‘La independència d’Espanya comportarà més de 20.000 milions afegits a Catalunya’

DILLUNS, 13.9.2010. 05:00 H

Elisenda Paluzie degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB

La retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional i el cada cop més complicat encaix entre Catalunya i Espanya han fet disparar l’independentisme català. Aquests creixents afanys d’escissió d’Espanya estan estretament relacionats però amb la sostenibilitat econòmica, la clau de volta de qualsevol país. Les preguntes es succeeixen doncs a l’hora de plantejar el futur de Catalunya sense el jou espanyol. Aguantarà l’economia catalana sense l’Estat Espanyol? Serà viable una Catalunya lliure?. La degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, Elisenda Paluzie, és l’encarregada d’abocar llum sobre la qüestió responent a les preguntes que s’emmarquen en la sèrie d’entrevistes L’endemà de la independència. Podeu veure’n l’avançament a l’edició en paper amb motiu de la Diada i llegir-les íntegrament a partir d’avui a directe!cat. En aquesta primera entrevista, Paluzie assegura que el futur econòmic de Catalunya és esperançador si s’aconsegueix deixar enrere la rèmora d’Espanya.

Durant els darrers anys s’ha fet molt èmfasi en el cost econòmic que té per a Catalunya pertànyer a l’Estat espanyol. Després d’un procés d’independència, en què notarà la ciutadania que se n’ha alliberat?
Inicialment hi haurà uns costos de transició, però ben aviat el ciutadà català notarà els avantatges econòmics de tot tipus que li donarà el fet que els impostos que pagui es destinin a polítiques públiques decidides pels seus representants polítics en el Parlament. D’entrada, això significarà un afegit anual de més de 20.000 milions d’euros per revertir en més despesa pública a Catalunya, o en menys impostos.

Una altra de les queixes habituals és l’ofec de l’economia catalana per una política espanyola d’infraestructures que no afavoreix el desenvolupament de les nostres empreses. Quines serien les prioritats?
Les prioritats les haurien d’establir els nostres representants polítics escollits democràticament. Ara no ho poden fer perquè no disposen de competències sobre les infraestructures més importants. A títol personal crec però que seria prioritària la connexió amb Europa per mercaderies, la potenciació de l’eix mediterrani, un aeroport competitiu, i una xarxa de trens regionals semblant a les que hi ha en els països del centre i nord d’Europa, i no la xarxa actual que és absolutament deficitària. Caldria també que la connexió per banda ampla fos de primer nivell i arribés a tots els racons del país.

Què passaria amb les infraestructures de l’Estat espanyol a Catalunya, de qui en seria la propietat?
En el cas d’un divorci de vellut com fou el de Txèquia i Eslovàquia, els béns estatals es van repartir en la proporció 2-1 que era aproximadament la proporció de població respectiva. En aquest cas la separació va ser plenament acordada i pactada per les dues parts. En el nostre cas, caldria adoptar com a referència la Convenció de Viena sobre la successió d’Estats en relació a la propietat estatal, els arxius i els deutes, aprovada l’any 1983 i sotmetre’ns als seus processos d’arbitratge. Aquesta convenció diu que la propietat estatal immòbil (edificis, vies de tren, carreteres,…) passaria a l’Estat català mentre que la propietat estatal mòbil (trens, cotxes, ordinadors,…) que l’Estat feia servir en el territori català també hauria de passar a l’Estat català. En cas de conflicte, s’establiria un procés de conciliació regulat per les Nacions Unides.

En aquest mateix sentit, el fet que Catalunya sigui un estat independent de l’espanyol faria guanyar pes a Barcelona?
Barcelona ha anat perdent pes econòmic, sobretot en totes aquelles activitats econòmiques que necessiten tenir el poder polític a prop, com per exemple els sectors regulats. Amb la independència passaria a ser la capital d’un estat independent, i per tant, tindria els avantatges que dóna la capitalitat política.

« Amb millors infraestructures, Catalunya esdevindrà un territori més atractiu per la inversió »

Catalunya deixaria de rebre inversions estrangeres?

.Les inversions estrangeres no es mouen per consideracions patriòtiques sinó econòmiques, i de seguretat jurídica de les transaccions. Per tant, en funció de quina fos la política dels governs catalans, en vindrien més, menys o igual que ara. És d’esperar que Catalunya, amb millors infraestructures esdevindria un territori més atractiu per la inversió. Però també és important quin sigui el sistema impositiu que estableixi, quines siguin les traves administratives a la inversió, etc.

S’obririen possibilitats de més creixement pel port de Barcelona?
Sí, sens dubte. Podria finalment aprofitar plenament aquesta posició geoestratègica tan bona que té en el comerç entre Àsia i Europa.

En què hauria de canviar l’aeroport? Seria més fàcil aconseguir que sigui un ‘hub’ i un aeroport de primeríssim nivell?
La independència per si sola no garanteix que l’aeroport de Barcelona esdevingui un ‘hub’, però és evident que ho farà més fàcil, en el sentit que deixaran d’existir les traves polítiques de tota mena que li ha posat l’Estat Espanyol, en la seva obsessió per garantir el ‘hub’ de Barajas per a Iberia.

« Ningú farà boicot a un Estat independent de mida mitjana i ric com serà el català »

És factible que les aerolínies estiguin obligades per llei a utilitzar el català? Hi podria haver boicot?

Això dependrà de les polítiques lingüístiques que s’adoptin. El que és evident és que en determinats àmbits com el transport aeri internacional la llengua dominant és l’anglès i les altres llengües s’utilitzen més o menys en funció de les polítiques nacionals respectives. Però ningú fa boicot a un Estat independent de mida mitjana i ric, com serà el català.

Caldria una aerolínia pública o participada catalana?
La tendència dels darrers anys és a la privatització de les aerolínies. La Catalunya independent mantindrà els peatges a les carreteres?

Pertocarà a la ciutadania i als seus representants decidir-ho. Potser el que diré ara no és políticament correcte, perquè a Catalunya atès el greuge comparatiu que hem patit amb les autovies gratuïtes a Castella, Extremadura i Andalusia pagades amb els nostres impostos, suprimir peatges sembla un objectiu irrenunciable. Però si a mi em donen a escollir entre una inversió de primer nivell en trens regionals, metros a l’àrea metropolitana i tramvies a les ciutats mitjanes, i mantenir els peatges de les autopistes, optaria per mantenir els peatges de les autopistes i fer totes aquestes inversions. Un dels problemes de Catalunya és l’ús desproporcionat del cotxe i la carretera. De fet, hi ha molts indrets que són inabastables amb transport públic. Crec que això s’hauria de corregir, per garantir un desenvolupament sostenible i respectuós amb el territori.

Quin model d’infraestructures hauríem de tenir? Després de les queixes al centralisme madrileny i a la Barcelona macrocefàlica a què hauríem d’aspirar?

Catalunya haurà de tenir un model en xarxa de ciutats petites i mitjanes ben connectades amb la capital »

Aquell model que faciliti una Catalunya en xarxa de ciutats petites i mitjanes ben connectades amb transport públic entre elles i amb la capital. I una capital que no tingui un domini tan abassegador, propi de països en desenvolupament. Un model més semblant al de Flandes que al de França. Evitant però els riscos de la suburbanització (creixement de les àrees intersticials de les ciutats) i potenciant el model de ciutats i pobles mediterranis, amb centres dinàmics.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: