La selva la cuenca del Congo

Un registrador de los niños de pie delante de los registros de Afrormosia.

.

Un registrador de los niños de pie delante de Afrormosia troncos talados por su padre, que hace 400 francos congoleños (menos de 1 dólar EE.UU.) por día en una zona controlada por la belga-americano de registro Safbois gigante. Afrormosia es una especie de árbol protegida cuyo comercio internacional debe ser estrictamente regulado. Aproximadamente 40 millones de personas en la RDC dependen del bosque para sus necesidades básicas, tales como la medicina, la alimentación o la vivienda.

Unos 40 millones de personas dependen de la selva tropical de la cuenca del Congo para su subsistencia. Como el segundo bosque tropical más grande después del Amazonas, que también desempeña un papel vital en el control del cambio climático.

Más de 8 por ciento del carbono almacenado en el mundo existe en la República Democrática del Congo (RDC), convirtiéndola en la cuarta mayor reserva de carbono de los bosques en el mundo.

Haga clic en para las soluciones a la deforestación

Es el hogar de 270 especies de mamíferos, incluyendo al gorila en peligro de extinción, el chimpancé y el bonobo, y 39 especies exclusivas de la región, incluido el okapi y el elefante de los bosques. A pesar de su importancia crítica, la tala industrial ha puesto el futuro de los bosques, la vida que depende de él, y el clima del mundo, en peligro.

Las concesiones forestales en el África Central, principalmente en la República Democrática del Congo, cubren 50 millones de hectáreas de selva – un área del tamaño de Francia. El Banco Mundial, los países donantes internacionales y el gobierno de la RDC han estimulado la tala industrial que considera que podrá llevar el desarrollo y aliviar la pobreza. Este tipo de registro, sin embargo, los combustibles sólo estos problemas, engañando a la población local, que vive con menos de un dólar al día, fuera de sus tierras y medios de subsistencia.

Impuestos tramposos

Greenpeace ha descubierto el caos social y la destrucción ambiental causada por el sector maderero industrial, exponiendo a las empresas internacionales que participan en el comercio de madera ilegal, la evasión fiscal, el soborno y tratar con las empresas en la lista negra por el Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas.

Empresas como el alemán-suizo Grupo Danzer están engañando a la gente de África Central de grandes cantidades de dinero cada año a través de la evasión fiscal. En 2008, Greenpeace demostró la empresa por no pagar casi 8 millones de euros (dólares de los EE.UU. 10,8 millones) en impuestos, lo suficiente para pagar los 700.000 niños en la República Democrática del Congo para ser vacunados.

Las comunidades locales es una práctica común para las empresas a ‘pagar’ con sacos de sal, jabón, café, cerveza y azúcar, para el acceso a las zonas forestales que produce cientos de miles de dólares en beneficios.

Un río fluye a través del Parque Nacional de Salonga, situado en la República Democrática del Congo en la cuenca del río Congo. Es la mayor reserva de selva tropical de África tropical. Con sus 33.350 km2, el parque es más grande que Bélgica.

.

.

Ayudar a combatir el Cambio Climático

Los bosques actúan como grandes reservas de carbono, que son vitales para la lucha contra el cambio climático. Si la tala industrial se permite que continúe el desarrollo, la República Democrática del Congo riesgos de perder más del 40 por ciento de sus bosques para el año 2050. Esto liberará hasta 34,4 mil millones de toneladas de C02, aproximadamente igual al total de las emisiones del Reino Unido en los últimos 60 años.

El valor potencial de estos bosques como depósitos de carbono es mucho mayor que los ingresos generados por la tala industrial. Sustitución de la tala industrial con un financiamiento internacional del sistema de protección forestal sería económicamente beneficioso para la población local, proteger los medios de subsistencia y la biodiversidad, y también ayudará a salvar el clima.

Soluciones

No es demasiado tarde para proteger grandes áreas de bosque tropical intacto, pero se necesitan medidas urgentes.

Greenpeace está pidiendo

• Cero la deforestación en los bosques vírgenes tropicales del mundo en 2015.

• Adopción de “Bosques para el clima”, un mecanismo de financiación internacional que hace que la salvaguardia de los bosques intactos más económicos que su destrucción al por mayor.

• Medidas estrictas para poner fin al mercado internacional de madera ilegal.

• El gobierno del país para desarrollar un enfoque integrado, plan nacional de uso de la tierra, con la plena participación de las comunidades locales en la identificación de áreas de protección de los bosques desde el principio.

.

Jaume Satorra/Greenpeace España

GREENPEACE I TANQUEM LES NUCLEARS FELICITEN EL PARLAMENT DE CATALUNYA PER REFERMAR EL SEU REBUIG AL CEMENTIRI NUCLEAR

• Greenpeace España – 11 marzo 2010

El Parlament reconeix que la candidatura d’Ascó no ha complert amb els requisits d’informació i participació pública establerts en el Conveni d’Aarhus

.

Greenpeace i Tanquem les Nuclears- 100% Renovables feliciten el Parlament de Catalunya per haver refermat l’oposició a la ubicació del cementiri nuclear a Catalunya, en un plenari i amb el vot a favor de totes les forces polítiques llevat l’abstenció del Partit Popular de Catalunya i el Grup Mixt.

D’altra banda, el Parlament ha reconegut que la candidatura d’Ascó no ha complert amb els requisits d’informació i participació pública establerts en el Conveni d’Aarhus sobre l’accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions (1) en vigor a l’Estat espanyol des del 29 de març de 2005.

Per Greenpeace i Tanquem les Nuclears, la referència de la Resolució aprovada aquest  matí pel Parlament al Conveni d’Aarhus en el cas d’Ascó envia al Ministeri d’Indústria un missatge que va més enllà de Catalunya, ja que qüestiona la legitimitat del procés impulsat per Miguel Sebastián, ministre d’Indústria.

El Parlament de Catalunya s’uneix així a Greenpeace, Ecologistas en Acción i Tanquem les Nuclears, que ja havien denunciat que el procés iniciat pel Ministeri d’Indústria s’ha caracteritzat per la falta de transparència, l’absència de mecanismes participatius i la falta d’informació veraç a la població i als municipis. En aquest sentit, Greenpeace i Ecologistas en Acción han presentat un recurs a l’Audiència Nacional contra el procés, per la vulneració del Conveni d’Aarhus.

Segons les organitzacions ecologistes, la Resolució aprovada pel Parlament de Catalunya evidencia que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, hauria de suspendre de la Resolució de 23 de desembre de 2009, de la Secretaria d’Estat d’Energia, per la qual s’efectua la convocatòria pública per a la selecció dels municipis candidats a allotjar l’emplaçament del cementiri nuclear (denominat pel Ministeri d’Indústria com a Magatzem Temporal Centralitzat, MTC) dels residus radioactius d’alta activitat de totes les centrals nuclears de l’Estat i el seu centre tecnològic associat d’experimentació nuclear.

Greenpeace i Tanquem les Nuclears han recorden que, en el marc del debat sobre l’Estat de la Nació del 30 de maig de 2006 al Congrés dels Diputats, Zapatero va dir, respecte als residus nuclears: “I paral·lelament també està el tema dels residus, que exigeix, sense cap dubte, un ampli consens social d’organitzacions defensores del medi ambient, que exigeix el major consens territorial possible i tant de bo el major consens polític, perquè, com molt bé sap la S.S., és un problema de profundes implicacions”. En aquest sentit, les organitzacions ecologistes insisteixen què en cap cas no hi pot haver consens territorial i social sobre la política de residus nuclears d’alta activitat sense un debat ampli del model energètic i de la necessitat de substituir de forma progressiva però urgent les centrals nuclears per energies renovables.

Nota:
(1) Conveni sobre l’accés a la informació, la participació del públic a la presa de decisions i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient, elaborat a Aarhus (Dinamarca), el 25 de juny de 1998, ratificat per Espanya mitjançant instrument de 15 de desembre de 2004 i en vigor des del 29 de març de 2005.

.

Jaume Satorra/Greenpeace España

Greenpeace i Tanquem les Nuclears porten “residus radioactius” a la delegació de Govern a Barcelona per rebutjar el cementiri nuclear

• Estas en: Greenpeace España 04 març 2010

Van estar acompanyats per personalitats, representants de la societat civil catalana i dels partits polítics

.

Aquest matí Greenpeace i Tanquem les Nuclears-100% Renovables han lliurat a Joan Rangel, delegat del Govern central a Catalunya, quatre “bidons de residus radioactius” i una carta adreçada al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, en la qual se li demana que sigui coherent amb les seves paraules (1) i retiri el projecte de cementiri nuclear promogut per Miguel Sebastián, ministre d’Industria.

Les organitzacions demanen així la suspensió de la Resolució de 23 de desembre de 2009, de la Secretaria d’Estat d’Energia, per la qual s’efectua la convocatòria pública per a la selecció dels municipis candidats a allotjar l’emplaçament del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de combustible nuclear gastat i residus radioactius d’alta activitat i el seu centre tecnològic associat d’experimentació nuclear.

El procés iniciat pel Ministeri d’Indústria s’ha caracteritzat per la falta de transparència, l’absència de mecanismes participatius i la falta d’informació veraç a la població i als municipis. En aquest sentit, Greenpeace i Tanquem Les Nuclears creuen que el procés pot considerar-se il·legal ja que vulnera clarament els principis jurídics continguts al Conveni sobre l’accés a la informació, la participació del públic a la presa de decisions i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient, conegut com a Conveni Aarhus.

Representades de diferents organitzacions socials de Catalunya, han participat en la concentració en la qual s’ha realitzat el lliurament de la carta. Durant l’acte s’han desplegat diverses pancartes amb els missatges “No al cementiri nuclear” i “No al cementiri. No a les nuclears”. Així mateix, l’actor Pep Planas ha llegit un manifest en contra del projecte de cementiri nuclear.

Mitjançant aquest lliurament, Greenpeace i Tanquem li Nuclears han volgut recordar a Zapatero que Catalunya ha rebutjat, mitjançant el seu Parlament i el seu President de la Generalitat, que el cementiri nuclear s’instal·li a Catalunya i que, a més, en cap cas no hi pot haver consens territorial i social sobre la política de residus nuclears d’alta activitat sense un debat ampli del model energètic i la necessitat de substituir de forma progressiva però urgent les centrals nuclears per energies renovables.

Totes aquestes personalitats i les seves organitzacions han donat suport al manifest “Per gestionar els residus, tanquem les nuclears”, que recorda que l’energia nuclear no és acceptable pels múltiples riscs que comporta i que, a més, és prescindible donats tant la sobrecapacitat de generació elèctrica espanyola (per qual som exportadors nets d’electricitat) com el potencial combinat de les energies renovables i l’eficiència energètica; recorda que no existeix ni hi ha en cap perspectiva solució tècnica als residus radioactius d’alta intensitat; i estableix que gestionar aquests residus sense un calendari de les centrals nuclears (les úniques que els produeixen) constitueix un engany a la ciutadania, ja que permet augmentar indefinidament la càrrega letal de l’herència a les generacions futures.

Per tant, conclou el manifest, igual com la carta lliurada per a Zapatero, “augurem també el fracàs democràtic de totes les propostes de gestió de residus nuclears d’alta intensitat que no incloguin l’element clau: el calendari de tancament, progressiu però urgent, de les centrals nuclears, i la seva substitució per energies renovables”.

NOTA: (1) En el marc del debat sobre l’Estat de la Nació del 30 de maig de 2006 en el Congrés dels Diputats, Zapatero va dir, respecte als residus nuclears: “I paral·lelament també està el tema dels residus, que exigeix, sense cap dubte, un ampli consens social d’organitzacions defensores del medi ambient, que exigeix el major consens territorial possible i tant de bo el major consens polític, perquè, com molt bé sap la S.S., és un problema de profund calat”.

.

Jaume Satorra/Greenpeace/España

Greenpeace España premiada por su labor en favor del medio ambiente y la paz

Estas en: Greenpeace España 26 febrero 2010

.

Juan López de Uralde recoge el remio Foro Cívico ‘Sáez Porres’ en la Sala Gonzalo Berceo de Logroño. En este ‘IX Certamen Justicia y Solidaridad’ se ha querido destacar a Juantxo por su “intensa labor en favor del medio ambiente y la paz en España y en el resto del mundo”.

.

España — El director de Greenpeace, Juan López de Uralde, recibió en la tarde de ayer el premio Foro Cívico ‘Sáez Porres’ en la Sala Gonzalo Berceo de Logroño. En este ‘IX Certamen Justicia y Solidaridad’ se ha querido destacar a Juantxo por su “intensa labor en favor del medio ambiente y la paz en España y en el resto del mundo”.

Fue una cálida y emotiva ceremonia que comenzó con la conferencia del periodista Jose Antonio Mourenza, titulada ‘El topo y la mosca’, donde relacionaba los tiempos de la transición y de la revista “El topo” con el trabajo de algunas organizaciones en la actualidad. Después la cantante y compositora riojana Ángela Muro actuó para todos los presentes en un teatro lleno hasta la bandera.

Para finalizar tuvo lugar la entrega de premios donde Juan López de Uralde recogió su galardón y agradeció a la organización el premio cuyos valores se encuentran íntimamente relacionados con aquellos que son estandarte de la organización a la que representa, Greenpeace España: la justicia y la solidaridad.

.

• Coméntalo en el blog

.

Jaume Satorra/Greenpeace España

Cementiri nuclear: Els enganys i omissions d’un sorteig macabre

19 febrer 2010 per Greenpeace Espanya

N’hi ha prou amb aturar la mirada en aquest sorteig d’un cementiri nuclear entre petits municipis perduts de la mà de Déu (un esperpent que el Govern vol fer passar per política de gestió dels residus nuclears a Espanya), per adonar-se fins a quin punt es tracta d’un procés basat i trufat de mentides, i en grans omissions. Uns enganys i omissions que no es troben en les ordres ministerials, sinó a tot l’embolcall de generació d’opinió pública que ha envoltat el procés i que és imprescindible per al seu ( improbable) èxit.

Comencem per els enganys:

– El cementiri nuclear no es va aprovar per unanimitat al Congrés dels Diputats, com se’ns ha bombardejat des dels mitjans.

– Espanya no envia els residus nuclears de les seves centrals a França.El que es va enviar a França va ser exclusivament el combustible nuclear gastat de la central de Vandellós-1 (Tarragona, que va tancar el 1990 després de patir un accident) i que, per decisió del règim franquista (entestat a tenir un programa nuclear militar), es enviament a aquest país des de 1972 fins a mitjans dels 90 per al seu reprocessament, és a dir per extreure el plutoni utilitzable en armes nuclears que tanca el combustible irradiat.

– Espanya no necessita un magatzem temporal centralitzat, ni hi ha urgència per adoptar aquesta opció: es poden emmagatzemar en magatzems individualitzats, com el que existeix ja en Zorita (que va tancar el 2006). La central d’Ascó ja està construint un, davant la saturació de les seves piscines.

– El cementiri nuclear no soluciona res: només emmagatzema els residus fins a l’any 2070. No hi ha enlloc cap solució que eviti que els residus siguin perillosíssims durant centenars de milers d’anys. No hi ha cap solució tècnica per a la seva gestió definitiva i segura.

– El “Centre Tecnològic Associat” al cementiri nuclear no estudiarà la cura del càncer amb radioteràpia – com es va voler fer creure als veïns d’algun dels pobles candidats -: comportarà un reactor nuclear experimental sobre la transmutació … més perillós (encara) que un reactor nuclear comercial. Un reactor experimental que ratificaria la mort social i econòmica de l’entorn al municipi que arribés a acollir el cementiri.

Però encara són més significatives les omissions en el debat al voltant del cementiri nuclear. La primera: que sí que necessiten el cementiri nuclear són ENDESA, IBERDROLA i Gas Natural-Unión Fenosa. Per dues raons. En primer lloc, per preparar l’allargament de la vida dels seus envellides centrals – de 25 fins a 40 anys i, si poden, fins als 60, primer han de convèncer (falsament) l’opinió pública de que la qüestió dels residus nuclears està ” resolta “.

I en segon lloc, aquestes societats volen alliberar els seus emplaçaments i poder dedicar-los a altres activitats en el futur … I també per estalviar-se més aviat possible el cost de la gestió dels seus residus nuclears, perquè en treure’ls de les centrals i traslladar-los al ATC, aquest cost l’assumeix tot seguit ENRESA (que funciona amb els nostres diners, amb diners públics).

L’última gran defecte que l’energia nuclear és prescindible en el sistema elèctric espanyol. La sobrepotencia instal.lada permetria tancar totes les nuclears de forma immediata. Per minimitzar el problema dels residus radioactius s’ha de posar en marxa un pla de tancament progressiu però urgent de les centrals nuclears, que són les que els produeixen. Espanya és exportadora neta d’electricitat, no és cert que depenem de l’energia nuclear francesa a cap proporció significativa. El que és significatiu és l’increment espectacular de l’aportació de les energies renovables al mix espanyol: aquest gener han produït el 39% de la electricitat – enfront d’un 23% el gener de 2009. De fet, segons Red Eléctrica Española, el 26% de l’electricitat generada a Espanya el 2009 va ser d’origen renovable, mentre que l’energia nuclear va representar el 18%. La transició cap a un sistema 100% renovable ja ha començat – i que accelerarà encara més pel que fa deixem enrere la rígida energia nuclear.

Al final, aquest sorteig macabre, amb els seus enganys i omissions, demostra que, amb els residus nuclears, l’únic sensat que es pot fer és tancar l’aixeta – tancar les centrals nuclears, de forma ordenada, però urgent. Pel bé de la nostra salut, del medi ambient … i del futur del nostre sistema elèctric.

.

Anna Rosa Martínez, delegada de Greenpeace a Barcelona

==============================================================

* ELS YEBRANOS CELEBREN honres fúnebres CONTRA EL CEMENTIRI NUCLEAR. Data i hora: divendres, febrer 19, 2010 20:00. Lloc: Yebra, Ajuntament. Lloc: Yebra, Fuentenovilla, Pioz, El Pozo de Guadalajara, Chiloeches i Guadalajara
MARXA CONTRA EL CEMENTIRI NUCLEAR. Avui som: dissabte 20 de febrer i diumenge 21

* Dissabte 27 febrer, Manifestació a Guadalajara contra la instal lació del cementiri nuclear de residus radioactius d’alta activitat a la nostra terra. Començarà a les 18:00 h. al parc Sant Joan Bosco, a la intersecció de Avda Castilla amb el c / Toledo (al costat de la presó). El recorregut anirà per l’Av Castilla fins a la rotonda de la Constitució, continuarà per c / Dr Fernández Iparraguirre fins a la plaça de Santo Domingo. A continuació es llegirà el comunicat i hi haurà actuacions musicals.

El director de Greenpeace UK i l’Índia demanen el cap del president de l’IPCC

Després de publicar que el president de l’IPCC, Rajendra Pachauri, sabia l’error en la predicció sobre les glaceres de l’Himàlaia abans de la cimera de Copenhaguen i no va dir ni va fer res ha provocat que el director de Greenpeace UK demani la dimissió i l’Índia amenaci d’abandonar l’organisme.

.

05.02.2010

Tres dies després que saltés als mitjans l’escàndol-descobert per alguns blocs escèptics unes setmanes abans– Que el Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic (IPCC) assegurava que les glaceres de l’Himàlaia es fondria el 2035 sense més base que una entrevista periodística a un científic indi, l’organisme de l’ONU va publicar una correcció.

Per a molts va ser suficient. No obstant això, poc després es va saber que el president de l’IPCC, Rajendra Pachauri, tenia en nòmina al científic que havia fet aquesta predicció i que tots dos van aconseguir fons d’investigació gràcies a aquest “error”. Ara, a més, un periodista de Science ha assegurat que el novembre del passat any, abans de la cimera de Copenhaguen, va preguntar a Pachauri sobre aquest assumpte, sense que l’IPCC reaccionés, segons ha revelat el Times. La resposta del líder de l’IPCC va ser: “No tinc res a afegir sobre les glaceres”.

El periodista de Science, Pallava Bagle, va entrevistar de nou la setmana passada a Pachauri i li va preguntar per què no li va fer cas i si no tindria a veure amb la possible publicitat negativa que hagués pogut suposar per a la cimera de Copenhaguen. Pachauri va assegurar que no va ser aquesta la raó, sinó que estava molt ocupats. No obstant això, quan es van posar a això, van publicar una declaració “en tres o quatre dies”. És a dir, va reconèixer que sabia l’error abans de Copenhaguen i que no va fer res fins que va saltar als mitjans.

Greenpeace UK: “Ha de dimitir”

John Sauve, director de Greenpeace a Regne Unit, ha declarat que Pachauri hauria d’haver actuat en el mateix moment en què va ser informat de l’error i publicar una correcció, encara que hagués posat a l’IPCC en una situació delicada just abans de la cimera de Copenhaguen, segons informa el Times. Sauve ha precisat que “és la manera com es gestionen els errors pel que fa a la credibilitat d’una institució” ia la seva manera de veure Pachauri no va passar la prova al ocultar.

“L’IPCC necessita recuperar credibilitat. Pot això succeir amb Pachauri? No ho crec. Necessitem algú que estigui molt ben considerat i que tingui un excel lent criteri i sigui vist pel públic mundial com algú que està de part seva “, va afegir. Amb una persona així al capdavant,” preparada per revisar com treballa l’IPCC “, es podria recuperar la confiança en l’organització.

Índia amenaça de deixar l’IPCC

El Govern indi, que va haver d’aguantar les crítiques de Pachauri a un estudi sobre les glaceres bastant més seriós que les xifres de l’IPCC (va arribar a qualificar de “ciència vudú”) ha fet un pas més enllà. Segons informa el Telegraph, El ministre de Medi Ambient, Jairam Ramesh, ha anunciat que seu país abandonarà l’IPCC perquè “no pot confiar” en el grup encapçalat per Pachauri.

A més, el Govern ha d’establir un Institut Nacional d’Glaciologia Himàlaia per estudiar la situació real de les glaceres i un “IPCC indi”, formant per 125 institucions científiques del país, per produir un informe alternatiu sobre les conseqüències del canvi climàtic a l’Índia.

Pachauri: És tot una conspiració de les empreses

En declaracions a la televisió índia, el qüestionat president de l’IPCC ha assegurat que els atacs en contra estaven sent orquestrat per empreses que, a causa de les accions contra el canvi climàtic recomanades per l’IPCC, estaven reduint els seus beneficis. “La meva credibilitat ha estat establerta en ser reelegit el 2008 per tots els països del món. Han d’estar satisfets per la qual cosa vaig fer en el quart informe de l’IPCC perquè m’han deixat a càrrec de completar el cinquè, una cosa que tinc tota la intenció de fer “, va assegurar. No obstant això, aquesta reelecció va ser anterior a què es descobrissin nombrosos errors en l’informe.

En qualsevol cas, sembla que aquests esdeveniments estan amargant la publicació de la seva novel, Que relata el viatge espiritual “d’un científic per l’Índia, Perú i els Estats Units. El llibre, segons sembla, té un to bastant pujat, Amb descripcions força detallades dels nombroses trobades sexuals del protagonista amb diverses dones. Amb Shirley MacLaine, que apareix en la novel com un personatge més, la relació és platònica.

.

Més notícies:

El Govern britànic conclou que els calentólogos ocultar dades il.legalment

ORGE ALCALDE: “Si Pachauri dimiteix, no serà el primer”

El president de l’IPCC es va folrar per dir que les glaceres es fondria el 2035

L’escàndol climàtic qüestiona la veracitat de l’escalfament global

No quiero un cementerio nuclear

3 Febrero 2010 por Greenpeace España

Porque los residuos radiactivos de alta actividad son un material muy peligroso, debido a su elevado potencial radiotóxico y a su alto nivel de radiactividad, que persiste durante cientos de miles de años.

Porque no existe ninguna solución técnica que garantice que no se producirán efectos negativos sobre la salud humana y el medio ambiente a corto, medio o largo plazo.

Porque la búsqueda de una solución a los residuos producidos debe contar necesariamente con un amplio acuerdo social entre todos los sectores afectados.

.

GREENPEACE RESPONDE:

-CIERRE DE LAS CENTRALES NUCLEARES:

Dado que las centrales nucleares son las producen estos residuos, el primer paso que hay que dar es dejar de producirlos. ¿Cómo?: aprobando un plan de cierre progresivo pero urgente de las centrales nucleares y su sustitución por energías renovables.

.

– PARA LOS RESIDUOS YA EXISTENTES:

Su almacenamiento donde éstos se hayan producido, es decir, en cada central nuclear. ¿Cómo?: en contenedores en seco, en superficie, de forma accesible, vigilada y recuperable. Esta sería la manera que respetaría lo más posible la seguridad de la población, trabajadores y medio ambiente.

.

– ¿Qué puedo hacer yo?: Difundir la campaña en redes sociales, enviarselo a un amigo, utilizar algunos de los banner de la campaña en tu blog.

.

– Unirte a Yosoyantinuclear: Ya somos más de 69.000 mil…¿ todavía no te has apuntado?

– Reenviar a un amigo

– Web NO QUIERO UN CEMENTERIO NUCLEAR

.

Jaume Satorra/Greenpeace España

El cementerio nuclear no traerá riqueza

3 Febrero 2010 por Greenpeace España

La energía nuclear no trae riqueza. Quizá la traiga para los dueños de las centrales nucleares, una vez que éstos logran amortizarlas (siempre gracias a todo tipo de escandalosos subsidios directos e indirectos, generosamente concedidos a costa del dinero de los ciudadanos). Pero no para los municipios donde se ubican las instalaciones nucleares, ni para las comarcas adyacentes.

Los municipios nuclearizados mantienen una marcada dependencia económica de las instalaciones nucleares, debido a la baja incidencia que las mismas han tenido en su desarrollo económico, al haber sido escasa su aplicación a la ejecución de proyectos de inversión que contribuyesen a la generación de economías alternativas. Esta frase no es de Greenpeace: es del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo, que dirige Miguel Sebastián.Está sacada de la Orden que elabora el Ministerio para regular las asignaciones a los municipios del entorno de las instalaciones nucleares

A causa de su peligrosidad, las centrales nucleares ahuyentan cualquier iniciativa de desarrollo alternativo en el municipio que lo albergue y en su comarca. Esto es un hecho evidente para cualquiera que analice los parámetros poblacionales y socioeconómicos de los pueblos con centrales nucleares.

Y ahora el ministro Sebastián quiere hacernos creer que el cementerio nuclear centralizado para los residuos radiactivos de alta actividad de las centrales nucleares (el llamado ATC, Almacén Temporal Centralizado) y su centro de experimentación nuclear asociado van a traer desarrollo y prosperidad al municipio que lo albergue.

Los residuos radiactivos de alta actividad son un producto inevitable de las centrales nucleares. Son un producto muy peligroso, debido a su elevado potencial radiotóxico y a su alto nivel de radiactividad, que persiste durante cientos de miles de años.

El ATC traerá la muerte económica y social a la comarca donde se instale, ya que alejará cualquier posibilidad de llevar a cabo un desarrollo sano y sostenible en sus pueblos, y expondrá inevitablemente a las personas y al medio ambiente a graves e innecesarios riesgos.

.

Carlos Bravo, responsable de la campaña de energía de Greenpeace.

Greenpeace diu que la Junta d’Andalusia nega la protecció al Parc Natural Cap de Gata-Níjar

Greenpeace recorre al Suprem l’oposició de la Junta a la paralització del PORN del Parc pel greu impacte ambiental de l’hotel il legal del Algarrobico.

.

Almería, Dissapte, 30 gener, 2010

ALMERÍA.- Esapanya –El Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de 2008 ha estat suspès cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) per protegir l’urbanisme al paratge de El Algarrobico. El TSJA conseqüentment ha dictat dos actes, del 10 i 31 de març de 2009, adoptant la mesura cautelar de paralitzar el nou PORN a les zones urbanes, urbanitzables i zones C3 (1) en la totalitat del Parc Natural Cap de Gata-Níjar, entre elles a El Algarrobico, pels “danys irreversibles que suposaria la urbanització d’aquestes àrees al Parc”.

La Junta d’Andalusia ha interposat un recurs de cassació al Tribunal Suprem que té com a objectiu anul.lar les sentències del TSJA. La Junta, sota l’aparença de voler protegir El Algarrobico, el que pretén és donar cobertura als seus excessos urbanístics.Greenpeace recorda les manifestacions públiques de l’ex-consellera de Medi Ambient, Fuensanta Coves, en què afirmava que l’hotel és “lleig però legal”.

“L’ambigüitat de la Junta d’Andalusia pel que fa a la demolició o no de l’hotel s’ha reflectit una vegada més en les recents declaracions de la consellera de Medi Ambient, Cinta Castillo, en afirmar que la Junta nega que l’hotel d’El Algarrobico perjudiqui l’ Cap de Gata “, ha declarat Pilar Marcos, responsable de la campanya de Costes.

Amb aquest PORN la Junta d’Andalusia pretén donar cobertura legal al que la sentència de 2008 del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 d’Almeria qualifica com “… grollera maniobra de substituir la planimetria del PORN oficialment publicada el 1994 per una altra.

La Junta d’Andalusia, uns tres anys després que el 1994 classificar el paratge d’El Algarrobico com “àrees naturals d’interès general” modificar per la via de fet i sense sotmetre’l a participació pública la classificació d’aquest paratge. Després, el 2008 va qualificar els terrenys com a “nuclis habitats existents i altres zones transformades, zones C3”. (2)

En agrupar el terreny del Algarrobico a les zones C3 sota les figures de “nucli” i “zones transformades”, la Junta disposa d’aquest instrument que li permetrà aplicar un o altre criteri de forma arbitrària per adaptar-se a les sentències que vagin pronunciant en els nombrosos recursos legals. Lògicament les dues figures haurien de tenir una regulació separada, ja que si el que es pretén és restaurar les “àrees transformades”, no han d’estar inclosos els “nuclis habitats preexistents”, que tenen tot el dret a seguir existint per ser edificis legals que ja existien .

“Si el que realment pretén la Junta és restablir El Algarrobico a la seva situació anterior, no ha de seguir recorrent els pronunciaments judicials a favor del medi ambient, sinó que n’hi hauria prou amb mantenir amb el mateix nivell de protecció que ja tenia el 1994 i aplicar la normativa mediambiental que obliga a restaurar el medi danyat a la seva situació original “, conclou Marcos.

.

Més noticies de Greenpeace (Almería):

http://www.teleprensa.es/index.php?zona=buscador&patron=greenpeace

..

Jaume Satorra/Greenpeace Espanya

El canvi climàtic preocupa a Almuñécar

Alamería, – Dissapte gener, 2010

ALMUÑECAR.- La xerrada organitzada el divendres 22 per IU d’Almuñécar ha estat un èxit de públic i participació. El públic que abarrotava el saló de Plens de la Casa de la Cultura va allargar amb les seves intervencions l’acte fins a les deu de la noche demostrant la viva preocupació que hi ha al municipi per aquest tema.

La xerrada va començar puntualment a les 19,30 amb una introducció del regidor d’IU. Fermín Tejero va relacionar de forma directa l’ocupació del territori, el consum exagerat de emergia fòssils i el creixement desmesurat amb una sèrie de fenòmens climatològics que estan suposant un important cost econòmic i ecològic. Va aprofitar l’ocasió per criticar que en un municipi amb problemes d’aigua s’estiguin tirant milions de litres d’aigua cada dia per haver permès la construcció d’edificis que no estan adequadament impermeabilitzats.

Després de la intervenció de Fermín Tejero, es va projectar un documental titulat ‘L’últim hivern’. El documental barreja informes de científics espanyols amb imatges aèries preses de diferents punts de la geografia espanyola comparant la situació actual amb la de fa trenta anys. El documental mostra imatges impactants del moment en què l’aigua envaeix una cotxera i atrapa dins al ciutadà que va morir a la tempesta d’Almuñécar fa dos anys.

S’insisteix en el documental en què el canvi climàtic s’està concretant en el nostre país en tres elements: primer, l’elevació progressiva de la temperatura mitjana; segon, la desertització de zones cada vegada més àmplies del territori, i tercer, l’aparició cada vegada més freqüent d’onades de calor i de tempestes violentes capaços de descarregar quatre-cents litres en una hora.La conjunció d’aquests tres elements està provocant ja fortes pèrdues econòmiques als ciutadans ia les administracions.

El coordinador provincial d’Ecologistes en Acció va parlar del problema a escala planetària, va plantejar la necessitat que s’acceptin com a veritats objectives les dades incontestables que s’aporten des del món de la ciència i va demanar als dirigents que adoptin mesures eficaces per canviar aquesta tendència. Javier Egea va criticar l’actuació de la socialdemocràcia en la política global energètica reobrint el debat sobre l’energia nuclear, que és la més perillosa de totes sense cap dubte. Egea va ressaltar la incapacitat dels governs per prendre acords en la recent cimera de Copenhaguen i va expressar la seva convicció que la detenció del responsable de Greenpeace era un avís que els governs no estaven disposats a consentir la més mínima protesta pel que fa a les línies generals de la seva política energètica. Javier Egea va explicar que és impossible que tots els éssers humans consumeixin al mateix nivell que ho fem els europeus perquè el planeta no ho resistiria, raó per la qual s’imposa un canvi radical en els hàbits de vida recuperant costums antigues que continuen sent vàlides i que són respectuoses amb el medi ambient. No és veritat que hi hagi creixement sostenible, va concloure Javier Egea, perquè tot el que es creix es fa a costa d’esprémer recursos naturals de difícil o impossible regeneració.

Les nombroses intervencions del públic es van centrar en la importància d’actuar a nivell personal en les petites mesures que cada un dels ciutadans poden prendre a nivell de consum o reciclatge. Igualment es van plantejar diverses crítiques a la gestió municipal en el tema dels contenidors de reciclatge, l’urbanisme salvatge o el malbaratament d’aigua en el reg de plantes que estan perfectament adaptades a la sequera com és el cas de les palmeres. També des del públic es va criticar que no es aprofiti l’energia solar i que quan es pren una iniciativa en aquest sentit per part de l’ajuntament sigui per posar el negoci en mans d’una empresa privada.

Per acabar l’acte, el coordinador local d’IU va posar a disposició del públic el documental emès, que va ser demandat per molts assistents donat el seu gran interès i rigor científic.

.

Jaume Satorra/Greenpeace Espanya

L’energia nuclear pertany al passat

Ara és el 24 aniversari de l’explosió de Txernòbil, la major catàstrofe nuclear civil de la història. Propagació de contaminació greu a més de 150.000 quilòmetres quadrats a Bielorússia, Ucraïna i Rússia. Els núvols radioactives, radiació dipositat milers de quilòmetres de distància. Centenars de milers de persones van haver de ser evacuades, i milions més es van quedar a viure en zones que eren perillosos per a la seva salut i la seva vida.

Els estudis científics han demostrat que les conseqüències de la catàstrofe de Txernòbil podria superar un quart de milió de casos de càncer i prop de 100.000 càncers mortals. No obstant això, la indústria nuclear està intentant explotar la decoloració dels records del desastre. És tractar de reviure el seu negoci perillós. Però, fins i tot 22 anys després de Txernòbil la mateixa barreja d’incompetència, la pressió política i econòmica, l’encobriment i l’arrogància que porten a la de Txernòbil segueix.

Situacions perilloses com ara les reaccions nuclears no controlats, a prop de reactor de fusió o fallida dels sistemes de seguretat fonamental, s’han succeït en els últims deu anys al Japó, EUA, Regne Unit, Suècia, Bulgària i altres països.

Fuga Nuclear Espanyola

El recent escàndol que exposa a la planta nuclear d’Ascó espanyol, una vegada més confirma aquesta tendència mortal. Nombrosos errors i errors en el sistema de seguretat es deriven de la radioactivitat de ser alliberat. Inicialment, la gestió no va reportar l’accident a l’autoritat de seguretat nuclear ni tampoc advertir al públic. De fet, diversos grups de nens de l’escola estaven de visita a la planta, mentre que la fuita estava en curs. Quan les partícules radioactives es troben en terres públiques, els operadors de la planta es va veure obligada a admetre l’accident, però amb la cooperació de l’autoritat de seguretat de l’Estat la magnitud de l’accident va ser minimitzat per diversos dies. L’escapament radioactiu que va ser, de fet, diversos centenars de vegades més gran que es va anunciar inicialment, més d’un miler de persones necessàries per a ser controlats. Perilloses partícules radioactives s’han trobat fins a 60 quilòmetres de distància. Greenpeace Espanya ha demanat que es denúncia penal contra l’operador i va demanar a la Comissió Europea per a una investigació independent.

La indústria nuclear francesa està pressionant a les empreses més global, però darrere de les relacions públiques segueixen sent els mateixos defectes. És una cosa nova “Reactor Europeu pressuritzat” (EPR) del projecte es promou per ser més segur, més barat i més fiable. No obstant això, aquest nou vaixell insígnia de la indústria nuclear ja és un fiasco a Finlàndia. Després de menys de tres anys de construcció, és de dos anys de retard, 1,5 milions d’euros respecte al pressupost i ple de problemes greus de seguretat a la base de formigó, el vas del reactor, canonades i protecció de contenció.

Una construcció de segon EPR va començar el desembre passat a França amb les garanties que seria un projecte model. No obstant això, la llista dels problemes dels inspectors han descobert després de només tres mesos de la construcció és l’embassament: base de formigó del reactor s’ha vessat de forma incorrecta, la llosa base de formigó per al reactor ha desenvolupat esquerdes, barres d’acer de reforç ha estat mal organitzat, en la línia de contenció d’una quarta part de les soldadures són deficients. Tot just un registre per inspirar confiança en qualsevol projecte de construcció, i molt menys una central nuclear.

La indústria nuclear continua encallada en els accidents, la mentida, l’encobriment i la incompetència. Reactors renaixement d’avui “es amenaça de convertir-se en Chernobyls matí.

Els grans bancs dir no a la nuclear

Afortunadament ofensiva de seducció de la indústria nuclear està sent rebutjat. Dos dies abans de l’aniversari d’aquest any de l’accident de Txernòbil, diversos bancs van anunciar que no anaven a posar els seus diners en una construcció dels reactors de risc a la planta de Mochovce a Eslovàquia. Aquesta retirada segueix a una campanya internacional per nosaltres i altres grups ecologistes de tot Europa i al Japó.

L’energia nuclear és més de cinquanta anys d’edat i sempre ha estat cara, bruta i perillosa. El que realment necessitem a la centaura 21 és una revolució energètica que es centra en l’eficiència energètica, ús net de combustibles fòssils, les energies renovables i l’estat de les estacions d’art descentralitzat el poder. Nostre informe: «la [R] evolució ‘, els detalls de com reduir a la meitat les emissions globals de CO2 per a l’any 2050, utilitzant la tecnologia existent i deixar d’oferir energia a preus assequibles i el creixement econòmic. Una revolució en la política energètica i l’evolució en la manera en què utilitzem l’energia.

No hi ha lloc per a la perillosa energia nuclear cars per satisfer la demanda futura d’energia o per ajudar a evitar el canvi climàtic catastròfic. Txernòbil mai ha de ser oblidat, però l’energia nuclear pertany al passa.

Greenpeace USA 702 H Street, NW, Suite 300, Washington, DC 20001 (202) 462-1177

Jaume Satorra/Greenpeace Espanya

Posar fi a la crisi de l’Àrtic

27 gener 2010 –TROMSØ, Noruega —

En cas de les companyies petrolieres se’ls permet prendre avantatge de la fusió del gel per perforar per més petroli en l’escalfament de l’Àrtic? En cas de les flotes de pesca industrial es permeti perseguir les últimes restes de peix-a les poblacions a les zones on el gel ja ha deixat dels seus vaixells? Nosaltres diem no: igual que qualsevol persona que creu que vostè no apagar el foc amb gasolina.

El retrocés de la mar de gel polar-és una de les senyals d’alerta del nostre planeta d’emergència que com sempre ens està posant tot en aigua calenta. No obstant això, en conferència de la Frontera de l’Àrtic a Tromsø, Noruega, els governs i els interessos corporatius estan considerant mesures per convertir les regions dels nous de gel de l’oceà lliure en una bonança per a les grans empreses.

No és temps per a un país lliure per a tots. És hora de protegir l’oceà Àrtic de tensió addicional per donar l’ecosistema, els peixos i la fauna silvestre que dóna suport i els pobles i comunitats que en depenen les millors possibilitats d’adaptació i supervivència.

I per això avui, entre els dignataris reunits, representants de la indústria, i els científics que assisteixen a la reunió, estem demanant una moratòria immediata de totes les activitats industrials a les zones històricament coberts pel gel marí.

Com Mads Christensen, director executiu de Greenpeace Nordic va dir en la demanda de la prohibició: “Estem en una cruïlla, el camí que hem de prendre és una prova d’intel ligència: hem de perforar i cremar les reserves de combustibles fòssils que són accessibles només pel canvi climàtic està causant la per fondre el gel del mar? O hem de protegir l’Àrtic i donar-li i les comunitats que hi viuen l’oportunitat d’adaptar-se als canvis ia greus que tenen lloc? “

És una demanda en negreta. Però algú ha de parlar dels béns comuns globals, i per a la vida silvestre i la natura que no té veu en la taula.

Danys Humans

A mesura que l’oceà Àrtic es fon, més àrees que històricament van ser bloquejades pel gel s’obren cada any. Les companyies petrolieres de tot el món estan lluitant per obtenir permisos d’extracció de petroli en el llit marí de l’Àrtic. Aquestes companyies són sovint procedents dels Estats costaners de l’Àrtic com els Estats Units i Noruega.

La regió de l’Àrtic s’ha demostrat en el passat a ser extremadament vulnerables als vessaments de petroli – més de 20 anys després del vessament del petroler Exxon Valdez, el petroli d’aquest desastre encara es poden trobar a Prince William Sound.

Sabent això, sembla increïble que els permisos de perforació de petroli i gas encara ha de ser considerat. No obstant això, en compte i que han estat concedides, i més recentment al Mar Chuchki, al nord de l’Estret de Bering. Els danys causats per un vessament seria molt difícil de netejar, i posaria en perill el ja s’ha subratllat la fauna àrtica i la flora.

Irònicament, la possibilitat d’extracció de petroli no existiria si no fos pel canvi climàtic i l’addicció humana a la crema de combustibles fòssils. El canvi climàtic ja està tenint efectes clars en l’Àrtic, en particular, sobre les glaceres a Groenlàndia, així com sobre l’extensió dels gels marins.

Greenpeace va organitzar el passat estiu els científics a bord del Arctic Sunrise per estudiar l’abast dels danys. Els primers resultats de la seva investigació serà presentat en la conferència de les fronteres de l’Àrtic, a la part científica del programa.

Algunes de les impressionants fotografies realitzades durant el viatge també es presentarà, per recordar als delegats del que està en joc.

El gel marí es basa l’ecosistema de l’Oceà Àrtic, és difícil imaginar l’abast i la gravetat dels impactes que es produiran com el gel continua reduint, prim i desapareixen tot l’any, però sí que sabem que hi haurà un gran impacte en les espècies que depenen del gel com com els óssos polars, morses, foques i balenes de gel – És molt poc probable que aquestes espècies podrien adaptar-se a la vida a la terra en absència de gel marí estival. Al seu torn, les comunitats que depenen d’ells per a la seva subsistència es veurà greument subratllar.

L’acidificació de l’oceà

Però el gel en retirada no és l’única amenaça que enfronta l’Àrtic.Com el diòxid de carboni de la combustió de petroli i el gas entra a l’atmosfera, les concentracions de diòxid de carboni en l’oceà pujar i, pel que és més àcid. El diòxid de carboni es dissol en aigua freda, més ràpid que ho fa en calent. Però que l’emmagatzematge té un preu. Valor del pH de l’oceà ha disminuït gairebé un 30 per cent en els últims 250 anys a nivells no vistos a 800.000 anys. La previsió és que d’aquí a 50 anys en la majoria de l’acidesa dels oceans arribarà a un punt en el que afecten la producció de petxines de plàncton, amb seguiment sobre els efectes que l’ona expansiva a la cadena alimentària a afectar les poblacions de peixos i mol.luscs, així com aus i mamífers marins.

Afegint a la tensió de la disminució de mar-gel amb noves tensions derivades de l’activitat industrial humana seria una bogeria. A falta d’una comprensió profunda del futur de l’ecosistema de l’Àrtic i la vulnerabilitat de la seva fauna, el principi de cautela exigeix que es mantingui l’activitat industrial de sortida: la responsabilitat recau sobre el petroli, la pesca i la indústria de minerals per provar les seves activitats sostenible – no en la comunitat del medi ambient per demostrar el dany probable.

World Park Àrtic?

A qui pertany l’oceà Àrtic? Els països ara reclama el fons del mar com a pròpia eren els mateixos que van estar d’acord amb Greenpeace a la dècada de 1990 que l’Antàrtida ha de ser anul • lada per la humanitat. Ara que tenen l’oportunitat de reclamar un tros d’un pastís de contracció, però, tota idea de fer el correcte o l’administració adequada d’un ecosistema fràgil, s’estan apartant.

Malgrat l’enorme pressió del guany, però, Greenpeace creu que és possible per protegir aquest oceà de destrucció. L’ecosistema marí serà sotmès a una pressió increïble una vegada que el gel es fon.És essencial que les activitats humanes no imposa una pressió addicional que pot ser evitat.

Les indústries i els països desitjosos d’avançar en l’Oceà Àrtic pot considerar desgavellada que es veurà frustrat. Però nosaltres sabem per experiència que quan milions de persones que traçar una línia en el gel i dir-li a la indústria per a mantenir les seves mans lluny, l’impossible pot passar. Antàrtida està fora de perill de l’exploració de petroli avui en dia. Hem de protegir l’Àrtic per al demà

.

Greenpeace USA 702 H Street, NW, Suite 300, Washington, DC 20001 (202) 462-1177

Greenpeace critica que la UE persisteixi en els errors de Copenhaguen

Europa es resisteix a augmentar el seu compromís de reducció d’emissions mentre la presidència espanyola defensa més subvencions al carbó

.

29 gener 2010

La presidència espanyola de la UE ha fixat com una de les seves prioritats la recuperació econòmica i la creació d’ocupació. El seu programa oficial, Innovant a Europa, té com a objectiu central per als sis mesos de mandat consensuar una nova estratègia en el si de la UE per al creixement i l’ocupació: Europa 2020. El Govern espanyol indica igualment la seva intenció de convertir la UE en un actor global més influent i d’enfortir la participació ciutadana en les polítiques Unió.

.

Espanya – Després de la presentació oficial dels compromisos de reducció d’emissions europeus per a 2020, mitjançant una carta enviada al Secretariat de les Nacions Unides, Greenpeace considera que la Unió Europea (UE) ha tornat a desaprofitar una valuosa oportunitat per recuperar el seu lideratge climàtic.

.

Ha renunciat a augmentar el seu grau d’ambició quant a reducció d’emissions presentant davant l’ONU els mateixos compromisos que ja es van revelar com insuficients a Copenhaguen: només el 20% unilateral amb la possibilitat, fortament condicionada, d’arribar al 30% en cas de “esforç internacional comparable”.

Greenpeace considera totalment irresponsable que la UE ofereixi un compromís de reducció d’emissions que representa tan sols la meitat del que recomanen els científics i considera incomprensible la manca de visió, tant ambiental com econòmica, del vell continent que, tenint la possibilitat tecnològica d’assolir els objectius recomanats per la ciència per salvar el clima i reactivar l’economia, segueix sense estar decidida a assumir el repte.

“La UE sembla un disc ratllat, repetint el mateix discurs des de fa un any i persistint en una estratègia reactiva que es va demostrar com totalment ineficaç a Copenhaguen”, ha declarat Aida Vila, responsable de la campanya Canvi climàtic i Energia de Greenpeace. “La única manera que la UE mostri maduresa en matèria climàtica i exerceixi el lideratge que el món necessita és adoptant un compromís unilateral del 30% de reducció d’emissions com a revulsiu per a que els països industrialitzats, en conjunt, arribin al 40% necessari per salvar el clima “.

L’organització ecologista critica que en plena crisi climàtica, la Presidència Espanyola de la UE, representada pel ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, defensés ahir al Parlament Europeu l’extensió de les ajudes europees al carbó fins a 2018 i estigui a punt d’aprovar un Reial Decret de suport al carbó, que està sent estudiat per la Comissió Europea perquè hi ha dubtes sobre la seva legalitat.

Greenpeace considera que aquests posicionaments s’oposen frontalment als objectius de sostenibilitat que s’havia marcat la presidència espanyola i als compromisos internacionals que cal assolir en la lluita contra el canvi climàtic: “L’esquizofrènia amb què actua el Govern espanyol en matèria d’energia contribueix a alentir la sortida de la crisi econòmica, negant-li a Espanya les ocupacions verds que necessitem per rellançar l’economia i és especialment greu en aquest moment, en què Espanya ocupa la presidència europea, perquè pot costar el clima “ha conclòs Vila.

L’objectiu de l’Acord de Copenhaguen és “mantenir l’augment de la temperatura global per sota dels 2 º C” per evitar els impactes més catastròfics del canvi climàtic i, segons dades científiques, per quedar per sota d’aquest límit és necessari que els països industrialitzats es comprometin a una reducció d’emissions del 40% per al 2020 i els països en desenvolupament es desviïn del seu ritme de creixement d’emissions entre un 15 i un 30% per a la mateixa data.

Segons Greenpeace, actituds com la de la UE allunyen al món d’aquests objectius i contribueixen que la suma dels objectius de reducció que els països han de presentar abans del 31 de gener pugui posar al món en un escenari d’escalfament global superior als 3 º C . Per això, l’organització ecologista fa una crida als líders europeus que van a reunir-se a Brussel el 11 de febrer i el 25 i 26 de març per que adoptin un acord de reducció d’emissions unilateral del 30% a la UE.

.

Jaume Satorra/Greenpeace Espanya

“Ascó, Catalunya diu que no”

Un miler de persones s’han concentrat aquest dimecres al vespre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, davant del Palau de la Generalitat, per reclamar el pronunciament del govern català sobre el cementiri de residus nuclears a Ascó. La concentració, durant la qual s’han cridat consignes com “Ascó, Catalunya diu que no” i “no al cementiri nuclear, ni a les Terres de l’Ebre ni enlloc” les entitats convocants, encapçalades per Ecologistes en Acció, la Plataforma Anticementiri Nuclear, Tanquem les nuclears i Greenpeace, han llegit un manifest consensuat en el que demanen al govern de la Generalitat que respecti el consens territorial contrari al magatzem de residus (MTC) manifestat per 66 ajuntaments de la zona i 8 consells comarcals, i al govern central que redacti un calendari de tancament de les nuclears.

.

La concentració, que ha durat de 8 a 9 del vespre, (Plaça Sant Jaume de Barcelona, 27-1-2010) ha començat amb el ball de dues figures gegants vestides amb la consigna de “nuclears no” i ha continuat amb els parlaments dels representants de les entitats convocants i de l’exregidor d’Ascó, Antoni Ribes que ha recordat la història d’Ascó des de l’arribada de les nuclears al municipi.

Membres de la Plataforma Anticementiri nuclear han recordat que els regidors d’Ascó que van votar sí a la candidatura per acollir el cementiri no estaven legitimats per fer-ho, ja que en el seu programa electoral no constava res d’això. Sobre el pronunciament de l’Associació de Municipis amb Àrees Nuclears (AMAC) avalant les dues candidatures presentades (Yebra i Ascó) s’ha reclamat la retirada del procés i de la convocatòria “ja que genera enfrontaments i crispació al territori” i han destacat que un procés de consens que a Holanda ha trigat 15 anys en arribar “aquí ho volen enllestir en un mes”. Finalment s’ha convocat una nova concentració dijous a la tarda, al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, a Mora d’Ebre, coincidint amb la sessió plenària que s’hi ha de celebra i a la que, com a conseller, hi hauria d’assistir l’alcalde d’Ascó.

Pel que fa al territori, tant els grups ecologistes com Unió de Pagesos, afirmen que tant Ascó com la comarca perd habitants i no genera activitat noves, i pel que fa a l’agricultura“ningú compra productes d’Ascó”.

La concentració ha acabat amb una encesa d’espelmes, amb la voluntat de simbolitzar l’enterro del projecte del cementiri nuclear.

.

Jaume Satorra/Greenpeace España