AENA en quiebra

¿Sabías que apoderarse de la red de aeropuertos de un país turístico es un negociazo muy apetitoso, y que poderosas corporaciones de EUU y UK ya han iniciado acciones para quedarse con ella?

Francesc Fàbregas | Para Kaos en la Red | 13-12-2010 a las 9:47

EL CASO ” GÜRTEL ” ES UN JUEGO DE NIÑOS COMPARADO CON EL DE ” A E N A “

Merece la pena conocer la versión no gubernamental (o sea, de la otra parte, ambas “objetivas”, claro) para tener una visión más completa del asunto “controladores”.

Reconocereis que esta “fijación” del Gobierno no es normal, salvo que haya algo más de fondo….

Y si fuera cierto…¡¡rezad pecadores de la pradera, se acerca el apocalipsis aéreo!!

¿SABÍAS QUE AENA TIENE UN “AGUJERO NEGRO” POR INVERSIONES EN INFRAESTRUCTURAS DE 12.000 MILLONES DE EUROS? (Parece mucho, ¿verdad? Pues son más: son casi 13.000).

¿Sabías que sólo los intereses de esa deuda ya alcanzan los 800.000 euros diarios?

¿Sabías que, antes de la llegada de este gobierno al poder, no sólo no había tenido nunca déficit alguno, sino que siempre había generado grandes beneficios?

¿Sabías que las inversiones en infraestructuras de este gobierno han correspondido a obras adjudicadas siempre a las mismas tres empresas afines al PSOE, una de ellas del ministro Blanco (“Grupo San José”)?

Esto último no creo que extrañe a nadie.

Lo que sigue, en cambio, sí que debería preocuparnos (y mucho):

¿SABÍAS QUE, A CONSECUENCIA DEL ABULTADO DÉFICIT, Y POR PRIMERA VEZ EN SU HISTORIA, ESTE AÑO -2010- AENA NO TIENE DINERO PARA PAGAR A SUS ACREEDORES EXTRANJEROS, Y QUE LA BANCA EXTRANJERA PUEDE EJERCER SU DERECHO DE EMBARGO SOBRE NUESTRA RED DE AEROPUERTOS NACIONALES?

¿Sabías que -del montante de la deuda- 9.000 millones fueron financiados por bancos españoles y 3.000 millones directamente por bancos extranjeros; pero que los bancos españoles -para mantener su liquidez- al ver que el montante aumentaba, fueron emitiendo deuda y obligaciones que vendieron en el mercado internacional (lo cual es una práctica habitual en banca)?

¿Sabías que apoderarse de la red de aeropuertos de un país turístico es un negociazo muy apetitoso, y que poderosas corporaciones estadounidenses y del Reino Unido ya han iniciado acciones para asumir la deuda de Aena (so pena de que sus bancos ejerzan apremio de embargo) y quedarse así con la mayor tajada que puedan sacar?

¿Sabías que -probablemente por eso- empresas americanas “de consultores” (como las que trabajan en Irak haciendo el trabajo más sucio) trabajan con Fomento y con Aena (McKinley), y que han diseñado sus “Planes de Actuación”, obligándoles a una hoja de ruta para quedarse con la gestión de nuestros aeropuertos “legalmente”, a cambio de evitar el escándalo público de un embargo internacional que acabaría con este gobierno?

¿Qué seguridades y promesas dio Salgado en secreto en Londres (a los representantes de qué empresas) para que el Financial Times dejase de tildar a España como “país con riesgo de insolvencia”?

¿Te suena ahora a cuál de las más jugosas “insolvencias” se refería? ¿Y por qué precisamente el Reino Unido estaba tan interesado en hacer pública nuestra “insolvencia” (si no nos doblegábamos a las pretensiones de sus empresas sobre nuestro patrimonio, claro)?

¿Por qué crees que -entre otros motivos- tuvo que intervenir el Rey para pedir a las fuerzas políticas un consenso “ante la gravedad de la situación”?

¿Sabías que la red de aeropuertos nacionales es una propiedad pública, patrimonio de todos los españoles, y que ahora (con el “Plan de Privatización”) la vamos a perder?

¿Sabías que nuestros aeropuertos no nos habían costado a los ciudadanos españoles ni un céntimo porque se pagaban en su totalidad con las ganancias de Aena (que, a su vez, provenían de las compañías aéreas que vuelan a -y sobrevuelan- nuestro país)?

¿Sabías que el sueldo de los controladores tampoco le ha costado un céntimo al contribuyente porque se paga en su totalidad también con esas ganancias?

¿Sabías que los propios controladores habían ofrecido a la comisión “negociadora” de Aena, en abril de 2009, reducir sus retribuciones un 25% (y así consta en acta) y Aena lo rechazó “por no considerarlo interesante” (y nueve meses después, el Sr. Blanco se pavonea diciendo que va a bajarles el sueldo un 25%, como si fuese idea suya)?

¿Sabías que el plan de privatización de Fomento incluye a las Comunidades Autónomas, para que -salvo Madrid y Barcelona- se queden con los aeropuertos pequeños (no rentables), que tendrán que ser financiados a partir de ahora con dinero de los contribuyentes (cuando hasta ahora ningún aeropuerto -grande ni pequeño- nos costaba dinero a los contribuyentes)?

¿Sabías que para los grandes aeropuertos rentables el paquete accionarial reservado a las corporaciones locales es ridículamente pequeño (ni siquiera da para satisfacer a los “poderes económicos” locales) y los inversores extranjeros se llevan “la parte del león”?

¿Sabías que Fomento pretende tranquilizar a la opinión pública declarando que conservará “en todo momento” la titularidad de los aeropuertos, cuando tal cosa no sirve a efectos prácticos para nada y lo que hace es perder -total y absolutamente- cualquier capacidad de gestión sobre los mismos, ahora y para siempre?

¿Sabías que el gobierno tiene “intimidado” al Partido Popular en todo este asunto porque la política de fuertes inversiones en infraestructuras comenzó cuando Álvarez Cascos era ministro?

¿Sabías que, en realidad, dicho argumento no tiene ningún peso porque, cuando el PP perdió las elecciones, dejó en Aena las cuentas claras y había superávit contable en Caja?

¿Sabías que el gobierno tiene de su lado a los nacionalistas catalanes en todo este proceso porque les tiene prometida una jugosa parte en el reparto de la “tarta” de El Prat?

¿Sabías que cuando el ministro de Fomento dice que “no tiene nada en contra de los controladores” está diciendo la verdad porque -en realidad- sólo los está utilizando como pantalla de humo para que la opinión pública no se percate de lo que está sucediendo entre bambalinas hasta que sea demasiado tarde?

¿Sabías que, por eso, Aena necesita que los controladores se pongan en huelga o que, cuando menos, parezca que lo están (huelga “encubierta”) para que el foco mediático siga sobre ellos y toda su arriesgada campaña de distracción siga funcionando?

¿Sabías que, por eso, en el departamento de RR.HH. de Aena nos obligan a programar los turnos de los controladores -sobre todo para Semana Santa- intencionadamente mal para que falte personal, o se saturen los sectores, y haya que poner demoras y se cree un caos?

¿Te explicas ahora cómo es posible que al frente de Fomento, en vez de poner a un ingeniero de carrera -que hubiese sido lo normal-, hayan puesto a un hombre sin estudios pero que ha sido durante años el portavoz del PSOE, “ingeniero” de la comunicación, experto en ocultar y manipular información a su conveniencia, maestro en campañas de prensa, en campañas de difamación, en campañas de “acoso y derribo” mediático?

Ya sé que todo esto te puede parecer uno de esos típicos mensajes “en cadena”, pero comprenderás que en realidad la situación es mucho más seria:

Si no lo reenvías a todas aquellas personas que -a tu juicio- deberían conocer esta información, es que te importa un bledo el futuro de tu país.

Si no lo reenvías a todas aquellas personas a las que quieres, es que no te importa que -sin necesidad alguna- nosotros (y nuestros hijos) vivamos en un país aún más esclavizado por los intereses extranjeros.

Si no lo reenvías, nunca faltará un millonario, inglés o americano (en las Bahamas o en su mansión de la “City”), riéndose cada vez que se acuerde de lo listo que fue al apoderarse, con un potente paquete de acciones, de los rentables aeropuertos de un país de los “PIGS”, gracias a que la opinión pública de ese país estaba manipulada y aborregada.

Ah, por cierto: ya lo hizo Angela Merkel en su día, ahora lo acaba de anunciar el Reino Unido: suben el IVA (al 19% y al 20%) para “hacer frente al déficit público”.

Si el Estado va a tener que pagar los aeropuertos “no rentables” (mientras los inmensos beneficios que generan los rentables van a parar a manos privadas), ¿cuánto crees que falta para que nos suban el IVA a nosotros también?

PARA NUESTRA PRINCIPAL INDUSTRIA NACIONAL, EL TURISMO, LA RED DE AEROPUERTOS ES UN SECTOR ESTRATÉGICO DE INTERÉS NACIONAL:

EN NINGÚN CASO DEBERÁ PERMITIRSE QUE LA CONTROLEN INTERESES PRIVADOS.
¡MENOS AÚN, INTERESES EXTRANJEROS!

Si el turismo es cosa de todos los españoles, nuestros aeropuertos también.

.

kaosenlared.net

Anuncis

Els activistes catalans de la flota solidària són a Turquia i arribaran demà

El pare de David Segarra critica que amb prou feines ha pogut parlar amb el seu fill · Els activistes diuen que hi podria haver més de nou morts

.

Dijous  03.06.2010  06:00

Els veïns de Taradell Laura Arau i Manuel Tapial i el periodista valencià David Segarra, fins ahir segrestats per Israel, arribaran demà d’Istanbul (Turquia), després d’assistir avui als homenatges a nou activistes morts. ‘He parlat per última volta amb el meu fill esta matinada’, diu a VilaWeb Silvestre Segarra, pare de David Segarra. ‘M’ha dit que els israelians els havien tractat molt malament però que es trobava bé i que este matí aniria als funerals’. Es preveu que els tres activistes arribin demà a quarts de cinc de la tarda a l’aeroport del Prat.

La tornada de tots tres es va endarrerir més del compte perquè tres dels sis avions transportaven una trentena de ferits i acomodar-los-hi demanava temps, segons el pare d’un dels tres activistes.

En arribar a Istanbul, Manuel Tapial ha assegurat que els serveis secrets israelians els havien interrogat durant tres hores després d’assaltar la flota. I David Segarra, que també ha relatat l’assalt per a la cadena sud-americana Telesur, amb la qual col·labora, ha explicat que ell era a la sala de premsa quan tot va començar i de seguida van sentir ‘el foc real’ i van començar a veure els primers ferits. Ha reiterat que encara s’ha de comptar el nombre exacte de morts, entre nou i setze, i que saben que hi ha ‘diversos periodistes assassinats’. En aquest sentit ha assegurat: ‘nosaltres mateixos vam veure un fotògraf com queia’ (àudio). A més a més, ha alertat que les forces de seguretat israelianes els havien confiscat tot el material, ‘tota la nostra feina’. ‘És inacceptable que un atac d’aquesta mena pugui passar al Mediterrani en ple segle XXI’, ha sentenciat.

Palestina.cat ha animat la gent a anar demà a l’aeroport del Prat per rebre els activistes, que es preveu que arribin cap a tres quarts de cinc de la tarda a la Terminal 1. Allà hi seran, entre més, els familiars dels tres activistes, com el pare de David Segarra, que diu a VilaWeb que en aquests dies només ha pogut parlar amb ell dues voltes: ‘Quan eren a la presó de Beersheba, el cònsol espanyol els va deixar un telèfon i em cridà el meu fill. Te pots imaginar la situació. Parlí amb ell poc més d’un minut, només. Em va dir que estava bé, tot i que a la presó, que no els havien torturat, però de seguida em va dir que havia de penjar. I ja no he tornat a parlar amb ell fins esta matinada’. També explica Silvestre Segarra: ‘Com a pare, només vull que el meu fill estiga bé; com a persona, entenc el que fa i que no volgués signar l’acta de deportació, perquè és un periodista compromès’.

.

Enllaços de prensa: Ha’aretz, Jerusalem Post, Al-jazira, Al-hayat, Al-jarida

Enllaços: Govern d’Israel, Free Gaza, Palestina.cat, Twitter de David Segarra, Twitter de Manuel Tapial

Lluís Pérez: ‘Les consultes sobiranistes són el Yes, We Can del poble català’

crònica.cat entrevista Lluís Pérez, el coordinador de Sobirania i Progrés, la plataforma presidida per Joel Joan i que compta amb membres promotors tan destacats Elisenda Paluzie o Miquel Strubell. Actualment, Pérez és un dels responsables de la Coordinadora per les Consultes sobre la Independència.

29.11.2009 – 19:11 – Països Catalans

Quina salut té el moviment civil sobiranista? Les consultes l’han vitaminat?

La salut del sobiranisme civil és excel·lent. Tret d’algunes polèmiques puntuals inevitables en qualsevol moviment acabat de gestar, el fet és que les coincidències entre les diferents plataformes i entitats sobiranistes superen amplament les seves divergències. Som el riu a on conflueixen tots els afluents del sobiranisme, tinguin o no tinguin lleialtats partidistes. Les consultes populars són precisament l’exemple més viu d’això: un moviment que no ha sorgit de les plataformes sobiranistes, sinó del propi poble, i que s’ha servit en part dels recursos de les plataformes sobiranistes per dotar-se d’una dimensió nacional.

Tot i que es faran de forma esglaonada, les consultes locals tindran un temps de durada i generaran una expectativa. Quins escenaris imagina que poden ocasionar?

El procés de consultes populars està tenint ja, crec jo, tres efectes ben visibles. Per un cantó, està aconseguint que el que podríem anomenar “independentisme no-partidista” s’impliqui a fons en la lluita pel dret a l’autodeterminació. En segon lloc, està mostrant a Europa i el món el pitjor rostre de l’Estat espanyol, que s’està destapant com el que és: una democràcia de molt baixa qualitat, farcida de tics autoritaris impropis d’una societat lliure. I finalment, a nivell psicològic, està servint d’assaig del que seria un referèndum d’independència a escala nacional, tot demostrant que aquest és perfectament factible i que no acabarà amb els tancs espanyols al carrer ni amb cap altra imatge apocalíptica heretada de temps més foscos.

Aplanaran el camí cap a la independència? Com imagina la successió d’esdeveniments?

Estic convençut que sí, que aplanaran el camí cap a la independència. Com ja he dit, l’efecte psicològic que tindrà el fet de veure centenars de milers de catalans introduint una papereta en una urna per dir “sí” (o “no”!) a la independència, serà enorme. Demostrarà que ha arribat l’hora de la veritat, que ara podem ser els amos i les ames del nostre propi destí. El procés de consultes està demostrant que la llibertat no té cap altra condició necessària per fer-se realitat que la pròpia voluntat dels catalans i les catalanes. Aquestes consultes són, si se’m permet la broma, el “yes we can” del poble català.

Vostè és el responsable de la coordinació de la logística de la campanya. Què li està resultant més difícil en aquest àmbit?

Bé, es tracta d’un àmbit, més que difícil, molt laboriós. No hi poden participar moltes mans a l’hora de coordinar-lo ja que es corre el risc que la informació es dispersi i tot sigui un caos; i, alhora, de fet centralitzar-ho costa, ja que estem parlant de més d’un centenar de municipis fent comandes de material per fomentar la participació i per dur a terme amb èxit les consultes. Els primers dies van ser realment complicats per la comissió de logística ja que es tractava de posar en marxa un operatiu que mai abans s’havia assajat. Per sort, vam trigar només uns dies les primeres dificultats i ara ja fa setmanes que funcionem amb total operativitat a l’hora de distribuir el material de campanya arreu del territori.

Com s’aconsegueix fer sentir concernida a tota la ciutadania catalana malgrat tinguin dret a vot, el proper 13-D, un centenar i mig de municipis?

Bé, jo per exemple sóc d’un municipi on no hi haurà consulta popular i on l’Ajuntament s’ha negat a donar suport a una possible consulta futura, i això és justament el que fa que tingui més ganes que les consultes del dia 13 siguin un èxit. I estic segur que això mateix li passa a la majoria de la societat catalana, que sigui o no independentista és clarament partidària de l’exercici del dret a l’autodeterminació.

Què fem per implicar als municipis grans on la moció no ha triomfat al Ple?

Aconseguir que l’acte d’aquest diumenge 29 de novembre a l’auditori del Fòrum, i les consultes del 13 de desembre, siguin un èxit. És fàcil de dir, però requereix de l’esforç de tothom.

Europa i la premsa europea han parat prou atenció al moviment de consultes?

No sé si n’han parat “prou” o no; això és molt subjectiu. El que si que sé és que no és habitual que a Europa li interessin les reivindicacions de Catalunya, i que no obstant la consulta del passat 13 de setembre a Arenys de Munt va arribar a les planes de diaris com Le Monde. Contrasti’s això amb la pobra atenció que els mitjans de fora de l’Estat espanyol han dispensat sempre als tripijocs autonomistes i estatutaris. És la diferència entre el que passa quan jugues a ser una nació i el que passa quan, seriosament, comences a comportar-te com una nació.

L’organització ha rebut pressions o impediments explícits d’Espanya? Quins?

Home, no hem rebut cap trucada del CNI (riu), però és evident que fàcil no ens ho han posat, i que hem hagut de ser curosos amb les implicacions jurídiques de les consultes per evitar que poguessin ser desacreditades.

A banda d’implicar-se en les consultes, vostè és coordinador de la plataforma Sobirania i Progrés, entitat que va ser creada fa 3 anys. Per què era necessària? Què ha aportat?

Sobirania i Progrés era, i és, necessària perquè cal que en el camp de l’independentisme existeixi una entitat amb un gran ressò mediàtic i social que aglutini al seu si els esforços de milers de persones que, amb militància partidària o sense ella, volen tenir un espai més enllà dels partits per poder treballar conjuntament per la independència. Hem demostrat que l’independentisme actiu no és patrimoni exclusiu dels polítics i dels activistes, i que es pot fer independentisme a molts llocs i de moltes maneres. I hem treballat, també, per aconseguir que grans professionals de diferents àmbits donin la cara, de manera desacomplexada, per l’independentisme. El cas més clar és la manifestació de l’Onze de Setembre, on la participació de Sobirania i Progrés va ser decisiva a l’hora d’aconseguir que el president del Barça, Joan Laporta, encapçalés la marxa.

Com va viure i veure vostè aquella manifestació? Va ser singular?

Jo la vaig viure amb moltísima intensitat perquè m’hi vaig deixar una pila d’hores en la seva organització (riu), com també ho van fer altres companys i companyes de Sobirania i Progrés i d’altres entitats. L’esforç, sens dubte, va pagar molt la pena. No sé si la qualificaria de manifestació històrica, però el que és indubtable és que va marcar un punt d’inflexió. Primer, no ens enganyem, perquè veure el president de l’entitat catalana més coneguda arreu del món cridant consignes independentistes va tenir un impacte extraordinari a la retina de molts sobiranistes de relleu, que encara seguien “a l’armari” i que en els últims mesos han anat sortint d’ell. I segon, perquè va ser una manifestació alegre i festiva, totalment transversal, quasi diria que “per tota la família”, molt allunyada de l’estereotip de manifestació independentista reservada a una assistència gairebé exclusivament jove i polititzada. Com he dit abans: estem demostrant amb fets i amb imatges que la independència és cosa de tothom.

Les principals raons per a la independència són econòmiques o identitàries?

Mai no he entès gaire bé què significa aquest terme tan recorrent, “identitari”, però en tot cas jo diria que les raons per la independència són sempre, quan se les mira de prop, cíviques. Ciceró, un dels grans pensadors republicans de l’antiguitat, deia que “ubi bene, ibi patria”: allà on trobo el bé, allà trobo la meva pàtria. A Catalunya, moltísimes famílies com la meva, que venien d’altres territoris de l’Estat espanyol, hem trobat les oportunitats i la llibertat que malauradament no vam poder trobar a les nostres terres d’origen, i és normal que estimem aquesta terra i les oportunitats que ens pot seguir donant i que pot donar a les generacions futures. I és normal, per això mateix, que no ens faci especial gràcia pertànyer a un Estat que pel fet de viure i treballar a Catalunya ens tracta com a ciutadans i ciutadanes de segona, tant a nivell econòmic, com polític, com lingüístic o cultural.

El cas és que cada cop que el catalanisme ha intentat revertir aquesta situació mitjançant el diàleg i el pacte, l’Estat espanyol ha acabat fent trampa i, en darrera instància, negant-nos amb tota cruesa el nostre dret democràtic a decidir el nostre futur. Davant aquesta situació, és de sentit comú que cada cop siguem més els catalans i les catalanes que considerem que Catalunya, i no Espanya, és la nostra pàtria, i que vulguem dotar-la d’un Estat propi. El repte de l’independentisme durant els propers anys serà, justament, aconseguir que arreu del món lliure s’estengui la consciència que la causa de Catalunya és la causa de la llibertat i la democràcia; que la nostra lluita no és tan diferent de la que, per exemple, van dur a terme els Founding Fathers dels Estats Units al segle XVIII, quan van lluitar per la independència, no ja per lliurar-se de l’espoli fiscal al que estaven sotmesos, sinó per acabar amb l’insult a la llibertat i a la dignitat que aquest espoli suposava.

.

Compartir: Facebook Remoume Technorati La Tafanera Catosfera Delicious Wiko Independència Digg Yahoo Meneame Furl Reddit Fresqui Google Mixx Live StumbleUpon Simpy Barrapunto Webeame Twitter

La plataforma Catalunya Decideix obre un referèndum virtual al Facebook

 

La coordinadora ha obert una pàgina a la xarxa social Facebook que permet als usuaris votar Sí o No en una consulta virtual simulada. Més de 1.600 persones ja han exercit el seu dret a vot.

17.11.2009 – 03:11 – Països Catalans

.”Consultar la ciutadania no és cap delicte, ben al contrari. I Internet és l’espai de la plena llibertat”, diuen els impulsors de Catalunya Decideix a la nova pàgina de Facebook. “És per això que volem que també facis història i participis en el primer referèndum sobre la independència de Catalunya que es fa a les xarxes socials”, afegeixen.

Encoratgen als internautes a fer ús de l’aplicació informàtica que han habilitat, amb una animació que permet clicar la papereta del sí i la del no, caracteritzades amb les banderes catalana i espanyola. La pregunta que adreça als usuaris és: “Vols la independència per a Catalunya?“.

Fins al moment d’escriure el present article hi ha registrats 1602 vots, 130 per al ‘no’ i 1472 per al ‘sí’. Els organitzadors asseguren que no volen coartar cap vot, tingui l’orientació que tingui: “Sigui quin sigui el teu sentit del vot, l’important és que hi diguis la teva. Catalunya ha de ser exemple de participació, civisme i tarannà democràtic. També a la xarxa. Participa-hi”.Per a votar tan sols cal tenir un compte d’usuari Facebook i buscar la pàgina “Catalunya Decideix”.

 

El Govern confirma que acatarà la sentència del Constitucional sobre l’Estatut

Després que el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, reclamés al PSC que acatés la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, la portaveu del govern, Mar Serna, ha dit, que tothom l’acatarà ‘com no podia ser d’altre forma’.

17.11.2009 – 03:11 – Països Catalans

En roda de premsa després de la reunió del Consell de Govern,  Mar Serna ha explicat que en la reunió no s’havia tractat sobre la futura sentència del Tribunal Constitucional. En qualsevol cas, la titular de Treball ha declarat que ‘tota la ciutadania ha d’acatar la sentència d’un òrgan del Poder Judicial com no podia ser d’altre forma’. Acte seguit, ha recordat que el Tribunal Constitucional ha de parlar ‘mitjançant una sentència que encara no està feta ni està notificada’. Com ho va fer ahir el conseller d’Interior, Joan Saura, ha insistit en la constitucionalitat de l’Estatut i ha recordat també que s’està treballant per aplicar-lo.

No obstant això, ha volgut deixar clar que això no vol dir que el Govern hi estigui d’acord i ha avisat que ‘si hi hagués una sentència que posés en dubte la constitucionalitat del text estatutari la resposta ha de ser política’. Serna també s’ha referit al retard del TC en l’elaboració de la sentència i ha assegurat que ‘la justícia si és més ràpida és més justícia‘.

Serna ha fet aquestes declaracions un dia després i en el mateix lloc on representants dels governs del País Valencià i d’Andalusia van demanar que s’acatés la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Ho van dir després de laV Trobada de Comunitats Autònomes amb estatuts reformats, on el president, José Montilla, els va alertar que una sentència negativa del TC seria un retrocés en la descentralització política i podria ser perjudicial per Catalunya i ‘el conjunt del sistema i la seva estabilitat’.

‘Tots els ciutadans pensem que la justícia si és més ràpida és més justícia’, ha respost Serna preguntada pel retràs del TC. ‘Però els temps del TC no els decideixen els governs perquè és un poder independent i triga molt en dictar una sentència i no només la que fa referència a l’Estatut’, ha afegit.

Mes informació:

El PP exigeix que la sentència del TC sobre l’Estatut arribi el més aviat possible

Compartir: Facebook Remoume Technorati La Tafanera Catosfera Delicious Wiko Independència Digg Yahoo Meneame Furl Reddit Fresqui Google Mixx Live StumbleUpon Simpy Barrapunto Webeame Twitter

%d bloggers like this: