14.09.2009 ! 05.00h
Quan ahir es donaven xifres sobre el referèndum popular d’Arenys de Munt, es parlava de prop de 300 periodistes acreditats d’uns 60 mitjans de comunicació diferents, alguns d’ells de l’estranger. Potser alguns es pensaven que aquestes dades es donaven només amb la intenció d’augmentar la importància d’aquest procés democràtic, però la realitat d’aquestes xifres es manifesta per si sola quan fem un repàs per la premsa mundial.
Són diversos els mitjans i les agències de notícies de prestigi mundial que s’han fixat en la consulta d’Arenys de Munt i se n’han fet ressò. Entre d’altres hi podem trobar Le Monde, New York Times, De Morgen, Eitb,Reuters o l’Agence France Presse.
Aquests dies, més que mai, Catalunya és al punt de mira de molts llocs del món, que observen els nostres moviments cap a la independència. Els mantindrem informats!
14.09.2009 ! 05.00h
Aquest diumenge no tots els falangistes del Principat eren a Arenys de Munt. I no ho diem pas perquè la seixantena de falangistes desplaçats al Maresme fos ridícula, tan minsa que hauríem de plantejar-nos si dues dotzenes d’individus poden condicionar el dia a dia d’un país.
Aquest diumenge, la població de Seròs (Segrià) va llevar-se amb importants destrosses al mobiliari urbà. La de dissabte era la darrera nit de la Festa Major del poble, i segons l’alcalde del municipi, Gabriel Pena, uns desconeguts haurien aprofitat l’ambient festiu per provocar importants destrosses a bancs, papereres, parades de busos, instal·lacions municipals i d’altres objectes del mobiliari urbà.
Tot i desconèixer la identitat dels agressors, se sap que no eren del poble, i entre les hipòtesi de treball es creu que podria tractar-se d’una agressió feixista després que Pena i el seu consistori, amb majoria absoluta d’ERC, fos el primer municipi català en anunciar que faria una consulta independentista com la celebrada aquest diumenge a Arenys de Munt.
La proximitat de Seròs amb Espanya i la coneguda tendència a la violència dels grups ultraespanyols justificarien perfectament aquesta sospita.
14.09.2009 ! 05.00h
En l’episodi circense dels falangistes a Arenys de Munt vam poder comprovar com l’amenaça espanyola era ridícula al costat del tsunami independentista. Els quatre feixistes desplaçats en els dos autocars llogats per la Falange eren un terç vells nostàlgics, un terç clons de Torrente i un terç de joves sense res al cap.
Seguint el portaveu que els guiava, els falangistes van tenir un parell de moments de glòria en llegir el manifest a favor d’una Catalunya espanyola -en estricte català, tot s’ha de dir- i també a l’entonar tots junts la casposa ‘Cara al sol’, però cal dir que en ambdós casos l’independentisme va comptar amb un aliat d’excepció.
Suposem que avisat per les unitats dels Mossos a la plaça, en ambdós moments de clímax feixista va aparèixer l’helicòpter dels Mossos d’Esquadra sobrevolant arran de plaça Catalunya, de manera que el xivarri de l’aeronau va fer pràcticament inescoltable el discurs del portaveu feixista o els càntics de ‘camisas nuevas’ que cridaven els integristes espanyols.
14.09.2009 ! 05.00h
La reacció de la caverna mediàtica espanyola envers la consulta popular realitzada aquest diumenge 13 de setembre va partir, primer de la burla, i després des de l’agressió. Els mitjans de Madrid es van afanyar a dir que, a banda de ser il·legal -que no és cert-, aquest referèndum era una tonteria ‘friki’ i sense importància, que no interessava en absolut al poble espanyol.
Però només calia fer un repàs el diumenge al vespre a tota aquesta mateixa premsa per adonar-se que el nom d’Arenys de Munt ocupava les posicions més destacades de totes les seves portades. De fet, el procés ha importat tan poc al poble espanyol, que per això s’han fet autèntics rècords de comentaris en les respectives notícies. El mitjà que ha agrupat a més espanyols que creien que tot plegat era una tonteria sense importància ha estat El Mundo amb prop de 2000 comentaris. A l’ABC n’hi havia més de 800. Més de 500 a El País i camí de 200 a La Razon o Libertad Digital.
11.09.2009 ! 05.00h
L’11 de setembre no només és una festa cívica als carrers d’arreu del Principat. Al món virtual en què vivim, la Diada nacional de Catalunya també hi té presència. La xarxa Facebook, per exemple, que diàriament canalitza multitud d’informacions entre les identitats internàutiques de milers de catalans, també bull arran de la celebració de l’11 de setembre.
De moment corre com la pólvora la iniciativa de canviar-se la imatge del perfil i posar-s’hi una senyera o una estelada per tal de celebrar la Diada nacional de Catalunya amb el patriotisme de rigor. Si al món real posem senyeres al balcó, a la xarxa senyeres al perfil.
Pel que fa als grups de Facebook també n’hem trobat una bona colla relacionats amb l’11. Al grup dels nascuts la diada cal afegir-hi les 1400 persones al grup ‘Onze de setembre: la senyera al balcó‘ i com no podia ser d’una altra manera, els escassos 30 adherits a un grup que aprofiten l’11 de setembre per reivindicar que Catalunya és España.
Tot i la importància de la Diada, però, el facebook independentista bull amb la consulta d’Arenys de Munt, que es celebrarà demà passat i que a la xarxa compta amb dos nombrossíssims grups de suport. Són ‘CONSULTA PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA 13-S ARENYS DE MUNT‘, amb més de 4.000 adherits, i el grup ‘Volem REFERÈNDUM AUTODETERMINACIÓ a TOTS els municipis del país‘, que ja supera els 6.300 membres.
11.09.2009 ! 06.00h
Avui fa 295 anys els catalans lluitaven amb totes les seves forces per mantenir sota el seu poder la ciutat de Barcelona després de més de 13 mesos de setge per part de les tropes Borbòniques. L’onze de Setembre del 1714, finalment, la capital catalana va caure a les mans enemigues. Tot i això, no va ser fàcil pels espanyols. Al llarg de la guerra, prop de 35.000 catalans havien fet front als més de 40.000 soldats de les tropes Borbòniques. La ciutat comtal va rebre l’impacte de més de 30.000 bombes provinents dels canons de la Corona de Castella, gairebé una bomba per habitant. L’assalt final per part de les tropes enemigues va ser devastador destruint-ho tot al seu pas. 22.000 soldats nous penetraren a la ciutat contra els poc més de 2.000 catalans que encara quedaven dempeus i que donaren la vida per defensar la seva terra.
La Guerra de Successió tingué com a guanyadors als Borbons (amb el seu candidat, el futur Felip Vè) i els Àustries (amb l’arxiduc Carles). lluitaren per tota Europa per la corona d’Espanya, on va tenir caràcter de guerra civil perquè n’hi hagué partidaris dels dos candidats en tot el territori, encara que majorment concentrats els del Borbó al Regne de Castella i els de l’austríac a la Corona d’Aragó. Amb la victòria del Borbó, s’implanta un sistema polític uniforme, derogant-se els privilegis nobiliaris i els sistemes legals provinents dels diferents Regnes medievals que formaven Espanya. Per això, l’11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions catalanes austricistes.
295 anys més tard el combat no ha acabat. El poble català en el temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l’Onze de Setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significa el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l’onze de setembre de 1714, ara té una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l’opressió i suposa també l’esperança d’un total recobrament nacional.
41.474673
1.981406
M'agrada S'està carregant...
Filed under: General | Tagged: Catalunya | Leave a comment »