No a la contrareforma laboral. Suma’t a la vaga general el 29s

La nova contrareforma laboral, aprovada pel govern és un pas més (una més) als ja malmesos drets dels treballadors.

Fa molt que a Espanya l’acomiadament és lliure, gràcies a una legislació que permet que les activitats fixes de les empreses es cobreixin amb llocs de treball temporals, fent que un treballador pugui ser reemplaçat per un altre gairebé en qualsevol moment. Ara diuen que volen reduir la temporalitat però la nova reforma.

– No impedeix que un mateix lloc estigui contínuament cobert amb contractes temporals.

– Tampoc limita els casos en què es pot utilitzar el contracte per obra, que són amplíssims.

Després, és mentida que la reforma pretengui acabar amb la temporalitat ja que en cap moment garanteix l’estabilitat laboral del treballador legislant perquè a tota activitat productiva fixa i permanent li correspongui un lloc de treball fix i estable, com hauria de ser. El que sí fa la reforma, en canvi, és:

– Ampliar els col.lectius de treballadors als quals es pot acomiadar amb una indemnització de 33 dies per any treballat en lloc de 45. A partir d’ara inclourà pràcticament a tots els treballadors que siguin contractats indefinidament. D’aquests 33 dies d’indemnització per acomiadament, 8 seran pagats pel Fons de Garantia Salarial (FOGASA).

– Facilitar la reducció o suspensió temporal del temps de treball per part de les empreses, que podran tramitar EROs temporals més fàcilment.

– Facilitar l’acomiadament per causes objectives, que és el que té una indemnització de 20 dies, ja que les empreses amb “una situació econòmica negativa” podran acomiadar individual o col lectivament els seus treballadors de forma procedent amb una indemnització de 20 dies per any treballat , dels quals, 8 pagarà el FOGASA.

En aquest tipus d’acomiadaments per causes econòmiques l’empresari havia d’acreditar que aquests acomiadaments contribuirien a superar aquesta situació, però ara, la reforma estableix que és suficient una cosa tan ambigu com que “es dedueixi mínimament la raonabilitat de la mesura”. A més, els defectes en la forma dels acomiadaments objectius no implicaran com fins ara, nul.litat.

– Reduir el període de preavís de 30 a 15 dies, el que significa que el treballador acomiadat percebrà 15 dies menys de salari.

Si costa poc acomiadar, és igual que un contracte es digui indefinit, que serà tan precari com un temporal. La Reforma, lluny de lluitar contra la precarietat el que fa és estendre-la a cada vegada més col.lectius de treballadors. En facilitar l’acomiadament, fa que els treballadors amb treball els preocupi més no ser acomiadats que les condicions laborals que els imposen i als aturats els preocupi més obtenir un treball que les condicions del contracte. Així ens tenen on volien …

Amb la legalització de les ETT el 1994, es legalitza el préstec de treballadors d’una empresa a una altra (pràctica que fins llavors era considerada un delicte). Per la seva banda, consentir l’embolic de subcontractes existent serveix per emmascarar la cessió il legal de treballadors. Respecte a això, l’actual reforma,

– Amplia l’àmbit d’acció de les ETTs, que ara podran cedir treballadors també al sector públic i al de la construcció.

– I legalitza les agències privades de col.locació

Pel que fa al salari, els treballadors ja hem patit en aquests anys successives pujades salvatges de preus derivades de la implantació de l’euro i de l’especulació. La reforma aprofundeix en la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors ja que

– Dóna la possibilitat que les empreses amb problemes puguin saltar-se els convenis col.lectius i establir salaris inferiors a l’establert en el conveni.

La jornada laboral de vuit hores (aconseguida amb sang obrera) ha desaparegut en molts sectors. En moltes empreses, quan hi ha feina, els treballadors han de quedar-se a fer hores extres. Com pot consentir l’existència d’hores extres amb 5 milions d’aturats? La reforma no fa res per eliminar les hores extres ni els preus fets.

El dret a un sistema públic de protecció social, basat en el principi de la solidaritat, està sent atacat des de tots els fronts. En el seu lloc es vol implantar un sistema privat. La patronal ha obtingut durant molt de temps importants reduccions de les quotes que paga a la Seguretat Social, de manera que tot el sistema es posa en perill. De fet, el primer retallada brutal ha estat sobre la prestació de cures de la llei de dependència. Sembla que el pròxim serà la reforma de les pensions (amb l’augment del període mínim de cotització i el retard en l’edat de jubilació) i la reforma de la prestació per atur (amb la disminució de la quantia de la prestació).

Reforma laboral després reforma laboral, ens han anat imposant els contractes escombraries, les ETT, les subcontractes … mentre feien desaparèixer drets laborals conquerits pels treballadors, al llarg de molts anys de lluita i sacrifici. Des de fa dècades l’única classe que participa en la lluita de classes és la capitalista i aquesta contrareforma i les que s’acosten són la seva última ofensiva.

Totes aquestes mesures seguiran polvoritzant els drets dels qui treballem en els mitjans de comunicació, en les productores audiovisuals, en els teatres, als cinemes, en les impremtes, en les empreses d’informàtica i de publicitat … Seguiran campant a plaer les subcontractes il legals, els contractes escombraries, els salaris irrisoris, la repressió sindical. Cal fer alguna cosa per impedir l’empitjorament de la situació.

És hora de defensar-nos. Què podem fer?

– Sumar-nos a la VAGA. La vaga general del 29 de setembre està convocada per les cúpules de sindicalistes professionals de CC OO i UGT, empreses sindicals culpables en gran part de la passivitat regnant. La vaga està convocada malament i tard. Tanmateix, és imprescindible que la majoria dels treballadors i treballadores ens sumem a ella. És fonamental fer tot el possible davant d’aquesta contrareforma, i la vaga ha de servir a més com a mostra del descontentament social i com a fre a futurs atacs, que segur que vindran.

– Organitzar. A més de fer vaga i manifestar el 29 de setembre, molt més important és que després continuem tenint consciència. Que en el nostre barri o al nostre centre de treball ens ajuntem amb els nostres iguals i barallem per millorar la nostra situació. Per això, nosaltres oferim a tots els treballadors de la comunicació, les arts gràfiques i els espectacles de Madrid, en actiu o en atur, el nostre sindicat. Un sindicat on és l’afiliació la que marca la base. On ens mantenim amb els diners que nosaltres mateixos aportem. On tots treballem voluntàriament, sense remuneració. Un sindicat per lluitar i per intentar que les nostres pèssimes condicions de treball no segueixin empitjorant, que és el que passarà si no fem res.

Descarrega’t el comunicat aquí per repartir a la teva empresa

Sindicat d’Arts Gràfiques, Comunicació i Espectacles de Madrid – CNT
http://www.cnt.es/graficas
graficas_madrid@cnt.es
Tel: 91 369 09 72 / 692 022 864
Permanències de dilluns a divendres a partir de les 20 hores
Plaça de Tirso de Molina, 5, 6 º dreta. Madrid.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: