Jordi Pujol: O ‘rendició’ o independència

Alerta que seguir la via estatutària actual ‘és el nostre final col-lectiu’. Creu que la sentència del TC deixa el catalanisme majoritari ‘sense arguments per a refusar l’independentisme’. Afirma: ‘El país anirà aplicant dia a dia el seu dret a decidir’. 

Punt i final. La sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) contra l’Estatut d’Autonomia votat pels catalans en referèndum i els discursos recentralitzadors que estan entonant tant el PP com el PSOE empeny el catalanisme autonomista a una disjuntiva que fins ara havia intentat evitar: la Catalunya regió o la Catalunya nació. Jordi Pujol, líder indiscutible del catalanisme autonomista des de la Transició ençà, reconeix per primer cop que l’independentisme és una via que s’ha d’explorar amb atenció. ‘Arribat el cas, gent que mai no hauria somiat de fer-ho, votaria independència’, afirma contundent. Si bé considera que ‘l’opció independentista és de difícil realització’, també assegura: ‘L’altra, la que ens imposa Espanya, la dels partits espanyols i de les institucions espanyoles, no és tan difícil perquè equival a rendir-se’
DIMARTS, 25 DE GENER DE 2011 20:48 H
Pujol s’expressa amb aquesta contundència en l’editorial Del Tribunal Constitucional a la independència. Passant pel Québec, en què exposa obertament que els catalans molt possiblement hauran de decidir ben aviat si volen o no volen saltar la paret: ‘Podria passar que d’aquí a un temps en el tema de la relació entre Espanya i Catalunya ens haguéssim d’afrontar amb el dilema següent: o l’Espanya que el Tribunal Constitucional ha dibuixat, sota pressió descarada del PP, posició entre ambigua i per sota mà també contrària del PSOE i el suport majoritari de l’opinió pública espanyola, o la independència.’
.
Davant d’aquesta situació, el catalanisme majoritari sempre havia optat per mirar d’esquivar el conflicte i anar trobant les esquerdes de la paret. Si bé fins ara ‘tenia arguments’ per refusar ‘els requeriments que alguns sectors li feien que s’adherís a l’independentisme’, després de la sentència del TC ‘ja no en té’. Pujol considera que ja no hi ha ni arguments polítics ni sentimentals ni de viabilitat econòmica que justifiquin l’encaix de Catalunya amb Espanya. Tan sols li podria quedar el ‘de no posar en perill la cohesió interna catalana’, però sentencia: ‘Fins i tot aquest perd pes a mesura que s’accentua tant i tant el tracte econòmic discriminatori, amb repercussions socials i humanes.’
.
És per això que assegura: ‘L’opció independentista és de difícil realització. L’altra, la que ens imposa Espanya, la dels partits espanyols i de les Institucions espanyoles, no és tan difícil perquè equival a rendir-se. I a acceptar la marginació i l’ofec de Catalunya. Per tant, fàcil. Però és el nostre final col·lectiu.’
.
Per tant, tenint en compte tots aquests condicionants, arriba a la conclusió que, ‘arribat el cas, gent que mai no hauria somiat de fer-ho, votaria independència’.
.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: