Com afecta la retallada del TC a la gestió de la immigració?

El nou article d’AraÍtaca valora quins canvis substancials ha patit l’autogovern català en termes d’immigració. El recent recurs que la Defensora del Pueblo ha interposat al TC per la Llei d’acollida de Catalunya ha tornat a posar aquest debat damunt la taula.

.

20.08.2010 – 23:08 – Països Catalans

Capacitat d’autogovern en immigració

L’apartat d’immigració era un dels pesos pesants en la redacció del nou Estatut. Considerant que Catalunya ha rebut prop de mes d’un mil·lió de persones en l’última dècada queda clar que tenir capacitat d’autogovern en aquest punt es clau per la bona evolució de la societat catalana. L’Estatut plantejat al Parlament de Catalunya el 30 Setembre de 2005 en relació a la immigració es sustentava en 4 pilars:

1.- Drets i deures. Bàsicament en l’article 138 s’establia que la Generalitat era la que tenia les competències per establir i regular els drets i deures dels nouvinguts. Així mateix quedava sota la tutela de la Generalitat el règim sancionador.

2.- Autoritzacions de treball. També en l’article 138. Es parlava de – només – tramitació dels permisos de treball, i era una competència coordinada. S’entenia el terme com a tramitació administrativa i no com a acció de determinació de les autoritzacions. Es deixava per tant la capacitat en un afer burocràtic, no de gestor.

3.- Polítiques d’acollida. Dins l’article 138 la Generalitat quedava definida com a responsable de l’establiment d’un marc per a l’acollida i la integració dels nouvinguts.

4.- Determinació de contingents. Encara dins l’article 138 la definició dels contingents de treball quedava en mans de la Comissió Bilateral Estat / Generalitat. No era per tant una capacitat de decisió unilateral sinó que depenia del bon funcionament de la Comissió Bilateral.

Dels 4 punts només dos donaven realment capacitat d’autogovern: els drets i deures i la gestió de les polítiques d’acollida. Es a dir bàsicament els que incidien en poder fer polítiques reals que ajudin a la integració real d’aquests nous catalans. Cinc anys desprès la realitat es la següent:

1.- Drets i deures. Queda exclòs de l’Article 138 tota referència a la capacitat gestora dels drets i deures de l’Estatut, i en la clàusula addicional 3ª s’elimina la facultat de la Generalitat d’executar el règim sancionador. En definitiva la Generalitat no pot tractar els nouvinguts com a ciutadans seus.

2.- Autoritzacions de treball. A l’Agost de 2009 es dona aquest tema per traspassat. La Generalitat gestiona l’atorgament de permisos de treball en immigració però l’autorització de residència l’haurà d’atorgar l’Estat. Vist així sembla que els permisos de treball són bastant innocus donat que van lligats a un permís previ de l’Estat. En aquest cas el traspàs va anar acompanyat de 2 mil.lions d’eur per finançar aquesta capacitat gestora.

3.- Polítiques d’acollida. Dins l’article 138 la Generalitat quedava definida com a responsable de l’establiment d’un marc per a l’acollida i la integració dels nouvinguts. Aquesta es la llei que acaba de recórrer el “Defensor del Pueblo” perquè fixa el català com a primera llengua d’atenció als nouvinguts.

4.- Determinació de contingents. De l’article 138 en quedà exclòs la gestió dels contingents de nouvinguts. La Generalitat participarà només en la decisió. S’exclou la clàusula addicional 3ª on s’indicava que la Generalitat faria la selecció de treballadors en origen.

A nivell de finançament pel concepte d’immigració la situació es preocupant. Catalunya ha tingut un grau d’acollida des del 1.999 molt superior a la resta de l’Estat. A aquests immigrants l’Estat els recapta impostos. Però de moment l’Estat ha determinat que seguirà basant-se en el cens del 1.999 com a base de repartiment de diners. El desfalc es de l’ordre d’uns 1.000 mil.lions d’eur anuals.

Tot això posa en evidència la quasi nul·la capacitat d’autogovern en un tema identificat com a clau per tot l’àmbit polític català. El problema és que el la capacitat d’autogovern del nou Estatut no només flaqueja – fins a nivells de cota zero – en l’apartat Immigració sinó que l’anàlisi fred de cadascun dels àmbits dona la mateixa perspectiva. La via estatutària es un engany si s’identifica amb capacitat d’autogovern. Els partits que la defensen no es poden definir de catalanistes sinó com a espanyolistes.

Més informació:

‘El col·lapse de la via estatutària’

‘Partits desbordats’, el nou article d’AraÍtaca

AraÍtaca

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: