90 000 € multa de l’expedició de TV3 ‘Rocky V’

La cadena va emetre la pel lícula, no recomanada per a menors de 18 anys, un dissabte a mig dia

.

EUROPA PRESS – Barcelona – 09/05/2010

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha sancionat a Televisió de Catalunya (TVC) per emetre en horari protegit la pel lícula Rocky V, protagonitzada per Sylvester Stallone i el seu fill i no recomanada per a menors de 18 anys, per la qual cosa haurà pagar 90.001 euros de multa.

Són protegits els continguts que poden afectar el desenvolupament físic, mental o moral dels menors, pel que està prohibida la seva emissió entre les 6 de la matinada fins les 22.00 hores, segons la legislació vigent. Segons la resolució del CAC TV3 va emetre aquesta pel.lícula dissabte, 10 de octubre de 2009 a les 15.35 hores, de manera que l’organisme va obrir un procés d’informació prèvia a la cadena.

En una carta, la directora de TVC, Mònica Terribas, va al.legar un “problema tècnic”.”[L’emissió d’aquesta pel lícula en horari protegit] ha de ser qualificada com un cas fortuït conseqüència d’un problema tècnic en el control dels continguts, en el qual no ha existit cap intencioalidad per part de TVC”, va assegurar Terribas.

En una segona missiva, la directora de TV3 va reiterar que es va produir un “error informàtic” que, en cap cas va tenir intenció de perjudicar els menors. Tot i les al.legacions de TVC, el CAC ha sancionat a la televisió autonòmica al pagament de 90.001 euros, en tipificar l’emissió de la pel lícula com un error “molt greu”.

.

Columna: Las consultas y la endogamia de TV-3

Montserrat Nebrera no descarta una ‘gran aliança’ amb Carretero i Laporta

Montserrat Nebrera, que ha registrat el nou partit Alternativa de Govern, no descarta una aliança amb Joan Carretero i Joan Laporta per renovar el sistema polític. Nebrera ha avançat que ja disposa d’un equip per desenvolupar el projecte.

.

12.02.2010 – 20:02 – Països Catalans

L’exdiputada del PP Montserrat Nebrera, que acaba de registrar un nou partit Alternativa de Govern, tot i que ha dit que encara no ha decidit si es presentarà a les eleccions al Parlament. En declaracions a Europa Press, Nebrera va dir ahir que no descarta una “gran aliança” amb el líder de Reagrupament, Joan Carretero, i el president del Barça, Joan Laporta amb l’objectiu de renovar el sistema polític. Nebrera ja havia mantingut converses amb Carretero i amb Anglada pe conèixer els diversos actors polítics.

L’exdiptudada no decidirà fins al març si finalment es presenta a les eleccions, però va avançar que disposa d’un equip de gent per desenvolupar el projecte, entre els quals hi ha exmilitants conservadors. Ara tracten d’articular una mínima estructura a totes les províncies catalanes, ja que el seu suport se centraria bàsicament a Barcelona. La presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, va afirmar que és “absolutament respectable” que Nebrera fundi el seu propi partit.

.

Més informació:

Nebrera entra en campanya i presenta el seu nou partit Alternativa de Govern

.

Compartir:

S’enlaira el primer vol comercial de l’Aeroport de Lleida-Alguaire

El primer aeroport de la Generalitat comença els seus vols comercials amb la ruta entre Lleida i París-Orly. De moment l’activitat se centrarà en els caps de setmana però ja hi ha interès en fer-hi vols corporatius i de càrrega.

.

05.02.2010 – 06:02 – Països Catalans

Avui s’enlaira el primer vol comercial de l’aeroport Lleida-Alguaire amb vols directes de Vueling a París-Orly i Palma de Mallorca. Vueling ha dit que les previsions són bones i que els avions “van gairebé plens”. Aquestes rutes funcionaran de divendres a diumenge, l’objectiu de Vueling és estabilitzar-se al nou aeroport per avaluar la possibilitat d’obrir noves rutes.

A partir de l’abril Ryanair també oferirà rutes de cap de setmana a Frankfurt-Hahn i Milà-Pèrgam. Si bé durant els primers mesos l’activitat se centrarà en els caps de setmana hi ha empreses interessades en fer-hi vols corporatius i de càrrega. No es descarten vols xàrter amb Gran Bretanya i Portugal la temporada de neu 2010-2011.

Coincidint amb l’estrena de les instal·lacions es posen en funcionament dues noves línies d’autobús. Una unirà Barcelona i l’aeroport i farà quatre viatges divendres i quatre diumenge. L’altra connectarà Lleida i l’Aeroport amb el mateix nombre de serveis. També s’han donat tres llicències noves de taxi a Alguaire.

D’aquí a deu anys s’estima que 395,000 passatgers passaran per l’Aeroport de Lleida-Alguaire cada any, generarà 47 milions d’euros i crearà 60 llocs de treball directes i 900 indirectes. La Generalitat gestionarà l’aeroport i es traspassarà a una empresa concessionària quan hi hagi un nombre suficient de passatgers i companyies. Aquesta empresa s’encarregarà de l’ampliació de la infraestructura.

.

Més informació.

* Montilla: ‘L’Aeroport de Lleida-Alguaire no serà l’últim que gestionarà la Generalitat’

* Nadal diu que l’Aeroport de Lleida-Alguaire podria oferir al 2010quatre rutes operades per dues

.

Compartir:

Primer pas per dividir Catalunya en set vegueries que conviuran amb les províncies

• Seran l’àmbit d’organització territorial del Govern català.

• “No comporten ni més funcionari ni més despesa”, segons Montilla.

.

EUROPA PRESS. 03.02.2010

Tot sobre: Catalunya

passat el projecte de llei que divideix Catalunya en set vegueries, Una nova organització territorial que haurà de conviure amb les províncies, que es mantindran com divisió territorial de l’Estat i circumscripció en les eleccions generals, ha explicat el president de la Generalitat, José Montilla.

.

Les quatre diputacions provincials seran substituïdes pels consells de vegueria

.

Les set vegueries són Alt Pirineu i Aran (que incorpora Val d’Aran, malgrat el rebuig d’aquesta comarca a formar part de qualsevol divisió territorial que no sigui ella mateixa), Barcelona, Catalunya Central (la capital està per concretar), Girona, Lleida, Terres de l’Ebre (amb capital a Tortosa) i Camp de Tarragona, la capital serà Tarragona deixant enrera a les aspiracions de l’Ajuntament de Reus.

.

El text aprovat també tanca les portes a altres reivindicacions, com la pretensió de la majoria d’ajuntaments de les comarques de Baix Penedès (Tarragona), Garraf, Alt Penedès i sud de la comarca de l’Anoia (Barcelona) de constituir-se en una vegueria pròpia, La del Penedès. Tampoc contempla la creació de la vegueria de l’Alt Ter, que agruparia Osona (Barcelona) i Ripollès (Girona), la capital seria Vic, una exigència històrica d’aquest territori.

.

Les vegueries implicaran més racionalitat i qualitat en la prestació de serveis

.

Montilla ha indicat que les vegueries seran el àmbit d’organització territorial del Govern, i també que les quatre diputacions provincials seran substituïdes pels consells de vegueria, Que es van consagrar com a àmbits de cooperació entre municipis.

.

La creació dels consells de vegueria requereix modificar lleis orgàniques, de manera que ara el Govern haurà de negociar amb l’Estat per aconseguir el suport del PSOE a una eventual votació a les Corts.

.

Tots dos projectes de llei seran tramitats al Parlament per la via d’urgència

.

La voluntat del Govern, encara que sense donar dates, és constituir primer les vegueries de Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona. En una segona fase, es segregaran les Terres de l’Ebre de la vegueria de Tarragona, la qual passarà a denominar-se llavors Camp de Tarragona.

.

Finalment, es crearan les vegueries de l’Alt Pirineu i Aran (que es segregarà de la de Lleida) i la de les comarques centrals (de la de Barcelona). És en aquests dos darrers casos en què no es defineix la capitalitat, I en les que pot haver-hi més polèmica, ja que competeixen per ella diverses ciutats.

.

El president va deixar clar que en cap cas els dos projectes de llei, que ara tramitarà al Parlament per la via d’urgència, “no comporten ni més funcionari ni més despesa” públic, sinó que al seu parer implicaran més racionalitat i qualitat en la prestació de serveis per part de l’adminstració local i autonòmica.

.

Articles relacionats:

.

En 20minutos.es

.

• El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre creu que és un dia històric (02/02/10)

.

• Discrepàncies al Ripollès per seguir pertanyent a Girona (02/02/10)

.

• Ajuntament i Diputació de Girona aplaudeixen la divisió territorial (02/02/10)

ACPV ja ha recollit 270.000 signatures per la recepció de TV3 al País Valencià

La Iniciativa Legislativa Popular ‘Televisió sense Fronteres’ impulsada per Acció Cultural del País Valencià començà fa ara dos mesos la recollida de signatures. El número actual de signatures recollides és de 270.000.

.

18.12.2009 – 17:12 – Països Catalans

La campanya està sent molt positiva i Acció Cultural està comptant amb l’ajut de nombrosos voluntaris que col·laboren de forma anònima en la recollida de signatures. Clar exemple del voluntariat que s’ha creat al voltant d’aquesta iniciativa són les 250 persones que acudiren el passat 13 de desembre al Principat de Catalunya, amb motiu de la convocatòria de més d’un centenar de referèndums a diverses poblacions, a recollir signatures.

El proper acte al que s’acudirà serà el partit Catalunya-Argentina, que se celebrarà el dimarts 22 de desembre a Barcelona, al Camp Nou. Per anar al partit s’estan organitzant autobusos de voluntaris que sortiran de diversos punts del País Valencià, als quals pot apuntar-se tot aquell que vulga col·laborar.

L’organització compta amb el suport de partits polítics, sindicats i associacions, entre els quals hi ha molts fedataris que són les persones responsables de recollir signatures i donar fe que aquestes són reals. Actualment comptem amb 1.740 fedataris i s’ha desplegat una infraestructura de 70 taules (punts de recollida de carrer) arreu dels Països Catalans, que continuaran a les poblacions fins que finalitze la campanya (primera setmana de març de 2010). També són molts els ajuntaments que han aprovat la moció d’adhesió a la iniciativa.

La campanya ha estat presentada en roda de premsa a Alacant, Alcoi, Barcelona, Castelló, Ciutadella de Menorca, Dénia, Gandia, Girona, L’Eliana, Lleida, Ontinyent, Palma de Mallorca, Tarragona, València i Vila-real.

El ritme d’arreplegada de signatures és molt positiu i des d’ACPV ens mostrem convençuts que arribarem a les 500.000 signatures necessàries abans del termini, però no volem aturar-nos i confiar-nos. Per aquest motiu demanem a tota la ciutadania que ens done suport i col·labore amb la iniciativa acudint a signar a la llarga llista de punts de recollida, i implicant-se activament en la recollida demanant plecs de signatures.

.

Compartir:

[Presos polítics] Països Catalans: Convocatòries Marxes de torxes 2.009

18 i 19 desembre 2009. Per a exigir l’alliberament dels presos polítics catalans. Als pobles i ciutats dels Països Catalans.

.

Rescat | Col • lectiu de suport a presos i preses polítiques | 15 desembre 2009 a les 10:49

Rescat – Col • lectiu de suport a presos i preses polítiques

..Convocatòries:

– Barcelona: 19 de desembre a les 19h a Canaletes

– Cardedeu: 19 de desembre, 19h a la Plaça de l’Ajuntament

– Castelló de la Plana: 18 de desembre a les 19h a la Plaça Major

– Girona: 19 de desembre, 19h davant la subdelegació del Govern.

– Igualada: 19 de desembre, 19.30ha la Plaça de Cal Font

– Lleida: 19 de desembre a les 19.30ha la Plaça de la Catedral

– Manresa: 19 de desembre a les 19h a la Plaça Sant Domènec

– Ribes del Garraf: 19 de desembre a les 19h a l’Ajuntament.

– Tarragona: 19 de desembre a les 19h a la Plaça Verdaguer

– Terrassa: 18 de desembre a les 20h davant de l’Ajuntament.

– Torredembarra: 20 de desembre a les 19h a la Plaça Joaquim Boronat

– València: 18 de desembre, a les 20h a la Torre de Serrans

Vilafranca del Penedès: 19 de desembre a les 20h a la Plaça de la Vila

– Vilanova i la Geltrú: 19 de desembre a les 20h a la Plaça de les Neus

Rescat

Col • lectiu de suport a presos i preses polítiques

http://rescat.wordpress.com/

.

.

Més informació:

Agenda

Estat Espanyol

Kaos TV

Països Catalans

La Generalitat invertirà 48 milions en actuacions de canalització i abastiment d’aigua a la demarcació

El Baix Empordà és on es farà el gros de les actuacions per valor de 27,7 milions

07/12/09 02:00 – CALONGE – ÒSCAR PINILLA

La Generalitat de Catalunya té previst invertir prop de 48 milions d’euros en un bon grapat d’actuacions a les comarques gironines en canalitzacions i abastiment d’aigua. El Baix Empordà és la comarca on es farà el gros de les actuacions, amb obres d’un cost de cap a 11 milions d’euros a Calonge, d’11 a l’entorn de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Montfullà i de 2,2 milions a Castell-Platja d’Aro. La Selva rep una inversió de 13 milions d’euros en obres d’abastament.

El tall més gros del pastís de les inversions de l’ACA del 2010 se l’ha quedat el Baix Empordà. Només Calonge i Castell-Platja d’Aro ja acumulen una inversió de cap a 16 milions d’euros. A Calonge, l’endegament de la riera costarà a la Generalitat cap a 10 milions d’euros i la del rec Madral, cap a 824.000. En aquest mateix punt, l’ACA preveu la substitució d’un tram de canonada entre Platja d’Aro i Calonge fins a l’ETAP de Torrent de la canonada que dóna abastament a la Costa Brava, una obra que costarà cap a 2,5 milions. Una quantitat més o menys semblant (2,2 milions) al que costarà l’endegament del tram final del Ridaura.

A Montfullà, 11,1 milions

També al Baix Empordà, el desdoblament de l’ETAP de Montfullà costarà a l’ACA cap a 5,9 milions d’euros. En aquest mateix punt, la substitució d’una canonada entre el pasteral i l’ETAP de Montfullà està fixada en 5,2 milions.

Per altra banda, l’estació depuradora de Fontanilles costarà 20.000 euros, els col·lectors d’Ultramort cap a 17.000 i l’ampliació de l’estació depuradora de la Bisbal té un cost de 8.258 euros.

Pel que fa a l’Alt Empordà, a Peralada, s’hi construiran més captacions de recursos subterranis (2,9 milions), el farà el transvasament del rec Susanna al Manol a Figueres (1,1 milions), es faran uns col·lectors en alta al Far d’Empordà (285.000 euros). També a Figueres, s’hi ampliarà l’estació depuradora d’aigües residuals (141.327 euros) i a Castelló d’Empúries es restaurarà l’estany de Tec.

Cap a 13 milions per a la Selva

La Selva és una de les altres comarques que ha rebut una bona injecció de diners de la Generalitat. Aquesta hi té previst invertir 7,6 milions d’euros per millorar-ne l’abastament pel que fa a les connexions Ter-Llobregat. Així mateix, s’ha pressupostat l’ampliació de la dessaladora de la Tordera (2,7 milions d’euros), una actuació al ramal d’Hostalric (1,1 milions) i la redacció del projecte d’obra per a la construcció de l’estació depuradora d’aigües residuals i col·lectors de Can Fornaca, al tram de Riudarenes (753.778 euros). A la resta del territori, al Gironès, s’hi preveuen captacions de recursos subterranis per a l’abastiment a Pont de Molins, Girona, Bescanó i Anglès (613.000 euros). També al Gironès, hi haurà una aportació del cabal de l’EDAR de Girona pel reg al baix Ter (67.622 euros). Al Ripollès, s’hi ampliarà l’EDAR de Ribes de Freser (869.096 euros) i es restituirà del medi de l’entorn fluvial de l’aprofitament hidroelèctric a Riutort i Favert, a Molló (40.000 euros). Al Pla de l’Estany, s’hi farà una digestió anaeròbica a l’estació depuradora de Banyoles (82.419 euros). A la Cerdanya, s’hi farà una actuació a col·lectors a Fontanals de Cer (30.750 euros). A la Garrotxa, s’invertiran 85.000 euros en l’EDAR i els col·lectors de a la Vall d’en Bas.

.

Notícies relacionadesL’ACA té pendents les obres als rius que van provocar greus inundacions el 1992 i 2005

.

Notícies de …

• Calonge i St. Antoni
• Castell-Platja d’Aro
• Castelló d’Empúries
• El Far d’Empordà
• Fontanilles
• Ultramort
• Peralada
• Figueres

DESA AQUESTA PÀGIA A:

Vilafranca prepara l’Any Pere el Gran per recordar la seva mort a la ciutat

Faran diversos actes acadèmic i una ruta cultural per explicar la petja del rei en aquest municipi

.

07/12/09 02:00 – VILAFRANCA DEL PENEDÈS – ALBERT MERCADER

L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès treballa en la creació, l’any que ve, de l’Any Pere el Gran, que pretén recordar els 725 anys de la mort del rei català i la llarga processó que es va fer per traslladar el seu cos al monestir de Santes Creus. El programa d’actes que es prepara no tan sols analitzarà aquest episodi sinó també la relació que el rei va tenir amb Vilafranca al llarg de la seva vida. L’Ajuntament de Vilafranca i el d’Aiguamúrcia, el municipi on hi ha el monestir de Santes Creus, han iniciat converses amb l’objectiu de crear una ruta que recuperi aquest episodi i vincular les rutes del vi actuals amb les del Cister.

El rei Pere II es va reconciliar amb Déu quan estava en el seu llit al palau Reial de Vilafranca a punt de morir. Va ordenar que deixessin lliures tots els presoners francesos que havien estat capturats durant la guerra amb França i va aconseguir escoltar la notícia que els francesos ja havien abandonat la ciutat de Girona abans de morir, l’11 de novembre de 1285. Una vegada Arnau de Vilanova –metge reial des del 1281– va haver certificat la seva mort, va començar una llarga comitiva fúnebre que feia cap al monestir de Santes Creus, on el rei havia deixat escrit en el seu testament, el 1282, que volia rebre sepultura «decent i honorífica». La llarga i solemne comitiva, que va durar alguns dies, va arribar al monestir on va ser enterrat davant l’altar major de l’església i, més tard, el 1303, es fa fer el trasllat del fèretre des del seu sepulcre original fins a la nova tomba, que actualment és objecte d’estudi.

Els ajuntaments de Vilafranca del Penedès i Aiguamúrcia, on hi ha el monestir de Santes Creus, treballen aquests dies per documentar aquest episodi i fer dos actes acadèmics coincidint amb el 725 aniversari de la mort del rei català a la capital de l’Alt Penedès que expliqui i contextualitzi aquells moments. El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Raimon Gusi, un dels impulsors de l’Any Pere el Gran que es vol crear a Vilafranca, explica que el govern ha començat a treballar en el programa que pretén que s’allargui durant tot l’any però que se centri des del 30 d’agost a l’11 de novembre. Gusi ha explicat que s’ha escollit aquesta data d’inici dels actes centrals de l’Any Pere el Gran a Vilafranca, per la diada de Sant Fèlix, perquè el 30 d’agost del 1935, –l’any que ve doncs farà 75 anys–, es va fundar el museu de Vilafranca –batejat avui com a Vinseum –just on segles abans va morir el rei, al palau reial–. Al lloc, hi ha una placa commemorativa, aquests dies amb flors, que explica que el rei hi va morir «per la gloriosa història militar i per la llibertat política que ell somià per la terra catalana». El govern vilafranquí ja prepara, amb el patronat del Vinseum i l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP), les activitats previstes i negocia la creació d’una ruta cultural que permeti integrar les propostes de la ruta el Cister amb les del Vi.

Una processó de 38 quilòmetres

Fa tres anys, el Centre Excursionista del Penedès va voler recordar l’episodi de la processó i va organitzar una caminada de resistència a peu des de Vilafranca del Penedès al monestir de Santes Creus. Els excursionistes van intentar documentar-se sobre el camí que va utilitzar la comitiva fúnebre, però com que no van trobar cap document que en certifiqués l’itinerari van fer un dels possibles camins bo i resseguint rieres i camins antics. El trajecte va ser de 38 quilòmetres i només van necessitar nou hores per fer-lo. La majoria dels excursionistes eren caminants preparats i només duien motxilles petites. Segles abans, per aquells verals, s’hi havia traslladat el cos de Pere II. El Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi, prepara per al mes de febrer una excursió a Santes Creus per anar a veure la tomba del rei català en autocar. Raimon Gusi explica que la voluntat del govern vilafranquí és que l’excursió sigui l’inici del programa de l’any Pere el Gran en aquesta ciutat.

Pere II i els beguins vilafranquins

Claudi Lorenzale, un dels pintors més representatius del romanticisme català, va pintar el 1870 un dels episodis més destacats de la història de Vilafranca: els darrers moments de la vida del rei català Pere II al Palau Reial de Vilafranca el 1285, precisament quan aquest feia les paus amb Déu en el seu llit, moments abans de morir. El quadre, un encàrrec de Joan Almirall, va ser donat per la família a l’Ajuntament el 1907 i, des de llavors, decora la sala de plens. El Papa Martí IV havia excomunicat Pere II el Gran, anys abans, per causes polítiques tot i que ben bé –tot i que no hi ha referències històrica que ho avalin– podria haver estat per la seva estreta relació amb la comunitat de beguins, que tenia un grup molt influent a Vilafranca. L’historiador Joan Cuscó, autor del llibre Els Beguins: l’heretgia a la Catalunya medieval, aquesta setmana ha explicat que la família reial –sobretot les reines– havia donat diners als beguins catalans, els mestres dels nens de la família, que sempre havien estat franciscans –que eren la branca espiritual dels Beguins–. El metge del rei era Arnau de Vilanova, beguí que anys més tard va ser jutjat per la Inquisició per la afiliació al grup. Els beguins eren comunitats que cercaven l’espiritualitat des del laïcisme, rebutjaven la jerarquia eclesiàstica, situaven l’home i la dona en el mateix pla i es mostraven molt propers ideològicament als càtars del sud de França. L’Església va intentar, diversos cops reconvertir-los, a través dels franciscans, que no van aconseguir fer-ho. El 1315 el bisbe de Barcelona va demanar als preveres que reconvertissin el col·lectiu vilafranquí. El 1285 es va fundar a la ciutat un convent franciscà sobre el qual es creu que antigament era un temple pagà.

.

Noticies de….

• Vilafranca del Penedès
• Aiguamúrcia

Publicat a    El Punt Barcelona 07-12-2009 Pàgina 8

.

DESAR AQUESTA PÀGINA A:

Arenys de Munt avisa que si es prohibeix la consulta hi haurà una “reacció en cadena”

La magistrada veu aquesta possibilitat com una “amenaça” i recorda que tothom ha de complir la llei. L’Advocacia de l’Estat es limita a presentar com a prova un recull de premsa sobre la consulta per la independència de Catalunya.

Ult. Act. 07/09/2009 14:56

L’Ajuntament d’Arenys de Munt ha invocat aquest dilluns davant la jutge el seu dret a defensar políticament la “legítima” convocatòria ciutadana d’un referèndum d’autodeterminació i ha advertit que si es prohibeix la consulta, hi haurà una “reacció en cadena” en altres municipis.

L’advocat del consistori, l’exconseller d’ICV Salvador Milà, ha defensat la legalitat de l’acord municipal que donava suport al referèndum, després que el jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona el suspengués arran d’un recurs presentat per l’Advocacia de l’Estat. Ara, caldrà esperar la resolució de la jutge, que es podria conèixer entre dimarts i dimecres.

En el seu al·legat, el lletrat ha assegurat que, independentment de la decisió judicial, la plataforma que promou el referèndum d’Arenys el mantindrà diumenge que ve i que la seva prohibició no farà més que provocar una “reacció en cadena” amb iniciatives similars en altres municipis catalans.

Davant el que ella mateixa ha titllat d’”amenaça”, la jutge ha avisat llavors l’advocat que totes les entitats i persones estan obligades a col·laborar per fer complir la llei.

En una intervenció poc habitual en una sala de vistes, que ha justificat per la presència d’”un públic no expert”, la magistrada ha afirmat que, malgrat que “la càrrega emocional que té la matèria és vàlida”, l’assumpte en competició és “estrictament jurídic”.

Milà ha defensat el dret d’autonomia local, d’expressió i de reunió davant la jutge i la llibertat del consistori arenyenc de manifestar expressions reivindicatives, en referència al suport dels grups de CiU, ERC, la CUP i Arenys de Munt 2000 de donar suport a la consulta sobre la independència de Catalunya.

Deute extern
Mentre Arenys de Munt ha presentat com a antecedents la campanya del Deute Extern que es va fer el mateix dia d’unes eleccions, l’Advocacia de l’Estat ha presentat com a prova un exhastiu recull de premsa sobre tot allò que s’ha publicat sobre la consulta.

En aquest sentit, durant l’argumentació jurídica de Milà, la jutge no ha acceptat un comentari sobre unes declaracions publicades del delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, però en canvi sí que ha acceptat el recull de premsa que els advocats de l’Estat han presentat com a prova.

Des d’Arenys de Munt s’ha argumentat que la moció de suport a la consulta sobre la independència -motiu principal de la vista oral celebrada aquest dilluns- va ser una de les moltes altres mocions de suport a altres causes que el grups municipals han aprovat durant els plens. Així, s’ha posat com a exemple mocions aprovades a favor del poble palestí o del poble sahrauí.

L’alcalde d’Arenys i la resta de representants dels grups municipals han sortit satisfets de la vista oral i convençuts que la jutge resoldrà a favor del consistori.

Afluència massiva a les urnes a Arenys de Munt

DIUMENGE, 13/09/2009 – 13:10h

A migdia la participació supera la del referèndum de l’estatut · Les votacions es fan al Centre Moral del municipi, on hi ha cues d’electors des de primera hora · Els 6.500 electors censats poden votar fins a les vuit del vespre · El batlle espera que el poble sigui la punta de llança d’altres consultes · Fracàs de la manifestació falangista.

Arenys de Munt respira avui un ambient extraordinari, de festa i expectació per una jornada històrica, en què per primera vegada un municipi del país celebra una consulta per la independència. Els accessos al poble i els aparcament estan col·lapsats i els carrers són plens de famílies vingudes de tot el país, que gaudeixen d’un dia festiu i reivindicatiu. Des de primera hora hi ha cues al Centre Moral, on finalment es fan les votacions: 6.500 arenyencs poden dipositar la papereta fins a les vuit del vespre: són tots els empadronats al municipi de més de 16 anys, tant si tenen la ciutadania espanyola com si no la tenen. Fins a migdia, la participació era massiva, de més d’un miler de vots, superior a la participació que hi havia a la mateixa hora en el referèndum de l’estatut el 2006.

Els voluntaris i el dispositiu policíac s’encarreguen que la jornada transcorri amb tota normalitat. El batlle, Carles Móra, ha declarat avui que estava molt content de com avançava la jornada, perquè amb aquest acte es defensa la llibertat d’expressió, que és un dret ‘constitucional i universal’. També ha dit que la consulta servia per reflectir i recollir les opinions dels ciutadans d’Arenys de Munt i que havia de ser la punta de llança perquè altres pobles celebrin consultes sobre la independència.

Alta participació

Les expectatives que els organitzadors de la consulta tenien sobre aquesta convocatòria es veuen superades. Ximenis ha explicat que un indicador d’aquesta alta participació és el vot per correu. Els organitzadors esperaven que unes 25 persones avancessin el seu vot, però aquesta xifra ha estat de 183 vots. Aquests vots s’afegiran a les urnes quan es tanquin les votacions, a les vuit del vespre.

Els partits, a Arenys

Delegacions de Convergència, Esquerra i la CUP són avui a Arenys de Munt per expressar el suport a la consulta. Iniciativa també dóna suport al referèndum, però no és previst que hi enviï cap delegació.

Cal recordar que tots quatre partits van aprovar de manera unitària al ple municipal de l’ajuntament de col·laborar i participar en l’organització del referèndum que, per decisió judicial, no es pot fer en dependències de l’ajuntament. De fet, el jutge ha prohibit a l’ajuntament d’implicar-se en cap sentit en l’organització del referèndu, fins al punt que no pot cedir cap espai municipal per a cap activitat relacionada amb la consulta.

Concentració ínfima de falangistes

La concentració de la Falange ha aplegat tan sols unes quantes desenes de manifestants, que han arribat en dos autocars. Els falangistes han estat envoltats d’un doble cordó: un de policíac i un altre de ciutadà, que ha estat cantant els segadors i que ha minimitzat la concentració.

Actes populars que es fan a Arenys de Munt per a donar suport a la consulta.
+ VULLVOTAR.CAT, Campanya d’adhesions a la proposta de votar la independència en referèndum.
+ VilaWeb: Les polèmiques decisions judicials al voltant del referèndum d’Arenys de Munt reboten a Europa.

Insultos entre falangistas e independentistas en Arenys

Tensión entre independentistas y falangistas en Arenys de Munt, que a esta hora celebra su consulta secesionista. La fuerte presencia policial ha evitado mayores altercados. La votación está siendo seguida por periodistas de medio mundo. Ya han acudido a las urnas un millar de vecinos.

CONCENTRACIÓN de la Falange contra la consulta

Fotos: Referéndum en Arenys de Munt

Mas cree que “España no se hundirá” si se realiza la consulta independentista

Arenys de Munt:2009-09-13

LIBERTAD DIGITAL

Arenys de Munt se ha convertido en el epicentro del independentismo radical. Centenares de vecinos han depositado, a partir de las nueve de la mañana, su papeleta en las urnas dispuestas en un centro privado para realizar una consulta (propuesta por el propio Ayuntamiento) acerca de la autodeterminación de Cataluña.La Justicia prohibió que se celebrara en dependencias municipales.

Este local abrió puntualmente ante la máxima expectación de ciudadanos y periodistas. Según la agencia de noticiasEuropa Press, más de 30 medios de comunicación están cubriendo la jornada, entre ellos medios procedentes de Italia, Estados Unidos, Reino Unido y Alemania.

“¿Está usted de acuerdo con que Cataluña se convierta en un Estado de Derecho independiente, democrático y social integrado en la Unión Europea?” es la pregunta que se les hace a los vecinos.

Para evitar altercados, el centro de la población está cerrado al tráfico desde las 06.00 de la mañana, de manera que ningún coche puede acceder al centro del municipio excepto la organización, la prensa y la policía. Se han producido insultos entre independentistas y falangistas.

Al municipio se han acercado, entre otros, la senadora de CiU Montserrat Candini, el presidente del sector de inmigración de CDC, Ángel Colom, el presidente de ERC,Joan Puigcercós, o Gabriel Pena, alcalde de Serós que también tiene previsto realizar una consulta popular para la independencia.

Arenys de Munt diu ’sí’ a la independència amb un contundent 96,3% dels vots

13.09.2009 ! 22.04h

Quantitativament, més arenyencs han votat ’sí’ a la independència que a l’Estatut de la Moncloa.

El sí a la independència de Catalunya ha arrasat aquest diumenge a la consulta popular que s’ha fet a Arenys de Munt i ha guanyat amb un 96,3% dels vots (2.569 vots) davant el 2,2% del no (61 vots), l’1,1% de vots en blanc (29 vots) i el 0,4% de nuls (12 vots). El president del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA) i regidor de la CUP, Josep Manel Ximenis, ha anunciat el resultat, aclamat per centenars d’independentistes concentrats davant la sala on s’ha fet la consulta, i, emulant Francesc Macià, ha proclamat Arenys de Munt com el primer municipi que ha votat ‘lliure i democràticament la independència de la nació catalana’. Els propis organitzadors confessen que no s’esperaven una majoria tant àmplia pel sí. Quantitativament, els 2.569 arenyencs que han dit sí a la independència de Catalunya han superat els 2.424 que van dir sí a l’Estatut de la Moncloa.

Josep Manel Ximenis, un dels principals impulsors de la consulta, ha destacat que a Arenys de Munt, el referèndum sobre l’Estatut va rebre menys vots que el sí a la independència en la consulta d’aquest diumenge. Concretament, van votar a favor de l’Estatut 2.424 persones, mentre que han votat per la independència 2.569 persones. Això l’ha portat a afirmar que ‘l’Estatut ha mort, visca la independència’, i ha aixecat la reacció eufòrica dels centenars d’independentistes que esperaven els resultats. Ximenis ha emulat Macià quan ha proclamat: ‘Interpretant l’anhel i la voluntat del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo Arenys de Munt com el primer municipi que ha votat lliurement i democràtica la independència de la nació catalana’. Ha agraït la participació i també dels ‘demòcrates’ que han votat ‘no’ i blanc, perquè han demostrat que ‘no accepten els que no accepten la democràcia’.

Ximenis ha destacat que el que havia de ser una ‘pràctica’ de participació ciutadana, ha acabat esdevenint el centre del debat entorn a l’Estat propi per Catalunya de dimensions nacionals que s’ha desplaçat la centralitat del catalanisme cap al sobiranisme. Ha carregat contra les actituds d’un estat espanyol ‘hereu de la dictadura feixista’ que ha intentat impedir la consulta. Pels organitzadors, la consulta ha fet aflorar dos ‘blocs’: el del respecte democràtic, que ha vinculat directament amb l’independentisme, i el dels que ‘no volen consultes’, entre els que hi ha situat ‘els feixistes’, malgrat que no s’ha referit explícitament a cap altre partit. En definitiva, es tracta d’un ‘gest simbòlic’ que ha esdevingut, per Ximenis, el ‘primer pas d’un moviment nacional cap a la independència’.

Alerta de Tardà (ERC) al PSC

El diputat d’ERC al congrés i dirigent dels republicans Joan Tardà Arenys de Munt ha donat una ‘lliçó’ de com s’ha de perdre la por, i ha demostrat que ‘tot és més fàcil del que sembla’, a més de posar al descobert la ‘fragilitat, el gegant de vidre, que és la democràcia espanyola’ per intentar impedir la consulta.’Que Espanya s’assabenti que contra la voluntat d’un poble no s’hi pot fer res’, ha afirmat. El resultat de la consulta considera que donen a ERC ‘més forces per demà mateix continuar la brega’. Ha assegurat que els republicans estan ‘activats’ per treballar de forma ‘transversal’ amb tot el catalanisme polític per fer realitat referèndums independentistes arreu del principat. Per cert, que Puigcercós ha hagut de sentir com un grup d’independentistes el titllaven de ‘botifler’ quan ha visitat el Centre Moral, on s’ha fet la consulta.

Tardà ha alertat al PSC que ‘caient del cavall i s’adonarà’ que ‘cal activat la democràcia participativa’, més enllà de la representativa. Opina que el PSC -únic partit de l’Ajuntament d’Arenys de Munt que ha rebutjat la consulta- ‘ha optat encara ara’ per ‘no deixar-se arrossegar’, però els ha advertit que si no acaben optant per avalar la democràcia participativa també pel que fa la independència ‘la història se’ls endurà per davant’. El cert és que la cúpula dels socialistes d’Arenys de Munt no ha aparegut en cap moment de la jornada. Per contra exregidors del PSC com Martí Colomer han signat el manifest de suport a la consulta i han votat per la independència.

Pel secretari d’immigració de CDC, Àngel Colom, aquest diumenge a Arenys de Munt ‘ha guanyat la democràcia’. Ha insistit en dir que CDC acompanyarà totes les consultes d’independència que s’impulsin a ‘tots’ els municipis catalans. ‘No hem de tenir més por i hem de tirar endavant un camí que ens porti fins a la plenitud nacional’, ha proclamat Colom, que, en canvi, no ha volgut dir si comparteix que l’Estatut ‘ha mort, com ha assegurat Ximenis. Ho veu un debat que ‘avui no pertoca’.

El regidor de la CUP de Mataró Xavier Safont-Tria ha celebrat l”èxit rotund’ de la consulta i el ‘fracàs del boicot espanyolista’. Per la seva banda, el president de les Enteses pel Progrés Municipal (EPM) -vinculades a ICV-EUiA-, alcalde de Sant Pere de Torelló (Osona) i delegat del Govern a la Catalunya Central, Jordi Fàbrega, ha agraït a Arenys de Munt que hagi sabut fer ‘pedagogia’ i explicar que és possible lluitar per la independència del país.

D’Arenys a tot el món

14.09.2009 ! 05.00h

Quan ahir es donaven xifres sobre el referèndum popular d’Arenys de Munt, es parlava de prop de 300 periodistes acreditats d’uns 60 mitjans de comunicació diferents, alguns d’ells de l’estranger. Potser alguns es pensaven que aquestes dades es donaven només amb la intenció d’augmentar la importància d’aquest procés democràtic, però la realitat d’aquestes xifres es manifesta per si sola quan fem un repàs per la premsa mundial.

Són diversos els mitjans i les agències de notícies de prestigi mundial que s’han fixat en la consulta d’Arenys de Munt i se n’han fet ressò. Entre d’altres hi podem trobar Le Monde, New York Times, De Morgen, Eitb,Reuters o l’Agence France Presse.

Aquests dies, més que mai, Catalunya és al punt de mira de molts llocs del món, que observen els nostres moviments cap a la independència. Els mantindrem informats!

No tots els falangistes eren a Arenys…

14.09.2009 ! 05.00h

Aquest diumenge no tots els falangistes del Principat eren a Arenys de Munt. I no ho diem pas perquè la seixantena de falangistes desplaçats al Maresme fos ridícula, tan minsa que hauríem de plantejar-nos si dues dotzenes d’individus poden condicionar el dia a dia d’un país.

Aquest diumenge, la població de Seròs (Segrià) va llevar-se amb importants destrosses al mobiliari urbà. La de dissabte era la darrera nit de la Festa Major del poble, i segons l’alcalde del municipi, Gabriel Pena, uns desconeguts haurien aprofitat l’ambient festiu per provocar importants destrosses a bancs, papereres, parades de busos, instal·lacions municipals i d’altres objectes del mobiliari urbà.

Tot i desconèixer la identitat dels agressors, se sap que no eren del poble, i entre les hipòtesi de treball es creu que podria tractar-se d’una agressió feixista després que Pena i el seu consistori, amb majoria absoluta d’ERC, fos el primer municipi català en anunciar que faria una consulta independentista com la celebrada aquest diumenge a Arenys de Munt.

La proximitat de Seròs amb Espanya i la coneguda tendència a la violència dels grups ultraespanyols justificarien perfectament aquesta sospita.

L’helicòpter independentista

14.09.2009 ! 05.00h

En l’episodi circense dels falangistes a Arenys de Munt vam poder comprovar com l’amenaça espanyola era ridícula al costat del tsunami independentista. Els quatre feixistes desplaçats en els dos autocars llogats per la Falange eren un terç vells nostàlgics, un terç clons de Torrente i un terç de joves sense res al cap.

Seguint el portaveu que els guiava, els falangistes van tenir un parell de moments de glòria en llegir el manifest a favor d’una Catalunya espanyola -en estricte català, tot s’ha de dir- i també a l’entonar tots junts la casposa ‘Cara al sol’, però cal dir que en ambdós casos l’independentisme va comptar amb un aliat d’excepció.

Suposem que avisat per les unitats dels Mossos a la plaça, en ambdós moments de clímax feixista va aparèixer l’helicòpter dels Mossos d’Esquadra sobrevolant arran de plaça Catalunya, de manera que el xivarri de l’aeronau va fer pràcticament inescoltable el discurs del portaveu feixista o els càntics de ‘camisas nuevas’ que cridaven els integristes espanyols.

Nervis a Espanya?

14.09.2009 ! 05.00h

La reacció de la caverna mediàtica espanyola envers la consulta popular realitzada aquest diumenge 13 de setembre va partir, primer de la burla, i després des de l’agressió. Els mitjans de Madrid es van afanyar a dir que, a banda de ser il·legal -que no és cert-, aquest referèndum era una tonteria ‘friki’ i sense importància, que no interessava en absolut al poble espanyol.

Però només calia fer un repàs el diumenge al vespre a tota aquesta mateixa premsa per adonar-se que el nom d’Arenys de Munt ocupava les posicions més destacades de totes les seves portades. De fet, el procés ha importat tan poc al poble espanyol, que per això s’han fet autèntics rècords de comentaris en les respectives notícies. El mitjà que ha agrupat a més espanyols que creien que tot plegat era una tonteria sense importància ha estat El Mundo amb prop de 2000 comentaris. A l’ABC n’hi havia més de 800. Més de 500 a El País i camí de 200 a La Razon o Libertad Digital.

La diada al Facebook

11.09.2009 ! 05.00h

L’11 de setembre no només és una festa cívica als carrers d’arreu del Principat. Al món virtual en què vivim, la Diada nacional de Catalunya també hi té presència. La xarxa Facebook, per exemple, que diàriament canalitza multitud d’informacions entre les identitats internàutiques de milers de catalans, també bull arran de la celebració de l’11 de setembre.

De moment corre com la pólvora la iniciativa de canviar-se la imatge del perfil i posar-s’hi una senyera o una estelada per tal de celebrar la Diada nacional de Catalunya amb el patriotisme de rigor. Si al món real posem senyeres al balcó, a la xarxa senyeres al perfil.

Pel que fa als grups de Facebook també n’hem trobat una bona colla relacionats amb l’11. Al grup dels nascuts la diada cal afegir-hi les 1400 persones al grup ‘Onze de setembre: la senyera al balcó‘ i com no podia ser d’una altra manera, els escassos 30 adherits a un grup que aprofiten l’11 de setembre per reivindicar que Catalunya és España.

Tot i la importància de la Diada, però, el facebook independentista bull amb la consulta d’Arenys de Munt, que es celebrarà demà passat i que a la xarxa compta amb dos nombrossíssims grups de suport. Són ‘CONSULTA PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA 13-S ARENYS DE MUNT‘, amb més de 4.000 adherits, i el grup ‘Volem REFERÈNDUM AUTODETERMINACIÓ a TOTS els municipis del país‘, que ja supera els 6.300 membres.

Avui fa 295 anys…

11.09.2009 ! 06.00h

Avui fa 295 anys els catalans lluitaven amb totes les seves forces per mantenir sota el seu poder la ciutat de Barcelona després de més de 13 mesos de setge per part de les tropes Borbòniques. L’onze de Setembre del 1714, finalment, la capital catalana va caure a les mans enemigues. Tot i això, no va ser fàcil pels espanyols. Al llarg de la guerra, prop de 35.000 catalans havien fet front als més de 40.000 soldats de les tropes Borbòniques. La ciutat comtal va rebre l’impacte de més de 30.000 bombes provinents dels canons de la Corona de Castella, gairebé una bomba per habitant. L’assalt final per part de les tropes enemigues va ser devastador destruint-ho tot al seu pas. 22.000 soldats nous penetraren a la ciutat contra els poc més de 2.000 catalans que encara quedaven dempeus i que donaren la vida per defensar la seva terra.

La Guerra de Successió tingué com a guanyadors als Borbons (amb el seu candidat, el futur Felip Vè) i els Àustries (amb l’arxiduc Carles). lluitaren per tota Europa per la corona d’Espanya, on va tenir caràcter de guerra civil perquè n’hi hagué partidaris dels dos candidats en tot el territori, encara que majorment concentrats els del Borbó al Regne de Castella i els de l’austríac a la Corona d’Aragó. Amb la victòria del Borbó, s’implanta un sistema polític uniforme, derogant-se els privilegis nobiliaris i els sistemes legals provinents dels diferents Regnes medievals que formaven Espanya. Per això, l’11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions catalanes austricistes.

295 anys més tard el combat no ha acabat. El poble català en el temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l’Onze de Setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significa el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l’onze de setembre de 1714, ara té una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l’opressió i suposa també l’esperança d’un total recobrament nacional.

CrònicaTV emet un reportatge sobre la consulta sobiranista d’Arenys de Munt

15.09.2009 – 13:09 – Països Catalans

L’equip de Crònica.cat ha publicat un reportatge de vídeo sobre la consulta sobiranista que es va fer el passat diumenge a Arenys de Munt. En aquest es dóna una visió global i completa de tota la jornada, amb declaracions dels principals protagonistes.

El reportatge comença amb les imatges de la concentració de La Falange, incloent-hi declaracions d’alguns manifestants feixistes. A més, també es capta les conseqüents reaccions dels simpatitzants independentistes que es van concentrar per mostrar el seu rebuig a la concentració d’aquest partit d’extrema dreta.

Miquel Calçada, Àngel Colom o Joan Puigcercós són alguns dels personatges entrevistats. Tots ells, es mostren convençuts de l’oportunitat que significa la consulta sobiranista d’Arenys convocada pel Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA). Àngel Colom, secretari d’Immigració de Convergència Democràtica de Catalunya, assegura que, “tot i que pugui semblar un petit pas, en realitat significa un gran pas per Catalunya”. El periodista Miquel Calçada, per la seva banda, apunta a l’alt valor simbòlic que té la consulta.

Més informació:

60 municipis es coordinaran per fer referèndums el 6 de desembre

Iniciativa diu que les consultes poden generar frustració i falses expectatives

Josep Maria Pelegrí: Amb CiU al govern no calia fer consultes com la d’Arenys

Esquerra reunirà els seus càrrecs locals per promoure consultes a tot el país

Arenys de Munt diu SÍ a la independència de Catalunya

Les entitats sobiranistes exigeixen que la ciutadania lideri les consultes independentistes

Les entitats sobiranistes volen que les futures consultes independentistes mantinguin l’essència d’Arenys de Munt (Maresme) i, per tant, sigui la societat civil qui les lideri. Desautoritzen així el moviment Decidim.cat, que proposa una coordinadora nacional en la qual els polítics tindrien un pes significatiu.

06.10.2009 – 15:10 – Països Catalans

La composició d’aquesta coordinadora, doncs, es tornarà a debatre dimarts. A les entitats sobiranistes tampoc els sembla bé la proposta de dates que va ferDedicim.cat per realitzar les consultes. Proposen el 13 de desembre, en lloc del 12, i “una” única data més, en lloc de dues, la primavera del 2010.

Les entitats que volen organitzar consultes independentistes arreu de Catalunya han donat aquest dilluns un cop d’autoritat, davant els moviment que darrerament s’havien fet des de la plataforma d’alcaldes i regidors Decidim.cat. Les entitats han mostrat el seu rebuig als acords adoptats dissabte per Decidim.cat i han fet una nova proposta per a l’organització de les consultes a nivell nacional.

Decidim.cat havia fixat les possibles dates per a celebrar consultes (12 i 13 de desembre, 28 de febrer i 25 d’abril) i va acordar la creació d’una coordinadora nacional formada per quatre membre de Decidim.cat i quatre membres representats de les entitats Òmnium Cultural, Plataforma pel Dret a Decidir, Sobirania i Progrés, Sobirania i Justícia i Deumil.cat.

El portaveu del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA), Josep Manuel Ximenis, ha explicat després d’una reunió amb prop d’una vintena més d’entitats que la proposta d’organització de Decidim.cat és “restrictiva” i “limita la participació” de la societat civil. “Volem mantenir l’esperit d’Arenys de Munt”, ha assegurat.

En aquest sentit ha explicat que la coordinadora nacional hauria d’estar formada per representants de setze entitats sobiranistes (el MAPA, la Comissió Organitzadora de la Consulta per la Independència d’Arenys de Munt, la Plataforma pel Dret a Decidir, Òmnium Cultural, 10mil.cat, Sobirania i Progrés, Catalunya Estat Lliure, Plataforma per a la Sobirania, el Centre Català de Negocis, Sobirania i Justícia, Club FNEC, Reagrupament, Consell dels Cent, Cataluna Acció, Acte de Sobirania i el Casal Fèlix Cucurull), a més dels quatre representats que designi Decidim.cat.

El portaveu d’aquesta coordinadora seria l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Mora. Per sobre d’aquesta coordinadora, segons afegeix Ximenis, hi hauria un consell plenari en el qual poguessin estar representades la resta d’entitats que vulguin adherir-se, així com un representat de qualsevol municipi que ja hagi fixat una data per celebrar la consulta.

Pel que fa a les dates, Ximenis considera que fixar quatre dies per a la consulta en dilueix l’efecte mediàtic i, per tant, proposen que les consultes es concentrin en només dos dies: el 13 de desembre, “i només el 13”; i una altra data entre els mesos d’abril i maig, que es concretarà a partir del 14 de desembre.

Comença la llibertat

Disapte, 5 de septembre del 2009

Tots els continguts de l’AVUI són consultables a través d’internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s’oferiran al quiosc.

Espanya sempre diu que a Euskadi no es pot ni plantejar un referèndum mentre hi hagi violència. Però a Catalunya que no hi ha cap ETA sembla que tampoc no es pot exercir la democràcia bàsica de preguntar-li a un poble què vol ser. Si haguéssim de resumir l’occident civilitzat amb un objecte simbòlic, aquest seria sens dubte una urna. L’urna que Espanya li nega a una nació en general i concretament a un poblet de la costa. Igualment farem aquest referèndum. I el guanyarem. I després d’Arenys vindran centenars de pobles més. Comença la llibertat. El dia 13 de setembre, a Arenys, el primer referèndum sobre la independència. I si els espanyols volen impedir-ho, que ens enviïn els tancs. Que la resta del món s’adoni per fi de què és Espanya: la negació de la democràcia i el cementiri de la llibertat. En aquest sentit, hem d’agrair als espanyols i a la Falange que hagin convertit una simple consulta popular en tot un esdeveniment nacional. Sense la seva col·laboració no ho hauríem pogut aconseguir. Espanya té aquesta habilitat especial per fer el ridícul i per semblar tan casposa, prebèl·lica i bàrbara com realment és. D’altres Estats, com França, dissimulen molt millor les seves aberracions. Catalunya ha trigat un temps a adonar-se que la llibertat era l’única solució. Però la maquinària s’ha posat a funcionar i ja ningú no la podrà deturar. Artur Mas deia ahir que votaria que sí. Cada país té la seva alba. I el sol comença a alçar-se a Catalunya després de tants anys d’humiliació i esclavatge. Algunes vegades havíem dubtat de si coneixeríem aquest moment, de si el podríem veure. Alguns homes molt valerosos deixaren la vida en l’intent, vivint dempeus, morint dempeus i deixant-nos en herència l’esperança i la flama encesa. Que aquests primers raigs de sol il·luminin la seva memòria i que d’allà on siguin puguin gaudir de la bellesa d’aquest nostre dia que està punt de néixer. El dia 13, a Arenys, comença la llibertat. Si Espanya vol impedir-ho, que ens enviï els tancs, o la Falange. Hi ha diverses televisions europees convidades a la jornada.

Jaume Satorra

Sant Pere de Torelló vol fer també el referèndum

La plataforma Decidim.cat, que aplega més de 1.200 càrrecs electes d’arreu dels Països Catalans amb més de 170 alcaldes i 450 municipis, vol exportar la consulta per la independència que promou Arenys de Munt a altres punts del país. Alguns dels càrrecs electes que formen part de l’entitat es desplaçaran el dia 13 de setembre a la localitat del Maresme per prendre’n nota amb l’objectiu de realitzar la consulta en els propers mesos. Si dijous es feia públic que el municipi de Seròs, governat per Esquerra per majoria absoluta, promouria la consulta aquest mateix any, l’alcalde de Sant Pere de Torelló i president de l’Entesa de Progrés Municipal (EPM), coalitzada amb ICV, Jordi Fàbrega, anunciava ahir a aquest diari que també pensen realitzar el referèndum.

L’Entesa governa amb una claríssima majoria absoluta (10 regidors per només un de CiU) i no té cap dubte que la consulta serà avalada també pel regidor convergent. Fàbrega va explicar ahir que “l’ajuntament com a institució més propera és l’eina més idònia per avançar cap a l’autodeterminació”.

L’alcalde de la localitat osonenca va revelar que pensen imitar la fórmula d’Arenys de Munt perquè la iniciativa “ha de sorgir de la unitat de les forces polítiques”. Més enllà de l’àmbit institucional, l’entitat Estelada 2014 d’Olot té la intenció també d’exportar la consulta a la capital de la Garrotxa i buscarà el suport de CiU, ERC i EPM per promoure-la.

Jaume Satorra

Míting polític en favor de la consulta per la independència de Catalunya a Arenys de Munt

DISSABTE, 05/09/2009 – 06:00h.

Hi participen tots els grups amb representació municipal, excepte el PSC. Argentona també proposa fer una consulta popular sobre la Indepedència.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Arenys de Munt 2000 (AM2000), Convergència i Unió (CiU) i Candidatura d’Unitat Popular (CUP) d’Arenys de Munt fan avui un míting unitari en favor de la consulta popular per la independència. Tots quatre votaren en ple en favor del referèndum. El PSC, en canvi, no. Van al·legar que a seva opció era el federalisme i no pas la independència. El manifest (pdf) de la consulta continua sumant més adhesions.

Al míting unitari participaran tots els partits amb representació municipal que votaren en favor de fer la consulta. El PSC, no hi serà. La votació es va fer, en ple, a petició de la CUP i del Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació. La proposta va tenir onze vots a favor: els d’Esquerra, CiU, la CUP i els Independents d’Arenys de Munt 2000. El PSC, en canvi, va votar-hi en contra, tot al·legant que a seva opció era el federalisme i no pas la independència.

Manifest.

Fins ara han estat moltes les mostres de suport, tant de partits polítics, com d’entitats i personalitats del món polític, cultural i associatiu. Entre els adherits (pdf) al manifest de suport a la consulta hi hi l’ex-president de la Generalitat Pasqual Maragall; els consellers d’ERC Joan Manuel Tresserras i Josep Huguet; el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan (ERC); l’ex-conseller del PSC, Ferran Mascarell; el rector de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) i militant socialista, Jaume Sobrequés; l’eurodiputat d’ERC Oriol Junqueras; el diputat d’ERC al Parlament Uriel Bertran; el president de l’àmbit d’immigració de CDC, Àngel Colom; l’ex-conseller i líder de Reagrupament.cat, Joan Carretero; escriptores com Empar Moliner i Isabel Clara Simó; els músics Francesc Ribera ‘Titot’ i Joan Reig; l’advocada Magda Oranich; i la cantant Núria Feliu.

Argentona també se suma a la consulta.

El Ple de l’Ajuntament d’Argentona va aprovar ahir al vespre una moció de l’Entesa per Argentona, amb dotze vots a favor, dos en contra i dues abstencions, per la qual es dóna suport a la consulta d’Arenys de Munt referent a la independència de Catalunya, així com proposa a la societat civil de la localitat que endegui una consulta popular en el mateix sentit. Així segueix la iniciativa d’Arenys i se suma a Seròs, que també pretén fer una consulta ciutadana sobre la independència.

Webs de: CUP d’Arenys de Munt | ERC d’Arenys de Munt | CiU d’Arenys de Munt |Arenys de Munt 2000.

+ Pàgina web de la consulta popular per la independència de Catalunya.

Jaume Satorra