més a més, enllaça tot allò que hem fet amb el futur. El futur per nosaltres passa per tornar la veu al poble. Després que l’Estat espanyol – és igual si ho ha fet un Tribunal, si ho ha fet un Congrés, si ho ha fet un senyor que es diu Alfonso Guerra o si ho ha fet el PP presentant un recurs. Al final, des dels diputats del PSOE, que van anar retallant, com deia Alfonso Guerra amb un ribot l’Estatut,  al final en els Tribunals, el PP amb la seva actitud, enverinant tot l’estat espanyol contra Catalunya. El que és molt clar és que, al final, la voluntat del poble de Catalunya ha quedat absolutament ‘mermada’; no: la voluntat el poble català no ha quedat ‘mermada’, el que ha quedat ‘mermat’ ha estat els anhels del poble de Catalunya.

És un pas important perquè són onze anys al Parlament de Catalunya. Quin balanç fa de les tres legislatures a les que vostè ha estat al Parlament de Catalunya? Va arribar al Parlament de Catalunya al 1999.

Efectivament. Bé, han estat diferents. Evidentment no és el mateix la primera legislatura, on Esquerra Republicana estava a l’oposició amb una situació de govern on PP i Esquerra tenien el mateix nombre d’escons i Convergència i Unió opta per buscar el suport del PP i Esquerra Republicana resta a l’oposició; és una legislatura doncs on ens dediquem a posar al damunt la taula, a visualitzar les febleses que tenia aquell Govern i la manca d’ambició que tenia aquell Govern. Jo puc reconèixer, perquè crec que ha de ser així, hem de ser generosos, jo puc reconèixer la bona feina, en molts aspectes – segur que també amb mancances i amb errors –  la bona feina en molts aspectes que podien fer en les primeres legislatures el Govern de Jordi Pujol. Estàvem en una situació que sortíem d’una dictadura, que entràvem en la transició en la que les coses segurament s’havien de fer amb un cert seny, que no podíem estirar més del compte i que malgrat això es van aconseguir coses molt importants com, introduir la immersió lingüístic – tot i que no la hem blindar per Llei fins aquesta legislatura – , la creació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la implantació del cos dels Mossos d’Esquadra – també s’ha acabat de desplegar aquesta Legislatura però que va ser creada al seu moment per Jordi Pujol. Va haver-hi projectes ambiciosos. Jo crec que les darreres legislatures de Jordi Pujol, ni ell tenia l’ambició que cal tenir per liderar i per estirar, ni el seu equip [la tenia]; el seu equip s’havia apoltronat absolutament, no tenia cap interès en anar més enllà. A més estaven segrestats pel Partit Popular. Per tant, zero ambició, i això és el que vam fer en aquella legislatura, denunciar la manca d’ambició i denunciar la submissió al Partit Popular, que va estar en coses tan evidents com el Pla Hidrològic Nacional. Allò va ser a la primera legislatura.A les altres dues legislatures, són legislatures en les quals em donat suport al Govern i ja hem explicat abans que és el que hem fet al Govern. I per tant en aquestes dues legislatures han estat per gestionar i per donar suport a la gestió d’un Govern. Personalment, hem sento satisfet d’haver donat impuls a una Llei. Jo vaig participar lògicament en la redacció de varies lleis perquè em tocaven sectorialment, però  cerc que em puc sentir orgullós d’una batalla, una batalla que va durar cinc anys, que la vaig començar com a diputat al Parlament de Catalunya, que entremig vaig intervenir com a Secretari de la Presidència de la Generalitat i que després vaig recuperar altra vegada aquesta legislatura, aquesta vegada com a diputat, que és tot el tema de l’oficina Anti-frau. Crec que en aquest país encara ens queda molt per a tenir la salut democràtica ens caldria. Crec que encara es donen massa coses estranyes i crec que tampoc hi ha valentia per a denunciar-les. No entenc que, en aquest país, no s’hagin demanat explicacions al fet de que Convergència i Unió, que ens deia que rebia donatius anònims perquè els rebia de patriotes que ho feien perquè tenien una complicitat amb aquell projecte, quan després descobrim que una part d’aquests donatius anònims i altres no tan anònims anaven a parar a Convergència i Unió a través de la Fundació Trias Fargas, procedents d’empreses o de senyors tan coneguts com Florentino Pérez o les germanes Koplowitz, és clar, ens costa molt de creure que Florentino Pérez o les Koplowitz siguin patriotes catalans que confien en el projecte de Convergència i Unió. No entenc perquè no ens han donat explicacions. M’agradaria que el senyor Artur Mas ens expliqués perquè això ha passat. No entenc que en tot el cas Palau, ningú estigui citant a declarar als responsables d’una empresa que va fer quatre mailings, coincidint força amb les dates de quatre campanyes electorals, que el Palau de la Música diu que no es van fer mailings pel Palau de la Música, que ha pagat el Palau de la Música i que han fet unes empreses que no han donat cap explicació de per qui van fer aquests mailings. Ens agradaria saber el Palau de la Música, quins mailings va costejar? Ningú s’atreveix a furgar en aquests temes. Hem creat una Oficina Ant-Frau, alguns d’aquests casos com que ja estan en mans del jutge i per tant ja hi ha indicis de delicte no són competència de l¡Oficina Ant-Frau, però estic segur de que si l?oficina Anti-Frau hagués existit abans, el cas Palau no hauria arribat on va arribar, estic segur que els donatius que han tingut determinats partits durant anys no haurien arribat als extrems on han arribat, estic segur que  tindríem alguna explicació de saber perquè equipaments que s’han construït en municipis, un al costat de l’altre, un ha costat el doble de l’altre sent dos equipaments idèntics. Tot això, algú ens hauria donat explicacions. Cal que algú doni explicacions de tot això perquè cal acabar amb tot això que tots sabem que tot això no respon a res més que a la compra de voluntats polítiques i això és la perversió del sistema democràtic. Els polítics hem de tenir el dret a equivocar-nos però a partir de les decisions pròpies i els ciutadans tenen dret a canviar-nos cada quatre anys però el polític que és escollit ha de decidir lliurement, no en base a qui li financia les campanyes Per això des d’esquerra ens hem obsessionat en que les nostres campanyes electorals ens les paguem nosaltres, el nostre partit  ens el paguem des de la nostra butxaca tots i cadascun dels càrrecs aportem, com és sabut, una part del nostre sou al partit i ho fem perquè sabem que això ens dona la tranquil·litat de que mai ningú entrarà a l aporta del nostre despatx i ens dirà a qui hem de contractar perquè a canvi ens paga una campanya electoral. Això no passarà mai a Esquerra Republicana perquè a Esquerra Republicana, les campanyes se les paga ella.

D’acord. Quin ha sigut, en tot aquest temps, el millor i el pitjor moment que vostè ha viscut al Parlament de Catalunya?

El millor moment no tinc cap dubte: el millor moment va ser el dia que va aprovar l’Estatut, tot i que, evidentment, el que voldria Esquerra Republicana és algun dia aprovar la constitució de la república catalana però la força de la unitat entorn d’un Estatut ambiciós, torno a dir, no és l’objectiu d’Esquerra Republicana però que havíem estat capaços de posar-nos d’acord Iniciativa, Partit dels socialistes, Convergència Democràtica de Catalunya… allò va ser evidentment el millor moment que  he viscut… de fet, m’he quedat entrebancat perquè en aquell moment jo no era diputat al Parlament però “bueno” vaig ser, estava a la Sala; en tant que membre del Govern jo vaig viure-ho a la Sala. En qualsevol cas evidentment vaig participar d’aquell moment d’eufòria. En aquests darrers anys, aquest ha estat el millor moment. Crec que el pitjor moment va ser el dia que vam saber que l’Artur Mas  havia acceptat que aquest Estatut quedés en no res senzillament perquè el senyor Zapatero li havia promès la Presidència de la Generalitat.

D’acord. Alguna cosa que vostè pensa, que en aquests anys ha trobat a faltar, de parlamentari, a nivell personal?

No. La veritat és que no. No en tinc queixa. Tot ha anat bé. Han hagut moments més durs, hi han hagut moments més fàcils, hi ha hagut moments més complexes però jo crec que hi ha hagut…Home, evidentment jo crec, el que he trobat a faltar es no ser parlamentari d’una Catalunya lliure, d’una Catalunya amb estat propi, no tenir plens poders i no poder estar legislant sobre tot el que l’interessa  al poble de Catalunya i que moltes coses estiguin, no delegades per voluntat del poble de Catalunya a una instància superior com seria la Unió Europea sinó negades per part de l’estat espanyol i per tant en mans de l’estat espanyol i que fa que no podem decidir des de Catalunya. El que he trobat a faltar és més poder pel poble de Catalunya i pel Parlament de Catalunya. Però un cop assumit que el Parlament de Catalunya té el poder que té, ja dic, personalment crec que hem pogut fer molta feina i estic content de la feina que hem fet amb el suport dels companys de grup parlamentari, del partit, dels equips tècnics i dels responsables de l’Administració el Parlament.

I ara que ha fet aquest canvi i que és un nou repte, què consideraria un resultat satisfactori per Esquerra en les eleccions que probablement seran al mes de novembre d’aquest any?


Jo l’objectiu que he marcat a l’equip de campanya són vint-i-cinc diputats.

Vint-i-cincs diputats…
Jo crec que sí.

Qualsevol resultat per sota, vostè consideraria que és un fracàs?

No, tampoc un fracàs. Per mi, vint-i-cinc seria el resultat a plantejar-nos i que hem d’intentar aconseguir. Crec que qualsevol resultat al voltant de vint diputats i per damunt, quan les enquestes estan donant el que ens donen, crec que seria un bon resultat. Però jo sóc ambiciós i crec, crec que vint-i-cinc diputats seria un resultat com a mínim just per la feina que ha fet Esquerra. Jo crec que aquest país hauria de prendre consciència, això evidentment una part de la responsabilitat és d’Esquerra, dels propis militants d’Esquerra de saber-ho explicar,  del que ha fet Esquerra de la fita històrica que ha assolit Esquerra en aquestes legislatures i , especialment en aquesta darrera assolint doncs assolint tota aquesta… de ser capaços de posar damunt la taula tota aquesta … avui l’agenda de Catalunya és l’agenda d’Esquerra Republicana de fa cinc anys. I la gent te que entendre que això és així i que això ha costat molt, molt d’esforç però és molt important que això hagi estat així perquè jo crec que aquesta és l’agenda bona, no perquè sigui l’agenda d’Esquerra sinó perquè crec que és la que pot fer que en aquest país les coses canviïn.

En aquests gest que ha fet vostè de deixar el Parlament i dedicar-se cent per cent a la campanya es visualitza una altra vegada aquest tàndem que va ser un clàssic fa anys, Puigcercós – Vendrell. Perquè ningú pot negar que és la primera vegada que el senyor Puigcercós, ell personalment per primera vegada, lidera el projecte d’Esquerra en una campanya electoral? Tornem a aquesta imatge clàssica d’Esquerra Republicana o no?

No, jo crec que Esquerra…

Era un tàndem clàssic.

Si, era un tàndem clàssic però jo crec que Esquerra en aquests moments… en el partit era un tàndem clàssic però en aquests moments Esquerra és molt més que això. Esquerra ha incorporat molta gent nova, que ha aportat moltes propostes noves. Per tant farem una campanya molt diferent [a les] que havíem fet fins ara i que jo crec que aporto una experiència, perquè és evident que quan has dirigit un nombre important de campanyes electorals aprens i per tant… el que jo crec és que no pot passar el que de vegades passa en aquest país que no passa en d’altres que a Europa i sobre tot als Estats Units es valora molt els “seniors” – que també, parlar de mi com un “senior”, amb quaranta-tres  anys no…

…no seria el “senior” europeu ni l’americà…

…no, però jo crec que es valora l’experiència i que en el nostre país sembla que l’experiència s’hagi de blasmar, i que en canvi tot hagi de ser renovació i joventut. Jo crec que la clau de l’èxit és la simbiosi  i la relació entre la joventut amb l’experiència i el coneixement del medi acumulat al llarg d’anys, no? I per tant jo tinc un equip de campanya en que personalment no sóc el més gran però si dels més grans de l’equip i tinc un equip de campanya amb gent més jove, amb molta força que coneix molt com avui es belluga la comunicació; quins són els canals  moderns, etc. i al mateix temps doncs persones que ja hi hem format part. Les persones que estem a l’equip de campanya som tres persones que em sembla que ja hem estat en els altres anteriors equips de campanya, que és la Pilar Albiol, la Marina Llansana i jo mateix i la resta és gent nova, gent absolutament fresca, gent que aportarà, que està aportant, idees innovadores molt interessants que nosaltres incorporem i nosaltres aportem l’experiència de dir moltes vegades, per exemple, “No, això ja ho vam provar i no funciona.” Per tant no cal donar-se dues vegades la mateixa trompada, no cal tampoc dir, “No, l’experiència no serveix de res”. No, anem a sumar tot això i anem a fer-ho bé.

Però al final, Xavier Vendrell torna a ser la mà dreta de Joan Puigcercós o no?

Això crec que li haurien de preguntar al Joan Puigcercós…Jo suposo que si el Joan Puigcercós ha fet l’aposta de que en Xavier Vendrell fos el director de campanya, deu ser que hi deu confiar.

…sobre tot perquè és la primera vegada que ell es presenta a unes eleccions…

Ell és la primera vegada que es presenta com a cap de llista… com a candidat a la Presidència de la Generalitat. És un repte per ell molt important; és un repte que a més a ell li ve després d’una trajectòria complexa en que internament Esquerra doncs ha tingut el debat que ha tingut, i que en fi, que ha estat dur i que, que jo crec que hauríem de ser capaços d’intentar d’estalviar-nos però que l’apassionament de la gent d’Esquerra i l’estructura assembleària d’Esquerra inevitablement porten a que periòdicament, quan s’ha de plantejar una nova etapa, doncs el relleu sempre acostuma a ser complex. Això ha comportat un desgast i per tant partíem d’una situació que no era fàcil. Jo crec que la gent tampoc no rep la percepció real perquè… Miri, en el temps en que nosaltres hem canviat un cop de lideratge, el Partit Popular de Catalunya l’ha canviat quatre vegades. Si ho preguntes al carrer, segur que la gent té la percepció de que és al revés. “Esquerra tot el dia esteu canviant el líder” No, a Esquerra no estem tot el dia canviant el líder, Esquerra hem tingut un líder al capdavant durant quinze anys i ara hem fet un canvi de líder. No passa res, senzillament …

…és comunicació, com deia vostè abans…

Correcte. Per tant jo crec que no n’hi ha per tant i que no, que no… les coses son molt més serenes, molt més tranquil·les que no pot semblar per aquest apassionament que té la gent, que a més a més, el debat, fixeu-vos que l’objectiu dels diferents líders que ha tingut el partit sempre ha estat el mateix i això no ho poden dir des dels altres partits, i que el senyor Mas i el senyor Duran es barallen entre altres coses perquè els seus objectius polítics són diferents. El senyor Carod i el senyor Puigcercós poden discutir sobre estratègia però tots els militants d’Esquerra Republicana i en Esquerra Republicana tenim molt clar quin és l’objectiu i estem treballant pel mateix objectiu. Per tant, en Joan Puigcercós sortia en un moment complicat i ha volgut que doncs una persona, doncs, amb un coneixement – com dèieu – del medi i que a més a més sap que vaja, que porto tota la vida treballant pel projecte i que el meu objectiu aquí no és altre que treballar pel projecte, te la garantia que això serà així, doncs sigui la persona que estigui doncs dirigint una orquestra que aspirem que sigui molt, molt gran,  que s’hi sumin centenars de militants, milers de militants, desenes de milers de ciutadans i que siguem capaços de generar una gran bola de neu per a que la gent d’aquest país s’il·lusioni amb aquest projecte que ens ha de portar a exercir el dret de decidir i que, algun dia, permetrà que aquest país sigui lliure.

Dues darreres preguntes. I les ordena vostè com vulgui. La primera, què demanaria  als altres caps de campanya dels altres partits polítics que concorren a les eleccions al Parlament de Catalunya, quin tipus de campanya és la que pensa que seria bona per Catalunya? I també, quin és el missatge  que voldria transmetre al ciutadà de Catalunya per a que entengui que Esquerra és la millor opció?

Respecte a la campanya, jo els hi demanaria que només es gastessin els diners que saben que poden ingressar de forma regular a través de les aportacions dels seus militants, simpatitzants i d’allò que aporta l’Estat.  Perquè ens omplim la boca de parlar de campanya neta , de campanya… i al final que la campanya neta, hi ha una campanya que tothom sap d’on surten els diners i, escolti, jo li puc justificar fins l’últim cèntim que ens gastem a la campanya d’Esquerra Republicana. M’agradaria que els demés també ho poguessin fer. I ho poguessin fer amb l acara ben alta… tothom sap de qui parlem i per tant que cadascú faci la interpretació que vulgui. Respecte a que voldria que percebés el ciutadà o què li demanaria al ciutadà..

Sí, quin missatge? Quina és la idea que, el dia abans d’anar a votar, que el senyor que té que triar davant d’una sèrie de paperetes tingués aquest pensament que li fes optar per la papereta d’Esquerra Republicana de Catalunya.

…jo crec que ja ho he definit al principi…

En una frase…

Només nosaltres respectarem la veu del poble.

.

Compartir: Facebook Remoume Technorati La Tafanera Catosfera Delicious Wiko Independència Digg Yahoo Meneame Furl Reddit Fresqui Google Mixx Live StumbleUpon Simpy Barrapunto Webeame Twitter

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: