El escándalo del Climategate es demasiado grande para resumirlo en pocas palabras

ESCRITO POR: LUIS I. GÓMEZ EL 23 NOV 2009 |

Es tal la magnitud de la información que se puede obtener de los correos electrónicos y documentos pirateados en los ordenadores del CRU que me resulta imposible estructurar un artículo intentando recoger de forma detallada todo lo que debería ser destacado. Apenas he escrutado a fondo el 50% del material, aunque la labor se simplifica leyendo muchos de los comentarios y artículos que enlazamos en el anterior artículo. No por ello quiero inhibirme de hacer una primera valoración.

1. El acto mismo del pirateo es ilegal. Pero ello no resta credibilidad ni veracidad a ninguno de los contenidos. Credibilidad y veracidad ya confirmada por el propio CRU y varios de los afectados (Jones, Mann y McIntyre entre otros)

2. Supongo que en estos momentos un buen grupo de abogados se encargan de ejercer acciones legales. Algunos lo harán contra los piratas. Otros -utilizando el material de que se dispone- contra el grupo de “científicos” protagonistas de muchos de esos e-mails.

3. Se trata, de hecho, de una cuasiconspiración de algunos de los científicos líderes encargados de validar el Calentamiento Global Antropogénico que incluye:

manipulación de datos,

> caza y descrédito de editores escépticos,

>la posible destrucción criminal de datos solicitados al abrigo de la ley FOI británica,

> admisión en privado de tener serias dudas sobre sus propios mensajes públicos sobre Calentamiento,

> estrecha relación con grupos políticos verdes

En uno de los correos filtrados, el Dr. Phil Jones -director del CRU- escribe a sus colegas sobre los gráficos de clima correspondientes al último milenio. En esa comunicación se refiere a una de las técnicas utilizadas por algunos colegas para “ocultar la caída de temperaturas” (original: hide the decline) en las mediciones más recientes y correspondientes a la última década. Parece que habría evidencias de que las temperaturas globales dejan de aumentar desde la década de los sesenta, lo que contradice a otras muestras que mostrarían lo contrario.

Es en ese contexto en el que aparece la ya famosa frase:

“just completed Mike’s Nature trick of adding in the real temps to each series for the last 20 years (i.e., from 1981 onwards) and from 1961 for Keith’s to hide the decline

Jones ha confirmado para Associated Press la veracidad de dichos e-mails.

Si se toman la molestia de leer los documentos

maps12.pro

maps15.pro

maps24.pro

que forman parte del material pirateado, encontrarán la “guía para hacer el truco”:?????????

En castellano: los datos de los sesenta serán ajustados artificialmente para parecerse más a las temperaturas reales.

No dejen de leer “Mike’s Nature Trick” en Climate Audit para comprender las consecuencias del mencionado “arreglo artificial

Poco a poco iremos sacando más cosas en castellano. Si alguno de los lectores de esta casa tiene tiempo y ganas, puede preparar su propio “resumen de mails sobre el tema xxx” y que no dude en enviárnoslo, lo publicaremos.

Poco a poco iremos sacando más cosas en castellano. Si alguno de los lectores de esta casa tiene tiempo y ganas, puede preparar su propio “resumen de mails sobre el tema xxx” y que no dude en enviárnoslo, lo publicaremos.

Ad: a petición de los lectores hemos iniciado una serie de artículos centrándonos en temas particulares y traduciendo al castellano los contenidos. Ya pueden acceder a la primera entrega:

http://www.desdeelexilio.com/2009/11/23/climategate-asi-se-manejan-sistema-peer-review/

Gracias a los comentaristas que nos nutren contínuamente con nuevas informaciones!

Tambien le puede interesar

Lou Dobbs en la CNN: “el calentamiento global es una religión”

Análisis de tendencias sobre datos de temperatura tomados por satélite

Roy Spencer: el IPCC destroza la objetividad científica

El escándalo del siglo! CRU sufre ataque hacker y se descubren falsedades sobre el Calentamiento Global Antropogénico (Act. V)

Climategate: así se maneja el sistema peer-review (Act. I)

Climategate II: de como no usar datos y como alterarlos

Climategate: De Trofim Lysenko a Phil Jones

Climategate III: oculta y borra todo lo que puedas!

.

.

Prossegueixen els debats a Copenhaguen després d’una nit en blanc

Descontentament després de l’acord de la Cimera Climàtica a Copenhaguen.

• L’acord assolit, de caràcter no vinculant, està molt lluny de les expectatives generades.
• No es fixen objectius de reducció de gasos ni termini concret.
• Països com Veneçuela, Nicaragua o Bolívia el qualifiquen de “il.legítim”.
• Les ONG parlen de “fracàs històric” i de “manca d’ambició” per part dels països que l’han acordat.

Tot sobre:

• Xina,
• EUA,
• Índia,
• Sud-àfrica

EFE. 19.12.2009 – 11.29 h

Copenhaguen, després d’un intens debat durant tota la nit a la sessió plenària, sobre un acord de mínims anunciat com a mal menor per a rescatar la conferència.

El president de la Conferència, el primer ministre danès Lars Lokke Rasmussen,s’ha vist desbordat per les peticions d’alguns països com Veneçuela, Nicaragua, Cuba i Bolívia per retirar el document, al qual qualifiquen de “il.legítim”.

Per convertir-se en un acord de Nacions Unides, ha de ser adoptat per unanimitat pels 192 països presents

En diverses ocasions, un visiblement avergonyir Rasmussen va haver de consultar amb els seus assistents per a preguntar quin procediment s’havia de seguir.

El text estava sent negociat des de dijous i va ser tancat el divendres pel president nord-americà, Barack Obama, en una reunió amb diversos caps d’Estat i finalment amb la Xina, l’Índia i Sud-àfrica sota mediació del Brasil.

Els seus detractors leguen que va ser negociat a porta tancada en violació de les regles multilaterals de l’ONU.

Perquè pugui convertir-se en un acord de Nacions Unides, ha de ser adoptat per unanimitat pels 192 països presents a la conferència.

Es tracta d’un acord de mínims després del fracàs de 12 dies de negociacions a Copenhaguen per aconseguir un text ambiciós que passi el 2012 al Protocol de Kyoto, l’únic tractat que obliga a 37 nacions industrialitzades i la UE a retallar les seves emissions de diòxid de carboni.

L’acord, de caràcter no vinculant, està molt lluny de les expectatives generades al voltant de la gran reunió sobre canvi climàtic de la història i no fixa objectius de reducció de gasos.

No obstant això, sí que estableix un total de 10.000 milions de dòlars entre 2010 i 2012 per als països més vulnerables a fer front als efectes del canvi climàtic, i 100.000 milions anuals a partir del 2020 per mitigació i adaptació.

La UE “decebuda”

La Unió Europea ha expressat la seva “decepció” amb el nou acord sortit de la cimera de Copenhaguen i va assegurar que “no solucionarà l’amenaça climàtica”.

El president de torn de la UE, el suec Fredrik Reinfeldt, va sostenir que aquest document “no és perfecte” però va afegir que el text, batejat com a Acord de Copenhaguen, “és un acord entre els principals actors” reunits a la capital danesa.

El text està per sota de les ambicions europees, però és millor que no tenir cap acord

Reinfeldt va dir que la UE treballa des de fa dos anys a aconseguir un acord per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, però no va veure els mateixos esforços per part d’altres socis. “Ha estat dur”, va sentenciar.

Per la seva banda, el president de la Comissió Europea (CE), José Durao Barroso,va expressar la seva “decepció” i “preocupació” per no haver aconseguit un compromís vinculant.

El text està “per sota de les ambicions europees”, però “és millor que no tenir cap acord”, va assenyalar. “Ara necessitem portar aquest procés a una nova fase i aprendre les lliçons d’aquesta experiència”, va continuar.

Barroso va manifestar que la UE va decidir acceptar el text per evitar una ruptura del procés, en solidaritat amb els països més vulnerables, a qui ofereix ajuda per afrontar els efectes del canvi climàtic.

El primer ministre suec va reiterar que la Unió Europea mantindrà el seu compromís de retallar el 20% de les seves emissions per a l’any 2020, perquè aquests objectius són vinculants per a tots els països de la Unió.

Les ONG parlen de “fracàs històric”

Diverses ONG com el Fons Mundial per la Natura (WWF), Oxfam, Avaaz i Amics de la Terra, han criticat amb duresa el “fracàs històric” que suposa l’Acord de Copenhaguen en la lluita contra el canvi climàtic.

Després d’anys de negociacions, hi ha una declaració que no vincula a ningú i que no garanteix el futur de les generacions futures.

“Després d’anys de negociacions, hi ha una declaració que no vincula a ningú i que no garanteix el futur de les generacions futures”, va manifestar el cap de la Iniciativa Global de Clima de WWF, Kim Cartensen.

El text omet qualsevol referència a les reduccions globals del bloc industrialitzat, com a grup, per a 2020 i 2050, com proposava l’ONU, i es limita a recopilar els diversos objectius de reducció d’emissions contaminants anunciades de cada país abans d’anar a Copenhaguen.

Per Avaaz, aquest document és un “fracàs històric” que representa el “col lapse dels esforços internacionals” de signar un acord vinculant que pugui “aturar el catastròfic canvi climàtic”.

“L’acord està molt lluny de ser just, tot just és vinculant i no és en absolut ambiciós”, va criticar el director de la campanya global de l’organització, Ricken Patel, qui va reprovar que l’acord hagi estat segellat per només “quatre països”en al.lusió als EUA, la Xina, l’Índia i Sud-àfrica.

Cada país pagarà el preu per l’avarícia i el govern imperfecte d’aquests dos països

Atribuir la responsabilitat del fracàs de Copenhaguen a Washington ia Pequín, dos països de qui va dir que “van compartir la seva determinació de produir un acord feble a Copenhaguen”.

“Cada país pagarà el preu per l’avarícia i el govern imperfecte d’aquests dos països”, va afirmar.

er al director executiu d’Oxfam Internacional, Jeremy Hobbs, l’Acord de Copenhaguen és el “triomf de la propaganda per sobre de la substància” i va instar els líders a “tornar a la taula negociadora a principis de 2010” per adoptar “decisions polítiques urgents “.

“Milions de persones de tot el món no volen veure morir a Copenhaguen les seves esperances d’un acord ambiciós, just i vinculant”, va referir.

Per la seva banda, des de Amics de la Terra, van titllar l’acord de Copenhaguen de“fracàs abjecte”. “A l’endarrerir l’acció, els països rics han condemnat a milions de les persones més pobres del món a la fam, el sofriment i la pèrdua de la vida d’acord amb el canvi climàtic s’accelera “, va apuntar el president de l’entitat, Nnimmo Bassey.

Va assenyalar que se sent “fastiguejat” pel “fracàs dels països rics” a l’hora de fixar objectius ambiciosos i va acusar el bloc industrialitzat de “assetjar” als països en vies en desenvolupament a “acceptar menys” del que mereixen.

“Hi ha molt més per fer”

Abans tornar a Washington, el mandatari nord-americà, Barack Obama, va dir que l’acord era un punt d’inici. “Aquest progrés no es va produir amb facilitat i sabem que no és suficient (…) Hem avançat però sabem que hi ha molt més per fer”, va dir Obama després de les negociacions amb el primer ministre xinès, Wen Jiabao, i líders de l’Índia, Sud-àfrica i Brasil.

Aquest progrés no es va produir amb facilitat i sabem que no és suficient.

“La reunió va tenir un resultat positiu, tots haurien d’estar feliços”, va dir Xie Zhenhua, cap de la delegació climàtica de la Xina.

Les nacions europees es van mostrar poc entusiastes després de l’eliminació d’un objectiu esmentat en alguns esborranys de reduir a la meitat les emissions de gasos d’efecte hivernacle per 2050.

“La decisió ha estat molt difícil per a mi. Hem fet un pas més, esperàvem molt més”, va dir la cancellera alemanya, Angela Merkel.

La ministra espanyola de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, Elena Espinosa, va admetre que l’acord assolit “no és tot el ambiciós que Espanya i la UE hauriendesitjat”, però “l’única alternativa era l’absolut fracàs”.

Moltes nacions europees desitjaven que Obama oferís retallades més profundsen les emissions de gasos d’efecte hivernacle per al 2020. Però el president nord-americà no va poder fer-ho, en part pel fet que la legislació que fixaria límits a les emissions del seu país, està estancada al Senat nord-americà.

Barack Obama abandonava Copenhaguen el divendres, després d’estar dotze hores a la Cimera sobre Canvi Climàtic, en la qual va aconseguir un acord de mínims amb una vintena de líders mundials.

L’estada d’Obama a la capital danesa estava previst que fos de només nou hores, encara que va optar per prolongar per intentar arribar a un acord davant les dificultats que van llançar les negociacions entre els 192 països participants

El president nord-americà va marxar sense esperar a la votació del document, per evitar la tempesta de neu que planava sobre la capital nord-americana.

.

Articles relacionats:

En 20minutos.es

• La Cimera del Clima acaba amb un acord “insuficient” i no vinculant (18/12/09)

• Copenhaguen busca el compromís global i efectiu contra el canvi climàtic (07/12/09)

• Estats Units i la Xina ‘rebenten’ la cimera del canvi climàtic de desembre (16/11/09)

• Un esborrany de Copenhaguen planteja reduir les emissions de CO2 fins un 95% (11/12/09)

• Xina promet reduccions “notables” de les seves emissions, encara que sense xifres concretes (22/09/09)

Decepció i divisió al tancament de la cimera de Copenhaguen

La conferència ha acabat amb un acord de mínims no vinculant rebutjat per Veneçuela, Nicaragua, Cuba, Bolívia i el Sudan

.

Dissabte 19 de desembre del 2009 – regió7.cat »

Diversos líders mundials conversen durant una reunió en el marc de la cimera.

AGÈNCIES La Cimera sobre el canvi climàtic de Copenhaguen ha aconseguit avui un acord de mínims no vinculant, malgrat l’oposició de diversos països i després d’un intens debat que s’ha perllongat durant tota la nit.

La presidència de la conferència ha anunciat que ha “pres nota de l’acord de Copenhaguen del 18 de desembre de 2009”, que inclourà en el seu encapçalament una llista dels països contraris al text.

L’ONU ha recorregut a aquesta fórmula per fer operatiu l’acord, que ha estat durament criticat com a il·legítim per països com Veneçuela, Nicaragua, Cuba, Bolívia i el Sudan. Per tal que pogués convertir-se en un acord de Nacions Unides, havia de ser adoptat per unanimitat pels 192 països presents a la conferència.

Alguns participants consideren que l’oposició d’aquests països obeïa al seu desig de boicotejar un acord capitanejat pel president dels Estats Units, Barack Obama, i també apuntaven que la Xina, tot i estar entre el grup de països que han pactat el text, podria estar instrumentalitzant als bolivians per evitar un acord que, en realitat, no vol (recull algun tipus de sistema de transparència internacional encara que no molt exigent). De fet, asseguren que els xinesos han aplaudit durant un temps les intervencions d’aquests països.

Mentrestant, nacions com les Maldives, Papua Nova Guinea, Granada o Bahames, demanaven encaridament l’adopció d’un document que els permeti accedir, a partir de l’any que ve, als fons econòmics necessaris per lluitar contra el canvi climàtic.

El successor de Kyoto

El text es portava negociant des de dijous i va ser tancat el divendres per Obama, en una reunió amb diversos caps d’Estat i finalment amb la Xina, l’Índia i Sud-àfrica sota mediació del Brasil.

Es tracta d’un pacte de mínims després del fracàs de 12 dies de negociacions a Copenhaguen per aconseguir un text ambiciós que succeeixi al Protocol de Kyoto, l’únic tractat que obliga a 37 nacions industrialitzades i a la UE a retallar les seves emissions de diòxid de carboni.

L’acord, de caràcter no vinculant, està molt lluny de les expectatives generades al voltant de la gran reunió sobre canvi climàtic de la història, i no fixa objectius de reducció de gasos.

No obstant això, sí que estableix un total de 10.000 milions de dòlars entre 2010 i 2012 per tal que els països més vulnerables afrontin els efectes del canvi climàtic, i 100.000 milions anuals a partir del 2020 per mitigació i adaptació.

El text també fa referència als suggeriments científics que recomanen accions per a evitar un augment de la temperatura mitjana del planeta no superior a 2 graus centígrads, encara que no esmenta que la referència temporal és l’època preindustrial.

En tot cas, les expectatives d’aquesta cita, que en principi havia de donar a llum un tractat internacional, l’acord mundial de reducció d’emissions de CO2 que substituís al Protocol de Kyoto a partir del 2013, no s’han complert. La pròxima cita, la COP16, tindrà lloc d’aquí un any a Mèxic.

D’altra banda, un dels aspectes més comentats d’aquesta Cimera ha estat la direcció del president, el primer ministre danès, Lokke Rasmussen, a qui alguns no consideren a l’altura per conduir la diplomàcia climàtica. De fet, Rasmussen ha estat a punt de ‘tirar la tovallola’ fins que el negociador anglès, el ministre de Medi Ambient Ed Miliband, molt actiu durant tota la nit, ho ha impedit ‘in extremis’ i ha forçat un nou recés perquè els serveis jurídics estudiessin la fórmula d’evitar el fracàs de la conferència. De fet, Rasmussen ni tan sols ha actuat com a president quan s’ha ‘pres nota’ del document i s’ha resolt tot l’embolic.

.

NOTÍCIES RELACIONADES:

Un pacte amb més incògnites que respostes . Arreu

La UE “decebuda” amb l´acord sobre el Canvi Climàtic . Arreu

Diverses ONG qualifiquen de ´fracàs històric´ l´Acord de Copenhaguen . Arreu

.

Mes notícies relacionades amb el tema:

• Reuters: ¿Qué líderes no llegan a Copenhague?

• Cop15.dk: COP15 entre las más grandes cumbres nunca

.

COMPARTIR:

Canvi climàtic i catàstrofes provocades

Si hi ha la destrucció mitjançant accions realitzades pels éssers humans, també preexisteix el va canviar climàtic.

.

Tomas Temp | 13-12-2009 a les 12:43 |

Arma de destrucció de la vida salvatge

Els directors de la destinació del planeta Terra estan reunits a Copenhagen, éssers envanits i capritxosos, també impenetrables, malalties produïdes per les ànsies de poder.

Est @ s, l’escòria dels humans, el seu missatge està dirigit a ocultar les realitats més òbvies, una d’elles acabar d’una vegada amb l’existència dels exèrcits i la indústria de la guerra amb la finalitat de matar, i quan em refereixo a aquest tipus d’indústria tecnològica va assenyalar també la perversió d’aniquilar éssers vius, animals no humans indefensos, milions d’éssers humans no hem vist el bé, no hem entès la utilitat, l’esdeveniment, només veiem interessos materials, i comprenem que l’existència i vida en general anirà a pitjor.

La direcció mundial no té grans diferències amb la direcció de territoris fragmentats artificialment en què està dividit la nostra planeta, veiem per exemple el País Basc que quan parla de les seves excel.lències en la propaganda institucional ens mostra la violència pesquera i els bessons d’un torero, el estat espanyol que ens transmet les excel.lències de la indústria conservera pesquera, l’empresariat de la indústria càrnia que aconsegueix que entitats bancàries i d’estalvi, regalin un pernil per la imposició a termini fix o un pla de pensions, aquestes adreces totes burgeses i anacròniques, segueixen amb els seus tretze, la continuïtat de la violència i mort, eina que serveix per a perpetuar (clar està en la imaginació), la direcció d’uns quants cap a la forma de vida d’uns molts.

La intenció real dels directors del destí del planeta passa per incorporar a la ciència com una força més als seus propòsits de continuar amb la devastació d’ecosistemes i les espècies que l’habiten, aquesta disciplina sempre sobrevalorada, accepta als científics bojos, l’exemple més creïble es produeix cada dia als laboratoris de vivisecció i dissecció, afegint que hi ha dues classes de científics a la vivisecció “els que desconeixen la tècnica i els que es lucren amb ella”, els primers abandonen, els segons s’inventen arguments admesos per els directors, per continuar i enaltir la practicitat de la violència, tortura i mort.

Pel que fa a Catalunya, un territori que no té representació a Copenhagen, un error grandiós dels directors catalans, ja que és un país en el qual els seus habitants s’han extingit espècies, han arrasat ecosistemes, permeten la violència i tortura en espectacles públics , també en privats, contaminen les aigües freàtiques del subsòl per la contaminació de purins produïts per l’esclavitud i tortura de milions d’animals, consideren la caça de fringílids un esport, crivellat a gossos indefensos, etc …, els directors no veuen, i així subvencionen la destrucció d’aquest meravellós territori i les espècies que l’habiten.

És evident que els directors necessiten d’una anàlisi encaminat a descobrir el perquè de la seva ceguesa que els impedeix veure i en conseqüència manifestar, els reals canvis que han de produir el respecte de la vida, deixant clar que l’anàlisi no ho faci “el psiquiatre Leopoldo Ortega Monasterio “personatge que gosa manifestar que el ‘El toreig no és tortura perquè no hi ha immobilització’, ni Óscar Tusquets que afirma” els polítics avui en dia es regeixen excessivament per l’opinió popular “.

CorreusdeCatalunya.net

.

Més informació:

Defensa animal

Estat Espanyol

Països Catalans

Bilbo i Baiona són escenari de marxes per la «justícia climàtica»

Els carrers de Bilbo i Baiona van ser escenari ahir de manifestacions convocades per desenes de col • lectius socials, polítics i sindicals “a favor de la justícia climàtica, el medi ambient, la qualitat de vida i el desenvolupament sostenible». Les marxes, que es van repetir en altres punts del planeta, es van organitzar amb motiu de la celebració de la cimera de l’ONU a Copenhaguen sobre el canvi climàtic, conscients que és possible variar l’actual situació.

.

GARA> idatzi> Euskal Herria/2009ko abenduaren 13

L’última de les mobilitzacions celebrades ahir a Euskal Herria es va desenvolupar a Bilbo, on centenars de persones van recórrer una Gran Via il.luminada per llums nadalenques reivindicant un acord a Copenhaguen que estableixi compromisos «jurídicament vinculants i eficaços», i que marquin el full de ruta a la lluita contra el canvi climàtic.

Al marge del lema de la convocatòria – «entzun: Aldakateri ez! Repetim: No al canvi climàtic! -, Molts dels col • lectius que van participar en la marxa van portar les seves reivindicacions sectorials. Així, després de la pancarta principal i la presència de Olentzero, que amb ruc i tot es va acostar a manifestar-se pel centre del Botxo, es van poder veure pancartes exigint el tancament definitiu de Garoña, altres contra les diferents plantes tèrmiques que hi ha a Biscaia, l’ Tren d’Alta Velocitat o els polèmics forns de coc que construeix Petronor a la refineria de Muskiz.

Cadena humana a Baiona

A Baiona, una cadena humana amb 400 participants entre els rius Errobi i Aturri es va unir a les mobilitzacions convocades ahir. Diverses associacions, col.lectius i sindicats van fer la crida inicial, però durant la setmana també es van unir diversos partits polítics. Abertzaleen Batasuna, PS, Batasuna, Els Verds i el Nou Partit Anticapitalista van cridar també a lluitar contra el canvi climàtic.

El lloc escollit per a l’acte estava ple de simbolisme, ja que els organitzadors van donar cita a la societat en el pont Mayou que va patir greus danys el passat hivern a causa de la crescuda del riu Errobi. Els agents socials que van fer la crida inicial són Amis de la Terre, ATTAC, ASPAL-Pays Basque, Bizi!, CADE, LAB, Lutter ensemble-Oldartu, Organbidexka Col Lliure, Solidaires, Surfrider Foundation i Survie.

La cimera de Copenhaguen ha mobilitzat la societat de Ipar Euskal Herria.Ja abans que comencés la cimera, el grup altermundialista Bizi! organitzar diversos actes reivindicatius a la capital labortana i també ha enviat a una vintena de persones perquè participin en les mobilitzacions de la capital danesa.

L’associació altermundialista va demanar als ciutadans de Baiona que tornessin a penjar els cartells verds que criden a la mobilització. Un dels actes organitzats pel grup Bizi! dissabte passat ha donat que parlar durant tota la setmana. L’organització ecologista va repartir cartells on posava «Planete en danger. Mobilitza gaitezen »perquè els ciutadans de Baiona el van penjar a les finestres.

No obstant això, l’alcalde Grenet va ordenar el dilluns als treballadors de l’Ajuntament que retiressin els cartells de les finestres de les cases ajudats d’un camió-grua. Tant la llista Bayonne Ensemble com Bizi!denunciar aquests fets i aquest últim fins i tot va declarar la intenció de denunciar davant la justícia. Segons les últimes declaracions que s’han fet des del Consistori, a la tornada de Copenhaguen es celebrarà una reunió amb el grup ecologista.

Demanen el tancament de la tèrmica de Pasaia

Centenars de persones van participar ahir a la tarda en una manifestació que va partir des de la Alameda de Errenteria i va arribar a Pasaia per exigir el tancament de la central tèrmica d’Iberdrola per ser «obsoleta, contaminant i innecessària». La marxa, convocada pels grups ecologistes Eguzki i Termikarik Ez, va ser secundada per representants de l’esquerra abertzale com l’alcaldessa de Pasaia, Maider Ziganda, i regidors de Lezo, membres d’Ezker Batua i va comptar també amb el suport d’Aralar, Zutik, els sindicats LAB i ESK, així com d’altres organitzacions i associacions de veïns de Oarsoaldea.

Els manifestants, que portaven una pancarta amb el lema «CO2 Stop.Termikarik ez », van corejar durant el recorregut lemes en contra d’aquesta instal lació i en defensa de la salut. La protesta va acabar davant de la central, on el representant de Eguzki Juan Mari Beldarrain ha explicat que aquesta convocatòria s’havia fet ahir, amb motiu del Dia Mundial contra el Canvi Climàtic, per exigir el tancament d’aquesta indústria en la que Iberdrola crema carbó per a produir electricitat, que és «la que més CO2 emet a Gipuzkoa» i contribueix al canvi climàtic.

El grup ecologista basc va recordar a més que la central tèrmica de Pasaia genera «derivats altament tòxics de nitrogen i sofre», de manera que s’oposa al seu trasllat al futur port exterior de Pasaia, ja que destruiria així el litoral de Jaizkibel i els fons marins d’aquest lloc de la Xarxa Natura 2000. GARA

Prop de 400 detinguts en les mobilitzacions a Copenhaguen

Diversos centenars de manifestants van ser detinguts ahir a Copenhaguen, segons fonts de la Policia, durant una protesta que va congregar entre 100.000 i 30.000 persones-depenent de qui valorés la importància de la convocatòria, organitzadors o la Policia-. Va ser als voltants del Bella Center de la capital danesa, el centre de congressos que aquests dies apareix envoltat d’extraordinàries mesures de seguretat, ja que s’hi celebra la Conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que reuneix líders mundials de 200 estats.

La policia danesa, que havien anticipat l’assistència de 60.000 participants en la marxa, va detenir entre 300 i 400 persones. Milers de policies s’havien situat al llarg dels sis quilòmetres que havia de recórrer la marxa des de la Plaça de Christiansborg al palau de congressos Bella Center, en la qual es van emprar diverses hores.

A la multitudinària marxa de Copenhaguen no només van participar activistes climàtics, sinó que a ella també van assistir grups socials i polítics diversos. Les consignes polítiques de la marxa també van ser variades. Un càntic en anglès i àrab cridava a enderrocar la República Islàmica Iranià, altres aprofitaven per demanar la independència del Tibet, mentre que alguns promovien la dieta vegetariana. En altres pancartes es podia llegir “Bla, bla, bla», «Actua ara!” O “La natura no es compromet».

Al cap de poc d’iniciar la marxa, el responsable de Greenpeace Kumi Naidoo va declarar que «milions de persones ja estan perdent les seves llars per la pujada del nivell del mar. No podem desaprofitar aquesta oportunitat per evitar el canvi climàtic fora de control. Als més de cent vint caps d’Estat que arribaran la setmana que ve a Copenhaguen els diem: és el moment d’unir-se i canviar el futur ». GARA

Intermón xifra el preu de l’èxit a Copenhaguen en 233.000 milions d’euros anuals

COPENHAGUEN

Quin planeta volem? La cimera ha de sentar un nou règim climàtic internacional.

Actualitzat a les 06:20 h 07/12/2009

Copenhaguen es converteix aquest dilluns en punt estratègic per salvar el mon del Cambi Climàtic. Uns 15.000 participants de 192 països intentaran arribar a compromisos concrets de reducció de gasos d’efecte d’hinvernacle i dobre els ajuts que s’han de donar als països en desenvolupament perquè utilitzin tecnologies menys contaminants. Intermónt Oxfam ja ha xifrat el que ells considerent el preu d’èxit

la factura ascendeix a 233.000 milions d’euros anuals en fons públics per ajudar els governs més pobres. Calderilla, destaquen, si es compara els 8,4 bilions de dòlars invertits per salvar els bancs en bancarrota.

.

La Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de Copenhaguen ha de sentar les bases d’un nou règim climàtic internacional a aplicar a partir del 2012, quan expira el protocol de Kyoto. Sobre la taula, com aconseguir reduir de forma dràstica l’emissió de gasos contaminants. Els experts consideren que una bona proposta seria reduir entre un 25 i un 40% la presència d’aquests gasos a l’atmosfera. Sobre la taula, però, els països van molt més a la baixa i parlen d’una reducció d’entre el 12 i el 16%.

Tot plegat fa pensar que l’objectiu de limitar l’augment de la temperatura a 2 graus és molt poc realista i els experts consideren que a finals de segle la temperatura mitjana serà 3,5 graus superior. Un fet que desencadenarà greus catàstrofes tant per a l’ecosistema -entre altres, l’extinció d’espècies, l’elevació del nivell dels oceans o la desaparició de zones boscoses- com per a la humanitat -caiguda de la producció de cereals o migracions forçades a causa d’inundacions o sequeres-.

Entre els més perjudicats, com ja és habitual, hi ha els països més desafavorits. Són els menys preparats per afrontar situacions de crisi i les seves arques no estan ni de bon tros suficientment plenes com per complir amb les directrius internacionals. Per fer-ho, necessiten el suport de la comunitat internacional, un suport que Intermón Oxfam xifra en 233.000 milions anuals.

El portaveu de Canvi Climàtic de l’ONG a Espanya, José Antonio Hernández, ha desitjat “veure aquesta xifra brillant al capdamunt de l’arbre de Nadal quan acabi la cimera”, el pròxim dia 18. A més destaca que tot aquest finançament ha de ser realment nou i addicional i alerta que països com Alemanya o Japó plantegen utilitzar diners ja compromesos prèviament a l’ajuda al desenvolupament per afrontar les seves obligacions climàtiques.

Paral·lelament a la cimera oficial, la capital danesa acollirà també un fòrum alternatiu on s’espera que hi participin fins a 10.000 persones. Entre les activitats que s’organitzen es podràescoltar el testimoni de diverses víctimes del canvi climàtic de llocs tan dispars com Bangladesh, Nigèria o Groenlàndia.

En els últims 100 anys la temperatura mitjana del planeta ha augmentat 0,8 graus centígrads.   .

.

• Dinamarca, un exemple de lluita